Tàrtar de maduixes amb salsa de xocolata

Jo crec que aquest any 2015 hi ha hagut alguna alteració horària que fa que el temps passi més de pressa. Segur que deurien dir alguna cosa i jo no me n'he enterat. Potser els dies de la setmana porten entrenant secretament uns quants anys per aconseguir anar més ràpid?? Hi ha una conspiració interplanetària per a que tots els rellotges avancin més lleugerament?? La terra ha fet un curset de balls de saló i ara és més àgil girant??

 

Des de la darrera entrada ha passat dijous gras, Carnestoltes, Sant Valentí, dimecres de cendra... i com aquell qui diu ja som a les portes de la primavera!! De veritat que no ho entenc... Sort de les fabuloses noies del Memòries d'una cuinera, que em retornen a la realitat temporal... Aquest mes ens proposen fer un tàrtar, com sempre tenen unes idees magnifiques!! Us deixo la meva proposta. Som-hi!!

 

Ingredients

• Mig quilo de maduixes
• El suc de mitja llimona
• Dues cullerades de sucre morè

Per a la salsa de xocolata

• 200 ml d'aigua
• 100 grams de cacau pur
• 250 grams de sucre
• 1 culleradeta de sucre vainillat
• 1 pessic de sal

Preparació

 

Netegem les maduixes, les piquem ben petites i les posem en un bol amb el suc de llimona i el sucre. Barregem bé i ho posem mitja hora a la nevera. Hem d'anar amb compte amb el temps que estinguin macerant les maduixes, per a que no es posin toves. Millor no deixar-les més d'una hora per a que siguin cruixents.

 

Per fer la salsa de xocolata, o sirope de xocolata, he seguit la recepta del meravellós bloc Pastissets, jo no us ho explicaria pas millor que ella. És molt senzilla de fer, i com que en surt molta quantitat es pot guardar a la nevera en un pot tancat. Soluciona molts postres, i a més a més, és boníssima!!!

 

Agafem un aro d'emplatar, posem les maduixes a dintre perquè prenguin forma, i decorem amb la salsa de xocolata. I ja el tenim, un tàrtar dolç i refrescant per les postres!!!

 

Que tingueu un dolç cap de semana!!!

Mandonguilles de tofu i pastanaga

 

Avui és l'aniversari de la principal inspiradora i responsable de la meva afició per la cuina: la meva mare. Fa setanta-set anys com a setanta-set sols. Ella rondina perquè diu que és vella, jo em sento feliç de poder tenir-la a prop i de veure-la fer anys.

 

Encara recordo com si fos ahir les estones que em feia passar asseguda en una banqueta, aguantant el botó del forn de gas, mentre pujava el pa de pessic... Segur que en aquells moments, sense jo saber-ho, s'anava coent també dins meu la curiositat culinària.

 

De fet, l'entrada d'avui li va com anell al dit, doncs és la reina de les mandonguilles... i dels canelons, dels macarrons, de la carn arrebossada, de les coques... com gairebé totes les àvies, que són reines indiscutibles de les cuines de la seva família. Si no, que ho preguntin als seus respectius néts, a veure qui guanya!!! Tots els néts del món són els fans número 1 de la cuina de les àvies!!! 

 

A casa la mare, per mi, fins i tot l'amanida té més bon gust. Ella diu que és perquè me la serveixen... jo dic que és perquè la fa ella.

 

En fi, la recepta d'avui, de la mà de la convocatòria del Memòries d'una cuinera, va dedicada a ella. Perquè, com diría en Lluís Llach, "ara vull agrair-te el temps que fa que t'estimo..." Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 grams de tofu
• Una pastanaga
• Dues cullerades de ceba fregida
• Dues cullerades de pa ratllat
• Un ou
• Farina
• Oli d'oliva per fregir

Preparació

 

Piquem el tofu i la pastanaga amb la picadora, ho posem en un bol. Afegim la ceba fregida, el pa ratllat i l'ou, i ho remenem tot bé amb una cullera.

 

Agafem porcions de la massa i les apretem bé amb la mà, per treure la mica d'aigua que pugui deixar anar el tofu. Les passem per un plat amb farina i les posem a fregir, quan siguin dauradetes les treiem del foc.

I ja les tindrem!! Si les volem en versió tapa, tirem un raig de salsa de soja per sobre i servim. En la versió infantil, he afegit salsa de tomàquet i boníssimes també. Espero que us animeu a fer-les.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Tortell de Reis (amb farina d'espelta i sense caseïna)

 

Crec que tots els records que tinc del dia de Reis són bons. És un dia màgic, el dia de Reis i la nit anterior, independentment de l'edat que tinguis. És un dia que ens recorda que en el fons tots som com nens, i que mai hem de perdre la il·lusió ni la fe en la màgia...

 

El meu Rei, des de ben petita, sempre ha estat el ros. No sé perquè el vaig triar, però era el que més m'agradava. I això que no té els ulls blaus...;)  El que és més curiós és que de tant en tant he compartit instants màgics amb aquest Rei, com l'any en que tirava caramels i me'n va caure un a la mà!! O l'any en que em va mirar i em va somriure...

 

Sigui com sigui, ja ha passat el dia i us deixo una proposta de tortell que hem fet aquest any, i que m'ha sorprés moltíssim de bona que era. La recepta és una adaptació del tortell de Webos Fritos, canviant alguns ingredients i una mica al meu aire... Som-hi!!!

 

Ingredients (per a un tortell de mig quilo)

 

Per a l'esponja:

• 35 grams de llet de soja
• 5 grams de llevat fresc de forner
• Una culleradeta de sucre
• 65 grams de farina d'espelta

Per a la massa:

• 30 grams de llet de soja
• 10 grams de llevat fresc de forner
• 1 ou mitjà
• 14 grams d'anís sec
• 250 grams de farina d'espelta
• 60 grams de sucre
• Ratlladura de llimona i de mandarina
• 35 grams de margarina

Per decorar:

• Un ou batut
• Fruita confitada
• Sucre

Preparació

 

Comencem a preparar la massa la nit abans. Per fer l'esponja, barregem el llevat amb la llet tèbia fins que es desfaci, afegim el sucre i la farina i treballem fins fer una bola. La posem en un bol ple d'aigua tèbia i quan suri ja la podrem fer servir (uns deu minuts).

 

Per a preparar la massa, desfem el llevat en la llet tèbia i ho posem al bol de la panificadora. A continuación, anirem posant la resta d'ingredients en l'ordre indicat a la llista, i finalment afegim l'esponja. Posem el programa que només amassa i dura 15 minuts, dues vegades. En total, 30 minuts d'amassat.

 

Quan hagi acabat, posem la massa en un bol, tapem amb film i la deixem a la nevera tota la nit.

 

A l'endemà, treiem el bol i deixem la massa que recuperi temperatura, unes dues hores. Passat aquest temps, agafem la bola i treiem bé el gas, amassant-la amb les mans. Llavors fem un forat al centre amb els dits i li anem donant forma de tortell, mirant que quedi més o menys regular per tot arreu.

 

La dipositem a la safata del forn sobre un paper vegetal i la deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores més aproximadament.

 

Passat aquest temps, encenem el forn a 190º, pintem el tortell amb ou batut i el decorem com més ens agradi, amb fruita confitada, sucre mullat amb unes gotes d'aigua, fruita seca... El posem al forn i en uns quinze minuts ja serà cuit.

 

La farina d'espelta que he fet servir no era de força i ha tingut un comportament fantàstic, tant al llevar com al resultat final.

 

Espero que us hagi agradat i que tingueu un dolç retorn (encara que difícil!) a la rutina després de les festes nadalenques!!!

Trufes de torró de xocolata cruixent

I ja som Nadal de nou, i ja l'hem passat, i ja queda enrera... Ja hem cagat el Tió, hem vist la família, hem menjat sopa i hem cantat nadales... I el que encara ens queda per davant!!! Cap d'any, Any Nou, els Reis... si és que les festes de Nadal donen molt de sí!!!

 

Voldria haver publicat abans, però no ha pogut ser.  Aquest tema comença a ser recurrent en les meves entrades i no m'agrada... m'agradaria publicar més i lamentar-me menys. Haurà de ser un propòsit per al nou any, sense falta!!!

 

Una vegada més, l'empenta definitiva per publicar me la donen les noies del Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens conviden a fer trufes. Us deixo aquí la meva proposta, molt adient a les èpoques nadalenques i que us pot servir per a reciclar algun torró d'aquells que no s'acaben. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a unes dotze trufes)

• 100 grams de torró de xocolata negra cruixent
• 50 grams de "Soja Cocina Alpro"
• Cacau pur en pols

Preparació

 

Amb el meu tema de la intolerància a la caseïna, el torró és de la marca de l'Aldi i no porta llet de vaca ni derivats, i la "Soja Cocina" és una nata de soja que he descobert fa poc, que no serveix per a muntar però sí per cuinar. És el primer cop que l'utilitzo amb unes trufes i he quedat ben contenta del resultat.

 

 

Posem en un bol apte per a microones el torró a trossets i la "Soja Cocina". Escalfem a temperatura mínima de 30 segons en 30 segons, i l'anem remenant fins que es desfaci el torró i quedi ben integrat. Amb un minut i mig n'he tingut prou. Posem el bol una hora a la nevera perquè la barreja agafi cos.

 

Passat aquest temps, amb dues culleretes anem fent boles i les passem per cacau en pols. I ja les tindrem fetes!!! Si hem de trigar molt a menjar-les, millor les guardem a la nevera.

 

Us desitjo que tingueu unes Bones Festes, i que l'any nou 2015 sigui ben dolç per a tots vosaltres!!!

Hummus d'albergínia

 

Què és això que veig? És un ocell? És un avió?? Noooo, és una nova entrada al bloc de les dolcesnines!!!!!!! No em puc creure que faci dos mesos que no publico res. Mare meva!!! Dos mesos?? Sí, sí, increíble però cert.

 

Dos mesos en els que he cuinat i he fet fotos del que cuinava, eh?, no us penseu... però no ho sembla, oi? Ni tan sols he penjat els panellets d'aquest any... Quin desastre.

 

En fi, a on no podia faltar de cap de les maneres era a la convocatòria del Memòries d'una cuinera, això sí que no, ni parlar-ne!!! Aquest mes la proposta era l'escalivada, i se m'ha acudit fer aquest hummus amb uns cigrons que tenia cuits tot afegint-li albergínia escalivada... Molt senzill, i tan bo i suau que es pot menjar fins i tot a cullerades... Som-hi!!!

 

Ingredients



• Una albergínia
• 200 grams de cigrons cuits
• El suc de mitja llimona
• 2 cullerades de sèsam torrat
• Oli d'oliva
• Sal

Preparació

 

Escalivem l'albergínia. La manera més rápida és fer-ho al microones, així doncs la netejarem i la punxarem bé per tot arreu. La posem a màxima potència 3 minuts, la girem i 3 minuts més, i si encara és dura anem girant i afegint de minut en minut fins que sigui tova. Jo vaig trigar vuit minuts. Un cop cuita i freda, la pelem i reservem.

 

Posem en el got de la batedora de mà els cigrons, l'albergínia, el suc de mitja llimona, el sèsam, un bon raig d'oli i un pessic de sal. Triturem fins que quedi tot ben integrat, i rectifiquem d'oli o de sal si és necessari.

 

Ho posem en un bol, tirem un raig d'oli per sobre i una mica de pebre vermell dolç. Ho podem acompanyar del que vulguem, jo he posat unes branques d'api però es pot posar també pastanaga, palets de pa, "nachos"... les possibilitats són infinites.

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

Hamburgueses d'avena amb samfaina

Aquest mes, a la proposta del Memòries d'una cuinera, ens conviden a fer hamburgueses. M'ha semblat una idea fantàstica per la tornada a la rutina, doncs segur que entre tots els participants aconseguirem un recull que ens serà molt pràctic per als àpats de la setmana.

 

La meva germana i jo vam nèixer les dues al mes de setembre, tot i que amb uns quants anys i uns quants dies de diferència. Aquest mes sempre ha estat especial, tot i que des de que ha crescut la família no ho celebrem tant com abans... Però fer anys sempre és motiu d'alegria, i reunir-nos amb una xocolata desfeta i una coca de la iaia ha estat el millor que podíem fer aquesta tarda. Així doncs, aquestes hamburgueses vegetals te les dediquem, germaneta, que no sé què faria sense tu!!! Moltes felicitats!!!

 

Ingredients

• 250 ml de flocs d'avena
• 125 ml d'aigua
• 1 pastanaga ratllada
• 2 cullerades de ceba fregida
• 1 raig de salsa de soja
• Pa ratllat

Per a la samfaina:

• Una ceba grossa
• Un pebrot
• Una albergínia

Preparació

 

Posem en un bol els flocs d'avena, la pastanaga ratllada, la ceba fregida i un raig de salsa de soja. Afegim l'aigua i ho remenem bé amb una cullera, fins que quedi una pasta compacta. La deixem reposar uns 30 minuts.

 

Per fer la samfaina, piquem totes les verdures ben petites. Tirem un bon raig d'oli en una cassola, i primer sofregim la ceba. Quan comenci a daurar-se una mica, afegim el pebrot, i quan aquest comenci a ser tou, l'albergínia i la sal. Anem remenant de tant en tant fins que l'albergínia sigui cuita, i llavors ja podem tancar el foc.

 

Per fregir les hamburgueses, agafem una cullerada de massa, la passem per pa ratllat, i les posem a la paella, a la que prèviament li haurem tirat un raig d'oli. Quan siguin dauradetes d'un costat, els donem la volta, es couen molt de pressa.

 

I ja les tindrem fetes!!! El gust us ben asseguro que és sorprenent, jo les vaig trobar fins i tot molt més bones del que em pensava. I els ingredients del farcit els podeu canviar al vostre gust, podeu posar ceba crua, carbassó, fruits secs... el que més us vingui de gust.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Cocades (galetes de coco)

 

No ha estat premeditat el tema de no publicar gaire aquest estiu. Simplement, l'absència de rutina m'ha superat. Han passat els dies molt ràpid, i de sobte ja hi som, un altre cop a setembre, gairebé a punt de començar de nou amb tot...

 

A l'estiu sempre passen moltes coses, de bones i de dolentes, de noves i d'inesperades. La darrera cosa? Doncs saber que sóc intolerant a la proteïna de la llet de vaca. D'aquesta manera, el nou curs comença per a mi també amb una nova dieta, en la que hauré de substituir moltes de les coses que menjava.

 

Així doncs, a partir d'ara, probablement totes les receptes que vagi penjant al bloc siguin amb ingredients que no en portin. Un nou alicient per a conèixer noves receptes i provar noves combinacions...

 

Comencem amb aquestes galetes de coco. Som-hi!!!

 

Ingredients 

• 2 ous mitjans
• 170 grams de sucre
• 170 grams de coco ratllat
• 35 grams de farina

 

Preparació

 



Batem ben fort amb el batedor de barnilles els ous amb el sucre, fins que siguin ben escumats. Tot seguit afegim el coco ratllat i el barregem bé, i finalment la farina i barregem de nou.

 

Escalfem el forn a 190º. Amb una cullereta, anem posant porcions petites de massa sobre la safata del forn, una mica separades les unes de les altres, doncs creixen amb l'escalfor. Les posem al forn uns deu minuts, fins que veiem que ja són dauradetes. I ja les tindrem.

Són unes galetes cruixents per fora i toves i delicades per dins, amb un gust a coco boníssim. Espero que us hagin agradat i que us animeu a fer-les.

Que tingueu una dolça setmana!!!

Orxata

M'agradaria poder dir-vos que aquest mes que he estat sense publicar me l'he passat a una platja prenent el sol, o fent excursions a la muntanya, o en un balneari recuperant forces... Però no, aquest no és el cas, no he estat de vacances (encara). Simplement, el canvi de rutines m'ha superat.

 

Tots els anys em passa, quan s'acaba l'escola i ens hem de tornar a adaptar a uns nous hàbits, però aquest any ha passat el mes de juliol i ni l'he vist. Si ja gairebé som a l'agost!!!

 

Tampoc m'he passat aquest mes (tot i que no m'hagués importat) a la botiga La Perla, que he descubert fa poc a la meva ciutat, i que m'ha encantat des del primer moment que la vaig veure. Tenen infinitat de farines, llegums, sèmoles, cereals, productes exòtics, fruits secs, infusions... i un no parar de coses, a granel, per a que et puguis emportar la quantitat que vulguis. Uns botiguers molt amables i una relació qualitat-preu molt bona.

 

Veure allà les xufles en un sac, va ser el que em va acabar de decidir per fer orxata casolana. Boníssima i tan fàcil de fer que no tindreu excuses. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 250 grams de xufles
• 1 litre d'aigua freda
• 90 grams de sucre morè

Preparació

 

Posem en remull les xufles, com a mínim vuit hores. Jo les vaig posar al vespre i vaig fer l'orxata l'endemà pel matí.

 

Mentre són en remull, remenar bé i canviar l'aigua un parell de vegades, són cullides de sota terra i les hem de netejar bé. Un cop passat aquest temps, les posem en un bol amb mig litre d'aigua i les triturem bé amb la batedora de braç.

 

Posem una gasa fina o un drap en un colador i colem l'orxata. Agafem les xufles triturades i les tornem a posar al bol, amb l'altre mig litre d'aigua. Repetim l'operació de triturar i colar, tot apretant bé les xufles per a treure'n tot el suc. 

 

Afegim llavors el sucre i remenem bé per a que es disolgui, i ja la podem posar a la nevera fins el moment de prendre-la. Si us agrada més dolça, en podeu posar 100 grams. I ja la tindrem!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!! 

Poloonja: polo de taronja

Ja ha arribat l'estiu, i amb ell el canvi de rutines. Fins que no m'acostumo, passen uns dies que no sé ben bé ni quin dia de la setmana és, ni gairebé on som. Això m'ha passat també amb la convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera, que si em descuido no hi arribo!!!

 

Aquesta vegada ens animaven a fer polos, jo no n'havia fet mai. Aìxò és una de les coses fantàstiques d'aquestes convocatòries, que moltes vegades et motiven a provar de fer coses noves.

 

He fet uns polos molt senzills, amb refresc de taronja. I els he posat nom de moble d'Ikea... Primer els volia dir "Polonja", amb una o, però com que això també vol dir "Polònia", doncs hi he afegit una altra "o" i tan contenta. I aquí els teniu, els polos de la república independent de casa meva... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 ml de refresc de taronja
• 1/2 llimona
• 2 cullerades de sucre morè

Preparació

 

Posem en un got el refresc de taronja, el suc de la mitja llimona i el sucre. El posem al microones un minut a la temperatura mínima.

 

Treiem el got del microones, remenem bé i deixem que s'atemperi. Posem el contingut en els motllos (amb aquestes quantitats han sortit els tres polos que veieu) i al congelador, com a mínim 4 o sis hores.

 

I ja els tenim!!! Ja només ens queda treure del motllo i a llepar!!!

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

Guacamole

No sé si haureu vist la pel·lícula "Gru 2". Hi ha un dolent molt dolent, que és propietari d'un restaurant mexicà, que es diu "el Macho". Quan vaig veure la versió en català, estava espectant per saber com li haurien posat... "el Mascle", potser???

 

Doncs no, a la versió en català, el Macho és el Macho, com no podia ser d'una altra manera!!! Bé, més aviat seria "el Machoooo", amb l'entonació mexicana inclosa. I em va fer molta gràcia!!! De fet, tota la pel·lícula fa molta gràcia en general.

 

En una de les escenes, a on el Macho fa una festa mexicana, els cambrers porten uns barrets fets de "nacho" que per dins són plens de guacamole, i per menjar-lo partien un trosset de barret i el sucaven a dins... No crec que fos aquesta recepta, però aquí us deixo la meva lliure versió. Andeleeee!!!

 

Ingredients

• 1 alvocat gran madur (o dos de mitjans)
• 1 ceba tendra o de Figueres
• 1 tomàquet gran (o dos de mitjans)
• 1 llimona mitjana
• Sal i oli d'oliva per amanir

Preparació

 

Partim l'alvocat per la meitat, treiem l'ós i anem posant la polpa en un bol. Agafem una forquilla i anem xafant l'alvocat.

 

 

Quan estigui ben xafat i barrejat, afegim la ceba tallada a dauets petits i el suc de mitja llimona. Seguim barrejant. Afegim els tomàquets tallats a dauets petits, dos polsims de sal i un raig d'oli d'oliva.

 

Seguim barrejant amb la forquilla i ho tastem. Si el gust és un xic insuls, doncs afegim un bon raig més de suc de llimona, tornem a barrejar i tastem de nou.

 

I ja el tindrem llest!!! Ben sà i ben bo. Us deixo amb un tall d'una cançó de la pel·lícula, que dóna molta energia i bon rotllo per començar la setmana.

 

 

Que tingueu una dolça (i happy) setmana!!!

Melmelada de maduixes

Que tindran les maduixes que les fan tan irresistibles? Quan comença la temporada, a casa tenen un èxit terrible de qualsevol de les maneres: amb sucre, amb nata, amb xocolata, en pastissos... i sobretot soles, cauen com les pipes!!!

 

Ara bé, l'aroma que desprenen les maduixes quan en fas melmelada, és inigualable. Segur que la pols de les ales de la fada Campanilla quan vola fa la mateixa olor. No m'estranyaria que la Caputxeta Vermella portés dins el seu cistell melmelada de maduixes per la seva àvia. Les teules de la caseta de Hansel i Gretel probablement les van enganxar amb melmelada de maduixes... i segur que el pastís que li va preparar la Blancaneus als set nanets n'estava farcit.

 

Perquè té un gust tan meravellós que et transporta a un conte de fades... tantes fades i personatges de contes com veurem aquests dies de Carnestoltes pels nostres pobles i ciutats!!! Gaudiu molt d'aquests dies de festa tots aquells que us agradi, i animeu-vos a fer aquesta melmelada. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 500 grams de maduixes (netes i sense fulles)
• 350 grams de sucre
• 1 llimona petita
• 1 poma golden petita

Preparació

 

La preparació és la mateixa que vam fer servir per la melmelada d'albercocs i per la de nectarines.

 

 

Posem les maduixes netes i tallades per la meitat en una cassola fonda. Afegim la poma pelada i tallada a trossets, i ruixem bé la fruita amb el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem bé.

 

Posem la cassola al foc mig, i anem remenant de tant en tant. No hem de remenar tota l'estona però no li podem treure l'ull de sobre, doncs escuma molt ràpid i és necessari estar pendent per a que no ens vessi de la cassola. Quan comenci a bullir, la deixem coure uns 30 minuts, tot i que si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc o deu minuts més.

 

Quan acabi la cocció, la triturem amb la batedora de mà i la posem encara calenta en pots de tanca "twist-off", els omplim fins dalt de tot, tapem i els posem boca avall tota la nit. A l'endemà, quan sigui freda, ja els podem girar i guardar en un lloc fosc i sec.

 

Pel que fa als pots, podem aprofitar els que tinguem d'altres conserves que haguem comprat: olives, confitures, verdures, llegums... només els hem de rentar al rentavaixelles i ja quedaran esterilitzats per a fer-los servir, i comprobar que la tapa no tingui cap cop. Així també reciclem...

 

Aquesta melmelada és també la preferida de la Pilar, que fa unes polseres meravelloses a les que li posa tota l'ànima i tot l'entusiasme

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Bastonets d'aniversari

Fa uns quants dies que no publico res, vet aquí el motiu... Ha estat l'aniversari d'una de les meves nines, i hem tingut molta feina preparant coses!!! Que si un dinar familiar, que si què farem de postres, que si un pastís d'aniversari...

 

I a banda de la feina de fer-ho, la de pensar-hi, la d'imaginar-ho... Igual que vam estar nou mesos imaginant com seria la vida quan naixés aquell cigronet que tenia a la panxa, que ara ja s'ha fet molt gran i també imagina amb nosaltres, bé, molt més que nosaltres...

 

Ara que hem tornat a una relativa calma, us podré anar explicant tot el que hem fet, començant pel que vam preparar per portar als seus companys de classe.

 

Amb la base de pa de la recepta de la pizza, hem fet aquests bastonets de pa amb xocolata, espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients 

• 250 ml d'aigua
• 30 grams de llevat fresc de forner
• 500 grams de farina
• 25 ml d'oli d'oliva
• 10 grams de sal
• 200 grams de xocolata per a postres

Preparació

 

Seguim els mateixos passos que per la recepta de la pizza. Un cop haguem posat la massa a la nevera, piquem la xocolata ben petita i la posem en un recipient al congelador. 

 

 

En el moment de treballar la massa, hi afegirem la xocolata i la barrejarem amb les mans. Quan estigui ben integrada, l'estirem ben fineta i amb un tallador de pizza marquem els bastonets.

 

Agafem un per un, els hi donem la forma del número desitjat i els anem dipositant a la safata del forn. Els posem a coure 10 minuts a 230º, fins que quedin una mica dauradets.

 

Quan siguin freds del tot, els hi clavem mig pal de broqueta, posem una bossa de cel·lofana i un llacet. I ja tindrem llestes aquestes piruletes de pa amb xocolata, que són molt sanes i semblen una xuxe sense acabar-ho de ser. Crec que entre els nens van volar...

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Xips de moniato

És curiós de vegades com canviant la forma de presentar els aliments passen de ser quelcom que ni tastaríem a fer-ho volar del plat. Per exemple,

 

- Un rostit de carn que fa bola a la boca, convertit en croquetes passa de seguida.

- Una verdura que costa moltíssim de menjar, triturada en purè passa sola.

- Una galeta que s'ha posat dura, sucada amb la llet està deliciosa.

- Una hamburguesa que ha quedat seca, amb formatge fos a sobre és irresistible.

 

Us vénen al cap més coses? M'encantaria que les compartíssim!!!

 

Això és el que ha passat amb aquest moniatos. Ara a la tardor estan preciosos, i a casa cuits al forn només me'ls menjo jo... Vam canviar la presentació i va ser qüestió de segons!!! I com es van quedar a casa? Doncs... de pasta de moniato!!! :)

 

Ingredients

• Moniatos
• Oli d'oliva verge extra
• Sal

 

Preparació

 

Pelem els moniatos, els netegem sota l'aigua i els eixuguem bé amb un drap. Els tallem ben finets amb un ganivet, de manera que els talls quedin gairebé transparents.

 

 

Posem a escalfar l'oli en una paella, i quan estigui ben calent hi llencem un grapat de xips de moniato. Quan siguin dauradets i cruixents, els treiem de la paella i els posem en un plat amb paper de cuina, per treure l'excès d'oli. Afegim la sal mentre encara són calents.

 

Anem repetint l'operació fins que acabem amb tots els xips. I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són boníssims tant d'aperitiu com d'acompanyament.

 

Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-los. Gràcies per visitar-me!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Festucs garrapinyats

És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).

 

Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...

 

La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.

 

Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
• 40 grams de sucre
• 40 grams d'aigua

 

Preparació

 

Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.

 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.

 

Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.

 

L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

POPNELLETS: cake pops + panellets

 

Per aquesta època, l'esperit de la castanyera inunda tota la casa. La seva cançó i el seu corresponent ball figuren entre el "top ten" de les meves dolces nines, qualsevol moment és bo per cantar i fer la dansa. Sé que algun dia tot això canviarà, de moment, aprofitem i gaudim de la celebració...

 

Així doncs, un any més a fer panellets. En la lluita que mantenen les nostres postres tradicionals amb les que són tendència, en l'era dels cupcakes, els lolicakes, els cake pops... se'm va acudir fusionar les dues coses. Al cap i a la fi, els cake pops no deixen de ser una massa rodona guarnida. Doncs fem panellets, els banyem, els guarnim, i vet aquí, els popnellets!!!

 

La recepta de la massa dels panellets és la que em va ensenyar la meva mare, ja fa molts anys. És molt senzilla de fer i no falla mai. Espero que us agradi i us animeu a fer-los. Som-hi!!!

 

 

Ingredients (per uns quaranta popnellets)

• 500 grams de farina d'ametlla (ametlla mòlta)
• 350 grams de sucre blanc
• Una patata mitjana cuita amb la seva pell
• Un rovell d'ou per pintar-los

Per al farcit:

• Nesquick de maduixa
• Coco ratllat
• Cacau en pols
• Ratlladura de llimona

Per a la guarnició:

• Xocolata negra per a postres
• Xocolata blanca
• Fideuets i perletes de colors
• Bastonets d'ametlla
• Lacasitos

Preparació

 

Pelem la patata i la ratllem. Posem en un bol la farina d'ametlla, el sucre i la patata ratllada, i ho anem barrejant i amassant tot bé amb les mans fins que tinguem una massa compacta. Un cop feta la massa, podem continuar amb l'elaboració o bé deixar-la a la nevera d'un dia per l'altre.

 

Surt aproximadament un quilo de massa, la dividim en quatre parts. Una la barregem amb Nesquick de maduixa, unes quatre o cinc cullerades, fins que queda ben integrat i la massa de color de rosa.

 

Amb una altra part, afegim coco ratllat al nostre gust, de mica en mica per a que es vagi integrant amb la massa i quedi ben barrejat. Seguim el mateix procediment per a les altres dues parts, afegint a una cacau en pols i a l'altra la ratlladura de llimona.

 

És clar que tots aquests ingredients es poden modificar al vostre gust, com si no hi voleu barrejar res més, queden bons igual. Fem boletes amb la massa i les anem dipositant sobre la safata del forn.

 

Un cop fets, els pintem amb rovell d'ou (al que li haurem afegit unes gotetes d'aigua) i ja els podem enfornar, a 210º uns 10 minuts, el temps just per a que agafin color dauradet i no es posin durs.

 

Per a banyar i guarnir els popnellets haurem d'esperar a que es refredin del tot, fins i tot encara és millor si disposem de temps posar-los una estona a la nevera, doncs així la xocolata quedarà compacta abans.

 

 

Ara ja només ens queda guarnir-los de la manera que més ens agradi. Desfem la xocolata al microones a la temperatura mínima i de 30 segons en 30 segons, fins que quedi desfeta. Punxem un palet a una bola, el banyem amb la xocolata, i posem a sobre els ingredients que ens facin més goig: fideuets de colors, boletes, fruits secs, lacasitos, etc...

 

Els anem posant en un got o recipient alt per a que es refredi la xocolata i quedin ben adherits la resta d'ingredients.

 

I ja estaran llestos!!! Una altra cosa bona que tenen és que, com que s'aguanten pel palet a l'hora de menjar-los, doncs no ens embrutem les mans amb la xocolata... però si ens agrada més llepar-nos els dits, doncs llavors podem treure el palet sense problema i menjar-los de la manera tradicional.

 

Que tingueu una dolça resta de setmana!!!

Melmelada de nectarines

És curiós de vegades com passen les coses. Fa temps que no veus algú, penses en aquella persona i llavors a l'endemà te la trobes. O penses en trucar a una amiga amb la que fa temps que no parles i et truca ella. O penses en una cançó que t'agrada i llavors sona a la ràdio...

Amb aquesta melmelada em va passar alguna cosa similar. Anava pensant que s'acabava la temporada de fruita d'estiu i vaig passar per una botiga que tenia unes nectarines espectaculars. I no me'n vaig poder estar, cap a casa i a fer melmelada.

Per cert, la febre de la melmelada s'escampa i això m'encanta!!! La meva mare en fa de meló (ideal pels pastissos), de carbassa (finíssima), de taronja i poma (genial amb el iogurt), d'albergínia... l'Olga n'ha fet de prunes, la primera que fa i li ha quedat fantàstica, dolça i gustosa...

I aquesta de nectarines ha quedat espessa... veieu on és la cullera? Doncs allà s'aguanta, ella sola!

Ingredients

• Un quilo de nectarines sense pell ni pinyols
• 750 grams de sucre
• Una poma
• Una llimona
• 4 pots amb tanca "twist-off" de 250 grams de capacitat

Preparació

La forma de fer-la és la mateixa que vam seguir amb la melmelada d'albercocs.

Posem en una cassola les nectarines pelades i a trossets, la poma de la mateixa manera, el suc de la llimona i el sucre. Posem la cassola a foc mig i anem remenant.

Quan comenci a fer escuma, baixem una mica el foc i comptem mitja hora, aproximadament. Hem d'anar remenant la fruita tot sovint, doncs al principi escuma molt i si no vigilem pot sortir de la cassola.

Passada la mitja hora, mirem el punt d'espessor i si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc minuts més. Apaguem el foc i la triturem amb la batedora de mà.

Omplim els pots fins dalt amb la melmelada calenta, tapem i els posem cap per avall fins a l'endemà. Llavors ja els podem tornar a girar i guardar-los en un armari sense llum. La poma i la llimona són conservants naturals que fan que aguanti força temps.

Així és com la vam prendre per esmorzar... Espero que us hagi agradat i que us deixeu encomanar vosatres també per la febre "melmeladora". Que tingueu unes dolces confitures!!!

Melmelada d'albercocs

La primera vegada que vaig preparar melmelada, no pensava que arribaria a agradar-me tant fer-ne. És realment curiós veure el procés de transformació de les fruites, com van canviant la seva textura, amarant-se amb el sucre, fins que es converteixen en una simfonia de dolçor que envolta tota la cuina...

 

A la primavera i l'estiu hi ha infinitat de fruites amb les que podem preparar melmelades, i que a més a més es troben en el seu punt de maduració ideal. Les meves dolces nines, des de que veuen que en preparo, mogudes per la curiositat, sempre em donen noves idees: "Mama, i si fas melmelada de macarrons?" Qualsevol dia d'aquests, m'hi poso!!!

 

La recepta de la melmelada me la va dir la meva mare, així, d'una tirada... i és apta per a tot tipus de fruites i de verdures. Jo l'he preparada amb diferents combinacions, i sempre m'ha donat bon resultat.

 

Aquesta d'albercocs, a part de menjar-la amb torrades, amb iogurt, amb gelat... és perfecta per farcir pa de pessic o pintar pastissos de fruites.

 

Ingredients

• Un quilo d'albercocs, pesats ja sense els pinyols.
• 750 grams de sucre
• Una poma golden
• Una llimona mitjana

A més a més, necessitarem pots de vidre amb tanca "twist-off", amb aquestes quantitats surten quatre pots de 250 grams plens i una mica més.

 

Preparació

 

Netegem bé els albercocs, treiem els pinyols i els tallem en quatre trossos, sense pelar-los. El pes del quilo de fruita és ja sense els pinyols, així doncs correspon aproximadament a un quilo tres-cents grams.

 

Treiem la pell i el cor de la poma i l'afegim als albercocs, tallada també a trossos petits. Ho posem tot en una cassola fonda i li tirem el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem amb una cullera de fusta.

 

 

Ho posem a foc mig i ho anem remenant de tant en tant. En el moment en que comenci a fer bombolles, baixem una mica el foc i comencem a comptar el temps, en aquest cas amb trenta minuts n'hi haurà prou.

 

No cal que estiguem tota l'estona remenant, però tampoc la podem deixar sola. Quan comença a fer bombolles, els primers deu minuts escuma moltíssim, i és una estona que hem de remenar força si no volem que vessi de la cassola.

 

Quan hagin passat els trenta minuts, tanquem el foc i triturem la melmelada amb la batidora. Si ens agrada trobar-hi trossos de fruita doncs la triturarem poc, si ens agrada fina, més estona. 

 

Els pots de vidre és convenient que estiguin esterilitzats, jo els rento prèviament al rentavaixelles i aconsegueixo el mateix efecte. Omplim els pots de vidre amb la melmelada calenta fins a dalt de tot, posem la tapa i girem el pot cap per avall.

 

Com que acostumo a cuinar de nit, les deixo tota la nit amb aquesta posició, i a l'endemà torno a donar la volta als pots. Posem la data de preparació i els guardem en un armari allunyats de la llum i la humitat.

 

Aguanten tranquil·lament uns mesos, jo he arribat a obrir-los sis mesos més tard i estaven com el primer dia. Espero que us animeu a intentar-ho!

 

Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça entrada de setmana!!!

 

 

Pa rústic amb llavors

 

 

Amb totes les persones que he parlat que han començat a fer pa a casa, sempre hem arribat a la mateixa conclusió: que un cop comences, no pots parar. Quan descubreixes que és més senzill i gratificant  del que t'imaginaves, i que a més a més fa una olor que et transporta als núvols, doncs no pares fins que trobes el moment de tornar-ne a fer.

 

De fet, si quan vaig comprar la panificadora m'haguessin dit que li arribaria a treure tant de partit, no m'ho hagués cregut pas. La recepta d'avui és la meva lliure adaptació de la que he trobat al bloc Objetivo cupcake perfecto i la veritat és que m'ha agradat molt el resultat.    

 

Ingredients 

• 300 grams de farina blanca (normal, sense ser de força)
• 200 grams de farina integral
• 330 grams d'aigua
• 10 grams de sal
• 6 grams de llevat fresc de forner
• Llavors al gust (pipes, sèsam, etc.)

Preparació

 

El procés de preparació d'aquest pa comença el dia abans de coure'l.

 

Escalfem un xic l'aigua al microones fins que estigui tèbia. Afegim el llevat de forner a bocinets dins l'aigua i remenem fins que es desfaci. A continuació, ho posem a la cubeta de l'amassadora (o panificadora, en el meu cas) i afegim la farina i la sal. Posem el programa que només amassa, dura quinze minuts.

 

Támbé es pot fer l'amassat a mà, posant en un bol la farina amb la sal i afegint després l'aigua barrejada amb el llevat, tot remenant primer amb una espàtula i finalment amb les mans, fins que quedi la massa lligada. És lleugerament enganxosa.

 

Quan ja està amassada, la posem en un bol i la deixem reposar cinc minuts. Un cop ha reposat, pessiguem un tros de la massa i l'estirem cap a dalt, tot plegant-la després a sobre d'ella mateixa. Repetim aquest moviment cinc vegades en total, i la deixem reposar quinze minuts.

 

Passats els quinze minuts, tornem a realitzar el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més. La tapem amb film i la posem a la nevera. La deixarem reposar entre 12 i 24 hores, en el meu cas van ser 24.

 

A l'endemà, treiem la massa de la nevera i repetim de nou el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més, i la deixem reposar quinze minuts. Passat el temps, tornem a repetir de nou el moviment cinc vegades, i que reposi quinze minuts més.

 

Ara ja podem treure la massa del bol i donar-li la forma que vulguem. Jo la vaig dividir en dues parts i vaig fer barres.

 

 

Per donar aquesta forma a la barra, agafem la massa i retorcem una punta cap a cada costat, com si féssim forma de llaç. Amb el pinzell de silicona lleugerament humitejat amb aigua, pintem la zona de la barra a on vulguem posar les llavors. Les tirem per sobre i amb la humitat de l'aigua queden enganxades.

 

Deixem reposar les barres entre 30 i 60 minuts, fins que hagin pujat una mica el seu volum, abans d'enfornar-les.

 

Posem un recipient que sigui apte a la part més baixa del forn, i l'escalfem a 250º. Quan estigui calent, introduïm la safata amb les barres a mitja alçada, i al recipient que teníem dins el forn li tirem mig got d'aigua per crear un núvol de vapor.

 

Passats els primers 10 minuts, baixem el forn a 210º i les deixem 20 minuts més. Si voleu la crosta més cruixent, les podeu deixar una estona més dins el forn apagat amb la porta entreoberta.

 

 

El meu forn cou més aviat fluixet i per això la crosta no està massa daurada, però estava molt cruixent. La molla no es desfà gens, i sucat amb tomàquet és una meravella...

 

Finalment, volia compartir amb vosaltres la banda sonora que va acompanyar ahir aquest pa. Mentre remenava per la cuina, estava escoltant el Concert per la llibertat... i sense voler-ho, per aquelles coses de l'atzar, va sonar una cançó que ja formava part de la partitura de la meva vida, i es va afegir a l'emoció del resultat de la cocció del pa... un pa fet, com tot el que cuino, amb molt d'amor, en aquest cas un amor particular.

 

Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!