Tàrtar de maduixes amb salsa de xocolata

Jo crec que aquest any 2015 hi ha hagut alguna alteració horària que fa que el temps passi més de pressa. Segur que deurien dir alguna cosa i jo no me n'he enterat. Potser els dies de la setmana porten entrenant secretament uns quants anys per aconseguir anar més ràpid?? Hi ha una conspiració interplanetària per a que tots els rellotges avancin més lleugerament?? La terra ha fet un curset de balls de saló i ara és més àgil girant??

 

Des de la darrera entrada ha passat dijous gras, Carnestoltes, Sant Valentí, dimecres de cendra... i com aquell qui diu ja som a les portes de la primavera!! De veritat que no ho entenc... Sort de les fabuloses noies del Memòries d'una cuinera, que em retornen a la realitat temporal... Aquest mes ens proposen fer un tàrtar, com sempre tenen unes idees magnifiques!! Us deixo la meva proposta. Som-hi!!

 

Ingredients

• Mig quilo de maduixes
• El suc de mitja llimona
• Dues cullerades de sucre morè

Per a la salsa de xocolata

• 200 ml d'aigua
• 100 grams de cacau pur
• 250 grams de sucre
• 1 culleradeta de sucre vainillat
• 1 pessic de sal

Preparació

 

Netegem les maduixes, les piquem ben petites i les posem en un bol amb el suc de llimona i el sucre. Barregem bé i ho posem mitja hora a la nevera. Hem d'anar amb compte amb el temps que estinguin macerant les maduixes, per a que no es posin toves. Millor no deixar-les més d'una hora per a que siguin cruixents.

 

Per fer la salsa de xocolata, o sirope de xocolata, he seguit la recepta del meravellós bloc Pastissets, jo no us ho explicaria pas millor que ella. És molt senzilla de fer, i com que en surt molta quantitat es pot guardar a la nevera en un pot tancat. Soluciona molts postres, i a més a més, és boníssima!!!

 

Agafem un aro d'emplatar, posem les maduixes a dintre perquè prenguin forma, i decorem amb la salsa de xocolata. I ja el tenim, un tàrtar dolç i refrescant per les postres!!!

 

Que tingueu un dolç cap de semana!!!

Melmelada de maduixes

Que tindran les maduixes que les fan tan irresistibles? Quan comença la temporada, a casa tenen un èxit terrible de qualsevol de les maneres: amb sucre, amb nata, amb xocolata, en pastissos... i sobretot soles, cauen com les pipes!!!

 

Ara bé, l'aroma que desprenen les maduixes quan en fas melmelada, és inigualable. Segur que la pols de les ales de la fada Campanilla quan vola fa la mateixa olor. No m'estranyaria que la Caputxeta Vermella portés dins el seu cistell melmelada de maduixes per la seva àvia. Les teules de la caseta de Hansel i Gretel probablement les van enganxar amb melmelada de maduixes... i segur que el pastís que li va preparar la Blancaneus als set nanets n'estava farcit.

 

Perquè té un gust tan meravellós que et transporta a un conte de fades... tantes fades i personatges de contes com veurem aquests dies de Carnestoltes pels nostres pobles i ciutats!!! Gaudiu molt d'aquests dies de festa tots aquells que us agradi, i animeu-vos a fer aquesta melmelada. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 500 grams de maduixes (netes i sense fulles)
• 350 grams de sucre
• 1 llimona petita
• 1 poma golden petita

Preparació

 

La preparació és la mateixa que vam fer servir per la melmelada d'albercocs i per la de nectarines.

 

 

Posem les maduixes netes i tallades per la meitat en una cassola fonda. Afegim la poma pelada i tallada a trossets, i ruixem bé la fruita amb el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem bé.

 

Posem la cassola al foc mig, i anem remenant de tant en tant. No hem de remenar tota l'estona però no li podem treure l'ull de sobre, doncs escuma molt ràpid i és necessari estar pendent per a que no ens vessi de la cassola. Quan comenci a bullir, la deixem coure uns 30 minuts, tot i que si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc o deu minuts més.

 

Quan acabi la cocció, la triturem amb la batedora de mà i la posem encara calenta en pots de tanca "twist-off", els omplim fins dalt de tot, tapem i els posem boca avall tota la nit. A l'endemà, quan sigui freda, ja els podem girar i guardar en un lloc fosc i sec.

 

Pel que fa als pots, podem aprofitar els que tinguem d'altres conserves que haguem comprat: olives, confitures, verdures, llegums... només els hem de rentar al rentavaixelles i ja quedaran esterilitzats per a fer-los servir, i comprobar que la tapa no tingui cap cop. Així també reciclem...

 

Aquesta melmelada és també la preferida de la Pilar, que fa unes polseres meravelloses a les que li posa tota l'ànima i tot l'entusiasme

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Pa d'avena i pastanaga

La sensació que tens quan arribes a casa els dies que fa molt fred és fantàstica. Obres la porta i t'envolta una escalforeta agradable, es relaxa la musculatura, les mans entren en reacció... és com entrar en un altre món, en el teu niu de tendresa i comfort. A la república independent de casa teva, que dirien alguns... :)

 

Si a més a més de l'escalfor, t'envolta una màgica oloreta de pa acabat de coure, llavors es multiplica la sensació de felicitat. Això és el que passa si deixem la panificadora en marxa mentre som fora, ella treballa sola i quan arribes t'obsequia amb una de les aromes més gratificants que hi ha... i amb un dels gustos més bons també, el del pa acabat de fer.

 

Aquesta vegada, un pa amb flocs d'avena i pastanaga, que realment va quedar amb un gust molt delicat i amb la humitat que li aporta la pastanaga aguanta forces dies sense assecar-se. Som-hi!!!

 

Ingredients (per un pa d'un quilo aproximadament)

• 150 ml d'aigua
• 150 ml de llet
• Mig cub de llevat fresc (12,5 grams)
• 1 cullerada d'oli d'oliva
• 250 grams de farina de força
• 250 grams de farina integral
• 1 culleradeta de sal
• 1 culleradeta de sucre
• 2 pastanagues ratllades
• Un grapat de flocs d'avena

Preparació

 

Posem l'aigua i la llet en un got i l'escalfem al microones fins que sigui tèbia. Afegim el llevat fresc i barregem per a que es desfaci bé. Aboquem la barreja al bol de la panificadora.

 

Anem afegint la resta dels ingredients en l'ordre en el que apareixen en la llista: l'oli, la farina, la sal, el sucre, les pastanagues ratllades i els flocs d'avena. Seleccionem el pes (un quilo), el programa que més ens agradi, en el meu cas el núm. 2 "esponjós" i el grau de torrat, i posem en marxa el programa.

 

Ha trigat en fer-se 2 h i 25 minuts. Quan la panificadora xiuli el final del programa, treiem el pa del motllo i el deixem refredar en una reixeta o sobre un drap de cotó.

 

I ja el tindrem llest! Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-lo!!!

 

 

Gràcies per llegir-me i que tingueu una dolça setmana!!! 

Bastonets d'aniversari

Fa uns quants dies que no publico res, vet aquí el motiu... Ha estat l'aniversari d'una de les meves nines, i hem tingut molta feina preparant coses!!! Que si un dinar familiar, que si què farem de postres, que si un pastís d'aniversari...

 

I a banda de la feina de fer-ho, la de pensar-hi, la d'imaginar-ho... Igual que vam estar nou mesos imaginant com seria la vida quan naixés aquell cigronet que tenia a la panxa, que ara ja s'ha fet molt gran i també imagina amb nosaltres, bé, molt més que nosaltres...

 

Ara que hem tornat a una relativa calma, us podré anar explicant tot el que hem fet, començant pel que vam preparar per portar als seus companys de classe.

 

Amb la base de pa de la recepta de la pizza, hem fet aquests bastonets de pa amb xocolata, espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients 

• 250 ml d'aigua
• 30 grams de llevat fresc de forner
• 500 grams de farina
• 25 ml d'oli d'oliva
• 10 grams de sal
• 200 grams de xocolata per a postres

Preparació

 

Seguim els mateixos passos que per la recepta de la pizza. Un cop haguem posat la massa a la nevera, piquem la xocolata ben petita i la posem en un recipient al congelador. 

 

 

En el moment de treballar la massa, hi afegirem la xocolata i la barrejarem amb les mans. Quan estigui ben integrada, l'estirem ben fineta i amb un tallador de pizza marquem els bastonets.

 

Agafem un per un, els hi donem la forma del número desitjat i els anem dipositant a la safata del forn. Els posem a coure 10 minuts a 230º, fins que quedin una mica dauradets.

 

Quan siguin freds del tot, els hi clavem mig pal de broqueta, posem una bossa de cel·lofana i un llacet. I ja tindrem llestes aquestes piruletes de pa amb xocolata, que són molt sanes i semblen una xuxe sense acabar-ho de ser. Crec que entre els nens van volar...

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Festucs garrapinyats

És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).

 

Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...

 

La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.

 

Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
• 40 grams de sucre
• 40 grams d'aigua

 

Preparació

 

Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.

 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.

 

Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.

 

L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Melmelada de nectarines

És curiós de vegades com passen les coses. Fa temps que no veus algú, penses en aquella persona i llavors a l'endemà te la trobes. O penses en trucar a una amiga amb la que fa temps que no parles i et truca ella. O penses en una cançó que t'agrada i llavors sona a la ràdio...

Amb aquesta melmelada em va passar alguna cosa similar. Anava pensant que s'acabava la temporada de fruita d'estiu i vaig passar per una botiga que tenia unes nectarines espectaculars. I no me'n vaig poder estar, cap a casa i a fer melmelada.

Per cert, la febre de la melmelada s'escampa i això m'encanta!!! La meva mare en fa de meló (ideal pels pastissos), de carbassa (finíssima), de taronja i poma (genial amb el iogurt), d'albergínia... l'Olga n'ha fet de prunes, la primera que fa i li ha quedat fantàstica, dolça i gustosa...

I aquesta de nectarines ha quedat espessa... veieu on és la cullera? Doncs allà s'aguanta, ella sola!

Ingredients

• Un quilo de nectarines sense pell ni pinyols
• 750 grams de sucre
• Una poma
• Una llimona
• 4 pots amb tanca "twist-off" de 250 grams de capacitat

Preparació

La forma de fer-la és la mateixa que vam seguir amb la melmelada d'albercocs.

Posem en una cassola les nectarines pelades i a trossets, la poma de la mateixa manera, el suc de la llimona i el sucre. Posem la cassola a foc mig i anem remenant.

Quan comenci a fer escuma, baixem una mica el foc i comptem mitja hora, aproximadament. Hem d'anar remenant la fruita tot sovint, doncs al principi escuma molt i si no vigilem pot sortir de la cassola.

Passada la mitja hora, mirem el punt d'espessor i si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc minuts més. Apaguem el foc i la triturem amb la batedora de mà.

Omplim els pots fins dalt amb la melmelada calenta, tapem i els posem cap per avall fins a l'endemà. Llavors ja els podem tornar a girar i guardar-los en un armari sense llum. La poma i la llimona són conservants naturals que fan que aguanti força temps.

Així és com la vam prendre per esmorzar... Espero que us hagi agradat i que us deixeu encomanar vosatres també per la febre "melmeladora". Que tingueu unes dolces confitures!!!

Melmelada d'albercocs

La primera vegada que vaig preparar melmelada, no pensava que arribaria a agradar-me tant fer-ne. És realment curiós veure el procés de transformació de les fruites, com van canviant la seva textura, amarant-se amb el sucre, fins que es converteixen en una simfonia de dolçor que envolta tota la cuina...

 

A la primavera i l'estiu hi ha infinitat de fruites amb les que podem preparar melmelades, i que a més a més es troben en el seu punt de maduració ideal. Les meves dolces nines, des de que veuen que en preparo, mogudes per la curiositat, sempre em donen noves idees: "Mama, i si fas melmelada de macarrons?" Qualsevol dia d'aquests, m'hi poso!!!

 

La recepta de la melmelada me la va dir la meva mare, així, d'una tirada... i és apta per a tot tipus de fruites i de verdures. Jo l'he preparada amb diferents combinacions, i sempre m'ha donat bon resultat.

 

Aquesta d'albercocs, a part de menjar-la amb torrades, amb iogurt, amb gelat... és perfecta per farcir pa de pessic o pintar pastissos de fruites.

 

Ingredients

• Un quilo d'albercocs, pesats ja sense els pinyols.
• 750 grams de sucre
• Una poma golden
• Una llimona mitjana

A més a més, necessitarem pots de vidre amb tanca "twist-off", amb aquestes quantitats surten quatre pots de 250 grams plens i una mica més.

 

Preparació

 

Netegem bé els albercocs, treiem els pinyols i els tallem en quatre trossos, sense pelar-los. El pes del quilo de fruita és ja sense els pinyols, així doncs correspon aproximadament a un quilo tres-cents grams.

 

Treiem la pell i el cor de la poma i l'afegim als albercocs, tallada també a trossos petits. Ho posem tot en una cassola fonda i li tirem el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem amb una cullera de fusta.

 

 

Ho posem a foc mig i ho anem remenant de tant en tant. En el moment en que comenci a fer bombolles, baixem una mica el foc i comencem a comptar el temps, en aquest cas amb trenta minuts n'hi haurà prou.

 

No cal que estiguem tota l'estona remenant, però tampoc la podem deixar sola. Quan comença a fer bombolles, els primers deu minuts escuma moltíssim, i és una estona que hem de remenar força si no volem que vessi de la cassola.

 

Quan hagin passat els trenta minuts, tanquem el foc i triturem la melmelada amb la batidora. Si ens agrada trobar-hi trossos de fruita doncs la triturarem poc, si ens agrada fina, més estona. 

 

Els pots de vidre és convenient que estiguin esterilitzats, jo els rento prèviament al rentavaixelles i aconsegueixo el mateix efecte. Omplim els pots de vidre amb la melmelada calenta fins a dalt de tot, posem la tapa i girem el pot cap per avall.

 

Com que acostumo a cuinar de nit, les deixo tota la nit amb aquesta posició, i a l'endemà torno a donar la volta als pots. Posem la data de preparació i els guardem en un armari allunyats de la llum i la humitat.

 

Aguanten tranquil·lament uns mesos, jo he arribat a obrir-los sis mesos més tard i estaven com el primer dia. Espero que us animeu a intentar-ho!

 

Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça entrada de setmana!!!