Mandonguilles de tofu i pastanaga

 

Avui és l'aniversari de la principal inspiradora i responsable de la meva afició per la cuina: la meva mare. Fa setanta-set anys com a setanta-set sols. Ella rondina perquè diu que és vella, jo em sento feliç de poder tenir-la a prop i de veure-la fer anys.

 

Encara recordo com si fos ahir les estones que em feia passar asseguda en una banqueta, aguantant el botó del forn de gas, mentre pujava el pa de pessic... Segur que en aquells moments, sense jo saber-ho, s'anava coent també dins meu la curiositat culinària.

 

De fet, l'entrada d'avui li va com anell al dit, doncs és la reina de les mandonguilles... i dels canelons, dels macarrons, de la carn arrebossada, de les coques... com gairebé totes les àvies, que són reines indiscutibles de les cuines de la seva família. Si no, que ho preguntin als seus respectius néts, a veure qui guanya!!! Tots els néts del món són els fans número 1 de la cuina de les àvies!!! 

 

A casa la mare, per mi, fins i tot l'amanida té més bon gust. Ella diu que és perquè me la serveixen... jo dic que és perquè la fa ella.

 

En fi, la recepta d'avui, de la mà de la convocatòria del Memòries d'una cuinera, va dedicada a ella. Perquè, com diría en Lluís Llach, "ara vull agrair-te el temps que fa que t'estimo..." Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 grams de tofu
• Una pastanaga
• Dues cullerades de ceba fregida
• Dues cullerades de pa ratllat
• Un ou
• Farina
• Oli d'oliva per fregir

Preparació

 

Piquem el tofu i la pastanaga amb la picadora, ho posem en un bol. Afegim la ceba fregida, el pa ratllat i l'ou, i ho remenem tot bé amb una cullera.

 

Agafem porcions de la massa i les apretem bé amb la mà, per treure la mica d'aigua que pugui deixar anar el tofu. Les passem per un plat amb farina i les posem a fregir, quan siguin dauradetes les treiem del foc.

I ja les tindrem!! Si les volem en versió tapa, tirem un raig de salsa de soja per sobre i servim. En la versió infantil, he afegit salsa de tomàquet i boníssimes també. Espero que us animeu a fer-les.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Hummus d'albergínia

 

Què és això que veig? És un ocell? És un avió?? Noooo, és una nova entrada al bloc de les dolcesnines!!!!!!! No em puc creure que faci dos mesos que no publico res. Mare meva!!! Dos mesos?? Sí, sí, increíble però cert.

 

Dos mesos en els que he cuinat i he fet fotos del que cuinava, eh?, no us penseu... però no ho sembla, oi? Ni tan sols he penjat els panellets d'aquest any... Quin desastre.

 

En fi, a on no podia faltar de cap de les maneres era a la convocatòria del Memòries d'una cuinera, això sí que no, ni parlar-ne!!! Aquest mes la proposta era l'escalivada, i se m'ha acudit fer aquest hummus amb uns cigrons que tenia cuits tot afegint-li albergínia escalivada... Molt senzill, i tan bo i suau que es pot menjar fins i tot a cullerades... Som-hi!!!

 

Ingredients



• Una albergínia
• 200 grams de cigrons cuits
• El suc de mitja llimona
• 2 cullerades de sèsam torrat
• Oli d'oliva
• Sal

Preparació

 

Escalivem l'albergínia. La manera més rápida és fer-ho al microones, així doncs la netejarem i la punxarem bé per tot arreu. La posem a màxima potència 3 minuts, la girem i 3 minuts més, i si encara és dura anem girant i afegint de minut en minut fins que sigui tova. Jo vaig trigar vuit minuts. Un cop cuita i freda, la pelem i reservem.

 

Posem en el got de la batedora de mà els cigrons, l'albergínia, el suc de mitja llimona, el sèsam, un bon raig d'oli i un pessic de sal. Triturem fins que quedi tot ben integrat, i rectifiquem d'oli o de sal si és necessari.

 

Ho posem en un bol, tirem un raig d'oli per sobre i una mica de pebre vermell dolç. Ho podem acompanyar del que vulguem, jo he posat unes branques d'api però es pot posar també pastanaga, palets de pa, "nachos"... les possibilitats són infinites.

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

Mini quiches de verduretes

De vegades trigues molt a fer una cosa, i un cop l'has fet o una vegada ha passat, penses perquè has trigat tant a fer-la si finalment ha resultat fantàstica.

 

Això és el que ens ha passat amb un grup de pares de l'escola fa pocs dies. Tot l'hivern parlant de que si hem de quedar, hem de fer una calçotada, i al final se'ns ha passat la temporada de calçots i tot, així que finalment vam quedar per fer una paella al camp. I ens ho vam passar la mar de bé. I vam riure molt, i vam desconnectar de tot una bona estona. I tots ens vam preguntar perquè havíem trigat tant en organitzar-nos, i perquè no ho repetíem més sovint...

 

El pica-pica el portàvem entre tots, i jo vaig fer aquestes mini quiches que us presento avui, i amb les que participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que tracta de les tapes.

 

Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una làmina de pasta brisa fresca
• Una ceba
• Una pastanaga
• Un carbassó
• Una albergínia
• Dos ous
• Un got de llet evaporada
• Formatge ratllat

Preparació

 

Piquem la ceba ben petita amb la picadora, i la posem a sofregir en una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, afegim la pastanaga igualment picada amb la picadora, remenem i la deixem coure tres o quatre minuts més.

 

Afegim el carbassó ben picat amb la picadora, remenem i sofregim tot plegat uns cinc minuts més. Finalment, afegim l'albergínia ben picada amb la picadora, un bon polsim de sal, remenem i ho deixem sofregir uns altres cinc minuts. Tanquem el foc.

 

Amb un motllo rodó o bé un got, tallem rodones de la pasta brisa de diàmetre una mica més gran que els motllos a on les vulguem posar. En aquest cas, jo he fet servir motllos de magdalenes i me n'han sortit unes 20.

 

Posem les rodones de pasta brisa en els motllos, i una cullerada del sofregit de verduretes a sobre de cadascuna. Batem en un bol els dos ous amb la llet evaporada i un polsim de sal, i ho repartim pels motllos de forma que cubreixi les verduretes.

 

Finalment, afegim formatge ratllat al nostre gust, i ho introduïm al forn a 210º uns quinze minuts, fins que siguin dauradetes.

 

 

I ja les tindrem llestes!!! Deixem refredar uns cinc minuts i les treiem dels motllos perquè no agafin humitat. Són bones acabades de fer i també a temperatura ambient, que és com les vam prendre al dia següent.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Hot cross buns (panets de Pasqua anglesos)

Fa quatre dies era Nadal, i ja som de cap a Setmana Santa. I sort que aquest any queia tard, que si arriba a caure més aviat no la veiem ni passar!!! Tot i que són uns dies de festa fantàstics, pels qui treballem vé a ser com un pont llarg, són quatre dies que sembla que donaran molt de sí i de seguida passen volant. Però sempre són una bola d'oxígen primaveral per agafar forces fins que arribi l'estiu, així doncs, benvinguts siguin.

 

Avui a més a més hi ha partit de futbol, final de la Copa del Rei, Barça-Madrid. Trobo que una final d'aquestes característiques és molt pròpia de la Setmana Santa, doncs pels aficionats dels dos equips de ben segur esdevindrà un autèntic Via Crucis...

 

Aquests panets que uns porto avui, són típics d'Anglaterra, per menjar Divendres Sant. Com que combinen fantàsticament bé tant amb dolç com amb salat, són una bona opció per menjar mentre mireu el partit, si sou dels que sopeu al sofà mentre patiu per si marquen un gol.

 

La recepta la vaig trobar en aquest blog, però he modificat algunes mesures i ingredients. Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 255 ml de llet de soja
• Mig cub de llevat de forner fresc (uns 13 grams)
• 45 grams d'oli d'oliva
• 40 grams de sucre
• 1 ou mitjà
• 550 grams de farina de força
• 1 culleradeta de canyella
• 1 culleradeta de sal

Per a les creus:

• 125 grams de farina
• 100 ml d'aigua

Per al glassejat:

• 2 cullerades de sucre
• 4 cullerades de llet de soja

Preparació

 

Escalfem la llet al microones fins que ens quedi tèbia, i afegim el llevat tot remenant fins que es desfaci. Posem la barreja a la cubeta de la panificadora.

 

Tot seguit, afegim a la cubeta l'oli d'oliva, el sucre, l'ou, la farina, la canyella i la sal, en aquest ordre. Posem en marxa la panificadora en el programa que només amassa i dura quinze minuts. El posarem dues vegades, per a que ens quedi ben elàstica la massa. Així doncs, en total serán 30 minuts d'amassat.

 

Un cop finalitzat, posem la massa en un bol untat d'oli d'oliva i la tapem amb paper film. La deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.

 

Acabat el temps de llevat, agafem la massa i li treiem l'aire tot treballant-la un parell de minuts. Fem boles d'uns 40 grams i les anem dipositant a la safata del forn. Les tapem amb un drap i les deixem llevar, una hora més o menys.

 

Passat aquest temps, posem a escalfar el forn a 210º. Agafem la farina i l'aigua per fer les creus i les barregem bé en un bol. Posem la barreja en una bossa per congelar, li tallem la punta i fem una creu a sobre de cada panet. Els enfornem uns 12 minuts aproximadament.

 

Mentre couen els panets al forn, preparem el glassejat. Posem la llet i el sucre en un cassó al foc, i anem remenant. Quan comenci a bullir, deixem reduir una mica i tanquem el foc. Quan treiem els panets del forn, els pintem amb la glassa i els deixem refredar.

 

I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són d'allò més tous i es mengen en un tres i no res.

 

Que tingueu una dolça Setmana Santa!!!

Guacamole

No sé si haureu vist la pel·lícula "Gru 2". Hi ha un dolent molt dolent, que és propietari d'un restaurant mexicà, que es diu "el Macho". Quan vaig veure la versió en català, estava espectant per saber com li haurien posat... "el Mascle", potser???

 

Doncs no, a la versió en català, el Macho és el Macho, com no podia ser d'una altra manera!!! Bé, més aviat seria "el Machoooo", amb l'entonació mexicana inclosa. I em va fer molta gràcia!!! De fet, tota la pel·lícula fa molta gràcia en general.

 

En una de les escenes, a on el Macho fa una festa mexicana, els cambrers porten uns barrets fets de "nacho" que per dins són plens de guacamole, i per menjar-lo partien un trosset de barret i el sucaven a dins... No crec que fos aquesta recepta, però aquí us deixo la meva lliure versió. Andeleeee!!!

 

Ingredients

• 1 alvocat gran madur (o dos de mitjans)
• 1 ceba tendra o de Figueres
• 1 tomàquet gran (o dos de mitjans)
• 1 llimona mitjana
• Sal i oli d'oliva per amanir

Preparació

 

Partim l'alvocat per la meitat, treiem l'ós i anem posant la polpa en un bol. Agafem una forquilla i anem xafant l'alvocat.

 

 

Quan estigui ben xafat i barrejat, afegim la ceba tallada a dauets petits i el suc de mitja llimona. Seguim barrejant. Afegim els tomàquets tallats a dauets petits, dos polsims de sal i un raig d'oli d'oliva.

 

Seguim barrejant amb la forquilla i ho tastem. Si el gust és un xic insuls, doncs afegim un bon raig més de suc de llimona, tornem a barrejar i tastem de nou.

 

I ja el tindrem llest!!! Ben sà i ben bo. Us deixo amb un tall d'una cançó de la pel·lícula, que dóna molta energia i bon rotllo per començar la setmana.

 

 

Que tingueu una dolça (i happy) setmana!!!

Croquetes d'arròs

Tota la setmana passada, vam tenir a la policia local a la porta de l'escola, sense deixar-nos estacionar els cotxes ni cinc minutets a les hores d'entrada i sortida de la canalla. Això va crear un grau d'indignació considerable entre els pares, doncs és una zona complicada per aparcar, acompanyat de les queixes de sempre, que si no tenen altra cosa millor a fer, que si no podien ser en un altre lloc, que si on són quan realment els necessites...

 

Fins i tot un matí, quan ens estàvem acomiadant amb una altra mare, van passar els agents i ens van dir "senyores, a veure si anem treient el cotxe..." Mare meva! Quina falta de consideració!!! Mira que dir-nos "senyores"... ;)

 

Entenem que han de fer la seva feina, i que no són allà per gust. Però, com sempre m'ha dit la meva mare, s'aconsegueix més amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre. Vaja, que tots els pares haguéssim rondinat molt menys si els agents ens haguessin dit les coses amb un somriure acompanyat d'un bon dia...

 

Com de la meva mare és també la recepta que porto avui, aquestes croquetes d'arròs que són una recepta d'aprofitament fantàstica, i amb les que participo a la convocatòria del Memòries d'una cuinera d'aquest mes. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una resta d'arròs d'un altre dia
• Un ou
• Formatge parmesà
• Pa ratllat
• Oli d'oliva verge extra (per a fregir)

Preparació

 

Les restes d'arròs que farem servir per aquesta recepta poden ser de qualsevol tipus, tot i que sempre és millor que siguin d'un arròs una mica cremós, tipus rissotto o similar, doncs això permetrà pastar millor les croquetes. En el meu cas, eren unes restes d'un arròs fet amb l'olla express que porta pernil salat, pesolets, brou de pollastre i formatge parmesà.

 

Posem l'arròs fred de la nevera en un bol. Afegim l'ou i ho remenem tot plegat amb una cullera, fins que l'ou quedi ben integrat. Tot seguit, afegim una cullerada de pa ratllat i una de formatge parmesà, i seguim barrejant fins que quedi una pasta una mica lligada.

 

Posem el pa ratllat en un plat pla, i l'oli d'oliva en una paella a escalfar. Amb les mans ben netes, agafem una porció d'arròs, la posem al palmell i tanquem la mà, per donar-li forma de croqueta. Tot seguit, la dipositem en el plat del pa ratllat. Així anem fent fins que acabem la massa.

Giravoltem les croquetes per sobre el pa ratllat, i les posem a fregir a la paella amb l'oli ben calent. Quan siguin daurades, les retirem i les posem sobre un paper de cuina per absorbir l'excès d'oli. I ja les tindrem!!!

 

Calentones són molt bones, però a temperatura ambient també. Ideals per portar-les a la carmanyola... Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-les.

 

 Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça setmana!!!

Quiche d'albergínia i formatge de cabra

 

Hi ha alguns aliments que mai està de més tenir al rebost, per si un dia estàs apurada i no saps què preparar per sopar. Els ous són un gran clàssic, pobrets, i dels més agraïts que hi ha, per fer una truita, ous ferrats, passats per aigua, remenats, un ou dur...

 

Una de les coses que a mí també m'agrada tenir sempre que hi penso és una làmina de pasta de full refrigerada. Fins que jo no la sàpiga fer com cal, no ocupa espai a la nevera i sempre és a punt per a qualsevol cosa que us passi pel cap, tant dolça com salada. Així doncs, la pasta de full + els ous tenien un destí força clar...

 

La quiche té el seu origen a França, com no podia ser d'altra manera, concretament a la regió de Lorena, per això se la coneix com a "quiche lorraine". L'original és amb pasta brisa, ous, nata i bacon, però no cal dir que admet absolutament totes les variants que se us puguin acudir, com en aquesta ocasió... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 1 làmina de pasta de full refrigerada
• 1 albergínia
• 1 formatge petit de "rulo" de cabra
• 1 got de llet
• 2 ous mitjans

Preparació

 

Posem a escalfar el forn a 210º.

 

Desenrotllem la làmina de pasta de full i la posem sobre un motllo rodó. Si la làmina és rectangular, retallem les puntes que sobrin. Posem a sobre l'albergínia i el formatge de cabra tallats a dauets ben petits.

 

 

En un bol batem el got de llet amb els dos ous, i l'afegim per sobre de l'albergínia i el formatge. Tirem un polsim de sal i enfornem uns 20 minuts. I ja estarà llesta!!!

 

És bona calenta, però també tèbia, i soluciona un sopar ràpid, o un d'informal, es pot posar de pica-pica... una joia, vaja!!! Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-la.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Patatones farcides de mar

 

Diu la teoria... (pa-pa-pa-pa) de l'evolució... (pa-pa-pa-pa-pa) que venim del mico... (pa-pa-pa-pa) Quina aberració! Si tots sabem que l'home vé de la patata, de la patata, de la patata... 

 

Doncs sí senyor, sí, això cantaven els de la Trinca. Jo no sé si serà veritat o no, el que sí sé és que la cançó és molt divertida, i que les pobres patates es deixen fer de tot... i són bones de totes les maneres possibles!!!

 

Un nou mes, una nova convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera. Aquesta vegada, ni més ni menys que patates farcides. A més a més del recull formidable de receptes que aconsegueixen cada mes, és fantàstic perquè amb les propostes estimulen la creativitat, doncs moltes vegades fa que pensem en plats nous que no havíem fet abans, com és el cas d'aquestes patatones. Espero que us agradin... Som-hi!!!

 

Ingredients (per a 4 persones)

• Vuit patates de "platillo" o de guarnició
• 32 gambes pelades
• Nata líquida
• Formatge Emmental (per gratinar)
• Canonges (per emplatar)

 

Preparació

 

Rentem les patates i les posem a bullir senceres amb la pell fins que siguin cuites. En el meu cas, a l'olla express, cinc minuts. Un cop finalitzada la cocció, les deixem refredar del tot (fins i tot és millor fer-les d'un dia per l'altre).

 

Partim les patates per la meitat i les buidem del centre amb una cullereta, deixant una part de la polpa adherida a la pell per a fer una bona base.

 

Saltegem les gambes en una paella amb un bon raig d'oli, dos minutets. Les treiem del foc i en el mateix oli posem la polpa de les patates. L'anem remenant amb un cullerot i veurem que es va fent un puré. Quan sigui una mica dauradet, afegim de nou les gambes partides en dos o tres trossos cadascuna, remenem i afegim un raig de nata líquida per lligar el conjunt.

 

 

 

Ja només ens quedarà farcir les patatones, posar formatge ratllat per sobre i gratinar-les. En aquest cas, vuit minuts al microones programa "escalfar i gratinar". I ja les tindrem!!! Per emplatar-les les he posat sobre uns canonges, però evidentment les podeu servir amb la guarnició que més us agradi.

 

I per ser la primera vegada que les feia, val a dir que ens vam llepar els dits... Espero que us animeu a intentar-ho!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Crestes de tonyina lleugeres

 

Comença un any nou, amb reptes nous i noves perspectives. Un any que alguns diuen que serà el de la recuperació, tot i que de moment pinta com els darrers que hem deixat enrera... En aquests temps que corren, i que malauradament s'estan allargant massa, podem tenir el goig d'haver retrobat les coses petites, si és que algun dia les vam deixar perdre.

 

Encara que sigui un tòpic molt gran, en un temps en que no podem esperar res de tots aquells que mouen els fils, mirem de gaudir plenament de tot allò que ens envolta i no ens costa diners... Gaudiu del sol que surt cada matí, del vent que mou les fulles, del somriure d'un company, de la carícia d'un ésser estimat, de la veu de la mare, dels petons de la mainada... de l'aroma del cafè i les torrades, de la trucada que no t'esperes, del missatge que et fa riure... llevem-nos cada dia com si fos el primer, i aprofitem-lo com si fos el darrer!!!

 

I un cop finalitzada la meva reivindicació particular pel 2014, que em penso repetir com un mantra quan em senti defallir, us explico la recepta d'avui, lleugera, "light", per ajudar a passar el mes de gener, i, com miro de fer sempre, molt senzilla de preparar. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a 16 crestes)

• Un paquet d'oblees per a crestes ("empanadillas")
• Una llauna de tonyina
• Una ceba
• Un pot petit de tomàquet triturat
• Dos ous durs 

Preparació

 

Piquem la ceba petita i la posem a la vaporera Lekué amb un petit rajolí d'oli. La posem al microones cinc minuts a la máxima potència. Treiem i la deixem refredar.

 

En un bol posem la ceba cuita, els dos ous ben picadets, la tonyina esmicolada i ho barregem bé. Si ens agrada, també hi podem afegir olives farcides a trossets. Anem afegint tomàquet triturat tot barrejant-lo amb els ingredients, de forma que quedi integrat amb el farcit però amb compte que no ens quedi massa líquid.

 

Per a farcir-les, agafem una oblea i posem una culleradeta de farcit en el centre, la tanquem i l'apretem tot fent la marca amb una forquilla, per a que no s'obri. Les anem dipositant a la safata del forn, repetint l'operació fins que acabem les oblees (o el farcit!).

 

Escalfem el forn a 210º. Pintem les crestes amb llet o amb ou batut i les posem al forn 10-15 minuts, fins que siguin daurades.

 

Si ens sobra farcit, sobre una llesqueta de pa com un pintxo està boníssim. Si ens sobren oblees i les volem aprofitar amb la mateixa fornada, les podem farcir de pernil dolç i formatge a bocinets.

 

No tenen el mateix gust que les fregides, doncs és impossible, però són molt bones i tenen moltes menys calories... ideals per a un pica-pica o un sopar.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!



Bastonets d'aniversari

Fa uns quants dies que no publico res, vet aquí el motiu... Ha estat l'aniversari d'una de les meves nines, i hem tingut molta feina preparant coses!!! Que si un dinar familiar, que si què farem de postres, que si un pastís d'aniversari...

 

I a banda de la feina de fer-ho, la de pensar-hi, la d'imaginar-ho... Igual que vam estar nou mesos imaginant com seria la vida quan naixés aquell cigronet que tenia a la panxa, que ara ja s'ha fet molt gran i també imagina amb nosaltres, bé, molt més que nosaltres...

 

Ara que hem tornat a una relativa calma, us podré anar explicant tot el que hem fet, començant pel que vam preparar per portar als seus companys de classe.

 

Amb la base de pa de la recepta de la pizza, hem fet aquests bastonets de pa amb xocolata, espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients 

• 250 ml d'aigua
• 30 grams de llevat fresc de forner
• 500 grams de farina
• 25 ml d'oli d'oliva
• 10 grams de sal
• 200 grams de xocolata per a postres

Preparació

 

Seguim els mateixos passos que per la recepta de la pizza. Un cop haguem posat la massa a la nevera, piquem la xocolata ben petita i la posem en un recipient al congelador. 

 

 

En el moment de treballar la massa, hi afegirem la xocolata i la barrejarem amb les mans. Quan estigui ben integrada, l'estirem ben fineta i amb un tallador de pizza marquem els bastonets.

 

Agafem un per un, els hi donem la forma del número desitjat i els anem dipositant a la safata del forn. Els posem a coure 10 minuts a 230º, fins que quedin una mica dauradets.

 

Quan siguin freds del tot, els hi clavem mig pal de broqueta, posem una bossa de cel·lofana i un llacet. I ja tindrem llestes aquestes piruletes de pa amb xocolata, que són molt sanes i semblen una xuxe sense acabar-ho de ser. Crec que entre els nens van volar...

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Xips de moniato

És curiós de vegades com canviant la forma de presentar els aliments passen de ser quelcom que ni tastaríem a fer-ho volar del plat. Per exemple,

 

- Un rostit de carn que fa bola a la boca, convertit en croquetes passa de seguida.

- Una verdura que costa moltíssim de menjar, triturada en purè passa sola.

- Una galeta que s'ha posat dura, sucada amb la llet està deliciosa.

- Una hamburguesa que ha quedat seca, amb formatge fos a sobre és irresistible.

 

Us vénen al cap més coses? M'encantaria que les compartíssim!!!

 

Això és el que ha passat amb aquest moniatos. Ara a la tardor estan preciosos, i a casa cuits al forn només me'ls menjo jo... Vam canviar la presentació i va ser qüestió de segons!!! I com es van quedar a casa? Doncs... de pasta de moniato!!! :)

 

Ingredients

• Moniatos
• Oli d'oliva verge extra
• Sal

 

Preparació

 

Pelem els moniatos, els netegem sota l'aigua i els eixuguem bé amb un drap. Els tallem ben finets amb un ganivet, de manera que els talls quedin gairebé transparents.

 

 

Posem a escalfar l'oli en una paella, i quan estigui ben calent hi llencem un grapat de xips de moniato. Quan siguin dauradets i cruixents, els treiem de la paella i els posem en un plat amb paper de cuina, per treure l'excès d'oli. Afegim la sal mentre encara són calents.

 

Anem repetint l'operació fins que acabem amb tots els xips. I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són boníssims tant d'aperitiu com d'acompanyament.

 

Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-los. Gràcies per visitar-me!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Festucs garrapinyats

És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).

 

Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...

 

La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.

 

Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
• 40 grams de sucre
• 40 grams d'aigua

 

Preparació

 

Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.

 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.

 

Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.

 

L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Clafoutis de salsitxes

 

A totes les persones que ens encanta la cuina, el més habitual és que també ens encantin les pel·lícules i els llibres que en parlen o en fan referència. Como agua para chocolate, Julie & Julia, Chocolat... però sense cap mena de dubte, la recepta d'avui, de clara inspiració francesa, no em pot evocar cap altra que no sigui Ratatouille.

 

Un dolç ratolí que aconsegueix el seu somni de ser xef... l'ambientació, la història i sobretot la música et transporten a Paris i a tots els seus encants... una pel·lícula plena de tendresa que ens recorda que tots podem arribar a aconseguir els nostres somnis si ens ho proposem fermament.

 

Així doncs, avui Clafoutis, un plat que generalment es fa amb fruites però que he preparat amb salsitxes, ràpid de fer i una bona solució per un dia que no tinguem el sopar gaire clar, doncs es pot preparar amb ingredients que fàcilment tenim a casa.

 

Ingredients

• 125 grams de farina
• Un pessic de sal
• 2 ous
• 300 ml de llet
• Oli d'oliva
• 6-8 salsitxes

 

Preparació

 

Posem en un bol la farina en forma de volcà, i al mig posem els ous amb un xic de llet i el pessic de sal. Comencem a batre i anem barrejant amb la farina mica en mica. Afegim la llet que falta i ho batem fins a obtenir una massa lligada. La deixem reposar mitja hora.

 

Escalfem el forn a 210º. En el motllo a on farem el clafoutis, posem un raig d'oli d'oliva i les salsitxes, i l'introduïm al forn 5 o 10 minuts, fins que les salsitxes estiguin dauradetes.

 

Jo el vaig fer amb una resta de salsitxes de Frankfurt i de Braswurt que tenia a la nevera, però es pot fer amb el tipus que us agradi més.

 

Quan s'hagin daurat les salsitxes, afegim amb cura la massa del clafoutis, i ho tornem a posar al forn uns 30 minuts, fins que la massa hagi crescut i estigui ben dauradeta.

 

Queda amb una textura entre una quiche i una truita, si es menja tebi és més bo tot i que també es pot menjar fred.

 

Per acabar us enllaço la música de Ratatouille, la cançó que us portarà a França en pocs segons i que és la més apropiada per acompanyar aquest plat... espero que us deixi una dolça sensació!!!

Magdalenes mini de formatge blau i nous

 

Juliol de 2013, festa de final de curs de l'Escola Bressol. Han estat molts anys portant-hi les meves dolces nines, tanquem una etapa i hi ha una barreja de sentiments, veure com es fan grans tan ràpid em dóna alegria i tristesa alhora...

 

Cada any l'estructura de la festa és similar, hi ha cançons, jocs, videos, abraçades, llàgrimes... i concurs de tapes!!! La meva aportació d'aquest any és la que avui us presento, aquestes magdalenes "mini", inspirades en la recepta d'en Xavier Barriga, del seu llibre "Magdalenas".

 

Ingredients

• 125 grams d'ou (dos ous grans)
• 100 grams de sucre
• 60 ml de llet
• 220 ml d'oli de gira-sol
• 210 grams de farina
• 7 grams de llevat químic
• 5 grams de sal
• Formatge blau
• Nous
• Motllos petits de paper

Preparació

 

Posem els ous i el sucre en un bol, i els batem a gran velocitat fins que hagin augmentat el seu volum i estiguin escumosos. En el meu cas, ho faig amb l'accessori de barilles de la batedora de mà.

 

Baixem la velocitat de batut, afegim la llet als ous amb el sucre, i un cop incorporada afegim l'oli a la mateixa velocitat.

 

 

Barregem la farina amb el llevat i la sal, i l'anem afegint al bol poc a poc, fins que quedi integrada a la massa. Un cop arribat aquest punt, augmentem la velocitat de la batedora i la batem dos minuts més.

 

Tapem el bol amb un drap, i el posem a la nevera. Hem de deixar reposar la massa com a mínim una hora, tot i que es pot deixar fins i tot d'un dia per l'altre.

 

Un cop ha passat el temps de repòs, treiem el bol de la nevera i amb una espàtula o cullerot remenem enèrgicament la massa, i llavors ja passem a omplir els motllos. Ho podem fer amb una mànega pastissera, una cullera, un biberó... el que millor us vagi.

 

Posem una mica de massa en el fons dels motllos, llavors un bocinet de formatge blau, posem més massa fins omplir tres quartes parts del motllo, i a sobre posem les nous a trossets. Amb aquestes quantitats me'n van sortir quaranta de petites i sis de grans.

 

 

Les posem al forn quinze minuts a 210º, les deixem refredar i ja estaran llestes per menjar!!! El contrast de dolç i salat queda molt bo, i són fantàstiques per un sopar informal o un aperitiu complet.

 

Espero que us hagi agradat, i si em voleu deixar un comentari, m'encantarà llegar-lo!!!

 

Que tingueu unes dolces vacances, tots aquells que en feu!!!