Primer aniversari

 

 

Hi havia un anunci, ja fa uns quants anys, que al final un deia "y parece que fue ayer", i un altre li contestava "es que fue ayer..." No me'n recordo ni de què anunciaven, però sé que cada cop que sentia la frase em feia molta gràcia.

 

Doncs bé, sembla que va ser ahir quan em vaig liar la manta al cap i el davantal a la cintura, i vaig decidir començar amb aquest bloc. I ja fa un any, així, en un ras-ras, que diria en Pau del Super 3.

 

Així doncs, disculpeu-me però avui no hi ha recepta. Avui no puc fer una altra cosa que donar-vos infinitament les gràcies. A tots els que heu dedicat un sol instant a mirar aquest racó de bogeria. A tots els que heu deixat comentaris, i a tots els que no n'heu deixat. A tots els que m'animeu i em feu costat. A tots els qui heu fet de conillet d'índies de les meves receptes.

 

I com no podia ser d'altra manera, a la meva família i els meus éssers estimats, molt especialment al meu home de la casa i a les meves dolces nines. Perquè ells són la meva font inesgotable d'inspiració i els que més sovint em repeteixen que sóc la millor cuinera del món, encara que sigui mentida.

 

M'hagués agradat publicar més receptes, canviar la imatge del bloc, fer més fotos, ser més activa... però el meu dia a dia no dóna per més. Sé d'on vinc però no sé a on em portarà tot això, ni fins quan ho faré durar... Però només que a una sola persona, al mirar el bloc, li hagin entrat ganes de posar-se a la cuina, el meu humil propòsit haurà donat el seu fruit.

 

Una gran i dolça abraçada per a tots vosaltres!!!

Mini quiches de verduretes

De vegades trigues molt a fer una cosa, i un cop l'has fet o una vegada ha passat, penses perquè has trigat tant a fer-la si finalment ha resultat fantàstica.

 

Això és el que ens ha passat amb un grup de pares de l'escola fa pocs dies. Tot l'hivern parlant de que si hem de quedar, hem de fer una calçotada, i al final se'ns ha passat la temporada de calçots i tot, així que finalment vam quedar per fer una paella al camp. I ens ho vam passar la mar de bé. I vam riure molt, i vam desconnectar de tot una bona estona. I tots ens vam preguntar perquè havíem trigat tant en organitzar-nos, i perquè no ho repetíem més sovint...

 

El pica-pica el portàvem entre tots, i jo vaig fer aquestes mini quiches que us presento avui, i amb les que participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que tracta de les tapes.

 

Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una làmina de pasta brisa fresca
• Una ceba
• Una pastanaga
• Un carbassó
• Una albergínia
• Dos ous
• Un got de llet evaporada
• Formatge ratllat

Preparació

 

Piquem la ceba ben petita amb la picadora, i la posem a sofregir en una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, afegim la pastanaga igualment picada amb la picadora, remenem i la deixem coure tres o quatre minuts més.

 

Afegim el carbassó ben picat amb la picadora, remenem i sofregim tot plegat uns cinc minuts més. Finalment, afegim l'albergínia ben picada amb la picadora, un bon polsim de sal, remenem i ho deixem sofregir uns altres cinc minuts. Tanquem el foc.

 

Amb un motllo rodó o bé un got, tallem rodones de la pasta brisa de diàmetre una mica més gran que els motllos a on les vulguem posar. En aquest cas, jo he fet servir motllos de magdalenes i me n'han sortit unes 20.

 

Posem les rodones de pasta brisa en els motllos, i una cullerada del sofregit de verduretes a sobre de cadascuna. Batem en un bol els dos ous amb la llet evaporada i un polsim de sal, i ho repartim pels motllos de forma que cubreixi les verduretes.

 

Finalment, afegim formatge ratllat al nostre gust, i ho introduïm al forn a 210º uns quinze minuts, fins que siguin dauradetes.

 

 

I ja les tindrem llestes!!! Deixem refredar uns cinc minuts i les treiem dels motllos perquè no agafin humitat. Són bones acabades de fer i també a temperatura ambient, que és com les vam prendre al dia següent.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Panets amb pipes de gira-sol

La primavera convida a passar el dia a l'aire lliure. Quan comença aquest temps tan fantàstic, en el que ja no fa fred i encara no fa calor, ve molt de gust anar a fer un pic-nic a qualsevol lloc, a la platja, a la muntanya... o fins i tot n'hi ha que el fan al parc del costat de casa. Vaja, que qui no fa una "merendola" a la fresca, és ben bé perquè no vol...

 

Precisament he trigat una mica a tornar a escriure, perquè n'estava organitzant una... de festa d'aniversari, ni més ni menys!!! Ara ja ha passat, la tarda va ser estupenda i va fer un dia de primavera preciós. Esperem poder tornar a repetir-la ben aviat!!!

 

Els panets que avui us porto són molt senzills de fer, i van bé per la "merendola", per esmorzar, per berenar... espero que us agradin. A les formigues també els acostumen a agradar molt les molletes que en cauen... Som-hi!!!

 

Ingredients

• 12 grams de llevat fresc de forner (mig cub aproximadament)
• 180 ml d'aigua
• 125 grams de farina de força
• 125 grams de farina integral
• 100 grams de pipes de gira-sol
• 1 culleradeta de sal

Preparació

 

Escalfem un xic l'aigua, just fins que quedi tèbia, i desfem a dintre el llevat de forner. La posem en el bol de la nostra panificadora. Tot seguit, afegim les farines, les pipes i finalment la sal, i posem el programa que només amassa i dura quinze minuts.

 

 

Un cop finalitzat l'amassat, la treiem de la panificadora i fem boles d'uns 40 grams aproximadament. Les anem dipositant a la safata del forn i les tapem amb un drap de cotó. Les deixem llevar una hora aproximadament.

 

Passat el temps del llevat, escalfem el forn a 230º i posem a coure els panets uns 15 o 20 minuts.

 

 

El meu forn no cou massa fort, així doncs no queden massa dauradets. Però són ben cruixents per fora i tous per dintre. Ideals per farcir-los del que vulguem, i portar-los a menjar fora de casa.

 

Que tingueu uns dolços pic-nics, i una dolça setmana!!!