Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berenars. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berenars. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de setembre del 2014

Cocades (galetes de coco)

 
No ha estat premeditat el tema de no publicar gaire aquest estiu. Simplement, l'absència de rutina m'ha superat. Han passat els dies molt ràpid, i de sobte ja hi som, un altre cop a setembre, gairebé a punt de començar de nou amb tot...
 
A l'estiu sempre passen moltes coses, de bones i de dolentes, de noves i d'inesperades. La darrera cosa? Doncs saber que sóc intolerant a la proteïna de la llet de vaca. D'aquesta manera, el nou curs comença per a mi també amb una nova dieta, en la que hauré de substituir moltes de les coses que menjava.
 
Així doncs, a partir d'ara, probablement totes les receptes que vagi penjant al bloc siguin amb ingredients que no en portin. Un nou alicient per a conèixer noves receptes i provar noves combinacions...
 
Comencem amb aquestes galetes de coco. Som-hi!!!
 
Ingredients 
  • 2 ous mitjans
  • 170 grams de sucre
  • 170 grams de coco ratllat
  • 35 grams de farina
 
Preparació
 

Batem ben fort amb el batedor de barnilles els ous amb el sucre, fins que siguin ben escumats. Tot seguit afegim el coco ratllat i el barregem bé, i finalment la farina i barregem de nou.
 

Escalfem el forn a 190º. Amb una cullereta, anem posant porcions petites de massa sobre la safata del forn, una mica separades les unes de les altres, doncs creixen amb l'escalfor. Les posem al forn uns deu minuts, fins que veiem que ja són dauradetes. I ja les tindrem.

Són unes galetes cruixents per fora i toves i delicades per dins, amb un gust a coco boníssim. Espero que us hagin agradat i que us animeu a fer-les.

Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 28 de juliol del 2014

Orxata


M'agradaria poder dir-vos que aquest mes que he estat sense publicar me l'he passat a una platja prenent el sol, o fent excursions a la muntanya, o en un balneari recuperant forces... Però no, aquest no és el cas, no he estat de vacances (encara). Simplement, el canvi de rutines m'ha superat.
 
Tots els anys em passa, quan s'acaba l'escola i ens hem de tornar a adaptar a uns nous hàbits, però aquest any ha passat el mes de juliol i ni l'he vist. Si ja gairebé som a l'agost!!!
 
Tampoc m'he passat aquest mes (tot i que no m'hagués importat) a la botiga La Perla, que he descubert fa poc a la meva ciutat, i que m'ha encantat des del primer moment que la vaig veure. Tenen infinitat de farines, llegums, sèmoles, cereals, productes exòtics, fruits secs, infusions... i un no parar de coses, a granel, per a que et puguis emportar la quantitat que vulguis. Uns botiguers molt amables i una relació qualitat-preu molt bona.
 
Veure allà les xufles en un sac, va ser el que em va acabar de decidir per fer orxata casolana. Boníssima i tan fàcil de fer que no tindreu excuses. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 250 grams de xufles
  • 1 litre d'aigua freda
  • 90 grams de sucre morè
Preparació
 
Posem en remull les xufles, com a mínim vuit hores. Jo les vaig posar al vespre i vaig fer l'orxata l'endemà pel matí.
 

Mentre són en remull, remenar bé i canviar l'aigua un parell de vegades, són cullides de sota terra i les hem de netejar bé. Un cop passat aquest temps, les posem en un bol amb mig litre d'aigua i les triturem bé amb la batedora de braç.
 
Posem una gasa fina o un drap en un colador i colem l'orxata. Agafem les xufles triturades i les tornem a posar al bol, amb l'altre mig litre d'aigua. Repetim l'operació de triturar i colar, tot apretant bé les xufles per a treure'n tot el suc. 

 
Afegim llavors el sucre i remenem bé per a que es disolgui, i ja la podem posar a la nevera fins el moment de prendre-la. Si us agrada més dolça, en podeu posar 100 grams. I ja la tindrem!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!! 

dissabte, 28 de juny del 2014

Poloonja: polo de taronja


Ja ha arribat l'estiu, i amb ell el canvi de rutines. Fins que no m'acostumo, passen uns dies que no sé ben bé ni quin dia de la setmana és, ni gairebé on som. Això m'ha passat també amb la convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera, que si em descuido no hi arribo!!!
 
Aquesta vegada ens animaven a fer polos, jo no n'havia fet mai. Aìxò és una de les coses fantàstiques d'aquestes convocatòries, que moltes vegades et motiven a provar de fer coses noves.
 
He fet uns polos molt senzills, amb refresc de taronja. I els he posat nom de moble d'Ikea... Primer els volia dir "Polonja", amb una o, però com que això també vol dir "Polònia", doncs hi he afegit una altra "o" i tan contenta. I aquí els teniu, els polos de la república independent de casa meva... Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 200 ml de refresc de taronja
  • 1/2 llimona
  • 2 cullerades de sucre morè
Preparació
 
Posem en un got el refresc de taronja, el suc de la mitja llimona i el sucre. El posem al microones un minut a la temperatura mínima.
 

Treiem el got del microones, remenem bé i deixem que s'atemperi. Posem el contingut en els motllos (amb aquestes quantitats han sortit els tres polos que veieu) i al congelador, com a mínim 4 o sis hores.
 
I ja els tenim!!! Ja només ens queda treure del motllo i a llepar!!!
 
Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

dilluns, 2 de juny del 2014

Dorayakis


Quan tens criatures a prop, sembla mentida què ràpid et poses al dia de totes les coses que giren al seu voltant, entre d'altres, les sèries de dibuixos animats. De no tenir-ne ni idea passes a ser un expert en qüestió de pocs dies.
 
Hi ha dibuixos que no els agraden gens, d'altres que no es cansarien mai de veure... i després n'hi ha uns quants que, posis la tele a l'hora que la posis, sempre els fan. A qualsevol hora, en algun dels canals infantils... dibuixos que deuen tenir milers i milers d'episodis... el Doraemon és un d'aquests.
 
Jo no li acabo de trobar el què, a això de que un gat blau del futur tingui una butxaca màgica de la que surtin tota mena d'estris... potser és que en el fons m'agradaria que aquesta butxaca fos la del meu davantal, i no ho aconsegueixo. Aquests pastissets, són els que mengen en aquesta sèrie.
 
La recepta que he versionat l'he tret del recull que el bloc Pastissets va fer pel seu quart aniversari. Un bloc fantàstic ple d'idees molt originals, que us recomano que visiteu. Som-hi!!!
 
Ingredients (per a vuit Dorayakis)
  • 50 grams de farina
  • 1 culleradeta de llevat químic
  • 1 ou mitjà
  • 25 grams de sucre
  • 1 cullerada de mel
  • 40 ml d'aigua
  • 50 grams de xocolata per a postres
Preparació
 
En un bol posem la farina i la barregem amb el llevat. En un altre bol, batem l'ou amb el sucre i la mel, fins que estigui tot ben barrejat.
 
Afegim la barreja de farina i llevat a la de l'ou, i anem remenant, mentre afegim l'aigua poc a poc. Quan estigui tot ben integrat, ho deixem reposar uns 30 minuts.
 
 
Un cop hagin passat els 30 minuts, escalfem una paella antiadherent (la de les truites, en el meu cas) i quan sigui calenta posem una cullerada de massa intentant que quedi rodona. Quan la massa comenci a fer bombolles, la girem amb una espàtula de fusta i quan sigui torradeta la retirem de la paella. Seguim el mateix procediment fins esgotar la massa.
 
Quan estiguin totes les rodones fetes, fonem la xocolata al microones, posem una cullerada a sobre d'una rodona i tapem amb una altra. I ja els tindrem fets!!!
 

Tenen un gust molt suau i lleuger, barreja entre una crêpe i una tortita. I no cal dir que els nens al veure-les es tornen bojos... van volar. Com el Doraemon... ;)
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 12 de maig del 2014

Panets amb pipes de gira-sol


La primavera convida a passar el dia a l'aire lliure. Quan comença aquest temps tan fantàstic, en el que ja no fa fred i encara no fa calor, ve molt de gust anar a fer un pic-nic a qualsevol lloc, a la platja, a la muntanya... o fins i tot n'hi ha que el fan al parc del costat de casa. Vaja, que qui no fa una "merendola" a la fresca, és ben bé perquè no vol...
 
Precisament he trigat una mica a tornar a escriure, perquè n'estava organitzant una... de festa d'aniversari, ni més ni menys!!! Ara ja ha passat, la tarda va ser estupenda i va fer un dia de primavera preciós. Esperem poder tornar a repetir-la ben aviat!!!
 
Els panets que avui us porto són molt senzills de fer, i van bé per la "merendola", per esmorzar, per berenar... espero que us agradin. A les formigues també els acostumen a agradar molt les molletes que en cauen... Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 12 grams de llevat fresc de forner (mig cub aproximadament)
  • 180 ml d'aigua
  • 125 grams de farina de força
  • 125 grams de farina integral
  • 100 grams de pipes de gira-sol
  • 1 culleradeta de sal
Preparació
 
Escalfem un xic l'aigua, just fins que quedi tèbia, i desfem a dintre el llevat de forner. La posem en el bol de la nostra panificadora. Tot seguit, afegim les farines, les pipes i finalment la sal, i posem el programa que només amassa i dura quinze minuts.
 
 
Un cop finalitzat l'amassat, la treiem de la panificadora i fem boles d'uns 40 grams aproximadament. Les anem dipositant a la safata del forn i les tapem amb un drap de cotó. Les deixem llevar una hora aproximadament.
 
Passat el temps del llevat, escalfem el forn a 230º i posem a coure els panets uns 15 o 20 minuts.
 
 
El meu forn no cou massa fort, així doncs no queden massa dauradets. Però són ben cruixents per fora i tous per dintre. Ideals per farcir-los del que vulguem, i portar-los a menjar fora de casa.
 
Que tingueu uns dolços pic-nics, i una dolça setmana!!!

dilluns, 28 d’abril del 2014

Coca de princeses


L'altre dia, l'home de la casa em deia que des de fa uns anys viu dins del color rosa. I raó no li falta, viu envoltat de princeses, princeses... fins i tot diem que, si algun dia tenim un animal, serà una femella perquè ens agraden més...
 
Així doncs, qualsevol menjar que sigui d'aquest color, triomfa segur. La meva intenció al fer aquesta coca és que fos de color rosa, i la barreja en cru sí que ho era. Però al coure va tornar al color daurat que veieu. Ara bé, l'olor i el gust eren de maduixa, maduixa...
 
Amb aquesta recepta participo al bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens convidava a fer una coca de iogurt. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • Un iogurt de maduixa
  • 3 ous
  • 2 mesures del iogurt de sucre
  • 1 mesura del iogurt d'oli de gira-sol
  • 2 mesures del iogurt de farina
  • 1 mesura del iogurt de Nesquick de maduixa
  • 1 sobre de llevat
Preparació
 
Posem en un bol el iogurt amb els ous i el sucre. Batem bé amb la batedora de barnilles elèctrica fins que els ous hagin escumat força.
 

Afegim llavors l'oli i seguim batent. Afegim la farina i el llevat, i seguim batent. Finalment, afegim el Nesquick de maduixa i batem fins que quedi ben integrat.

Ho posem en un motllo al forn, que haurem escalfat prèviament a 180º, uns 30 minuts. Punxem amb un escuradents passat aquest temps i, si surt sec, ja el podrem treure.


Aquesta coca és la que vam fer servir de base per fer la Mona de Pasqua. Queda molt esponjosa i amb un gust de maduixa boníssim. No és rosa, però aquest ha estat només el primer intent. Això no quedarà aquí, segur...

Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 21 d’abril del 2014

Mona de Pasqua


Encara recordo com si fos ahir els ous de xocolata que ens regalava l'àvia per la Mona. L'àvia no era la nostra padrina, però com que la vèiem poc perquè no vivíem a prop, els anys que l'havíem anat a visitar per Setmana Santa ens regalava un ou enorme, de xocolata negra, boníssim. Amb 21 néts que tenia, i sempre pensava en tots...
 
Aquest any ens ha enganxat la Pasqua amb els padrins lluny. Així doncs, hem fet una Mona per menjar-la en família, i aquest ha estat el resultat.
 
La base és una versió de la coca de iogurt que publicaré en una propera entrada. El farcit i guarniment, una ganache de xocolata. I poqueta cosa més! Donar-li forma i guarnir-la, ja sabeu que procuro fer coses sempre senzilles. Som-hi!!!
 
Ingredients
Preparació
 
La base es pot fer amb el pa de pessic o coca que més us agradi. La del iogurt no té massa secret, en aquest cas he substituït una mesura de farina per una de Nesquick de maduixa...
 

Per fer la ganache, posem la xocolata trossejada en un bol i la nata al foc fins que arrenqui el bull. En aquest moment, apaguem el foc i la posem al bol amb la xocolata. Remenem amb una cullera fins que es desfaci i la deixem refredar.
 

Quan s'hagi refredat, la remenem amb un batedor de barnilles fins que quedi amb textura com de nutella. Llavors ja la podem fer servir. Vaig tallar la coca fent una rodona més petita, la vaig farcir de la ganache i també en vaig posar per sobre, per a poder enganxar la part de dalt. Amb la circumferència de fora, vaig fer un segon pis només al voltant, de forma que pogués posar el conillet a dins com si fos el seu cau.
  
 
I finalment, doncs més ganache per fora, i per dins del cau, i una segona capa, i anar allisant amb una espátula o un ganivet... i després ja la decoració que vulgueu. Espero que us hagi agradat.
 
Que tingueu una dolça Pasqua, i una dolça Mona!!!

dimecres, 16 d’abril del 2014

Hot cross buns (panets de Pasqua anglesos)


Fa quatre dies era Nadal, i ja som de cap a Setmana Santa. I sort que aquest any queia tard, que si arriba a caure més aviat no la veiem ni passar!!! Tot i que són uns dies de festa fantàstics, pels qui treballem vé a ser com un pont llarg, són quatre dies que sembla que donaran molt de sí i de seguida passen volant. Però sempre són una bola d'oxígen primaveral per agafar forces fins que arribi l'estiu, així doncs, benvinguts siguin.
 
Avui a més a més hi ha partit de futbol, final de la Copa del Rei, Barça-Madrid. Trobo que una final d'aquestes característiques és molt pròpia de la Setmana Santa, doncs pels aficionats dels dos equips de ben segur esdevindrà un autèntic Via Crucis...
 
Aquests panets que uns porto avui, són típics d'Anglaterra, per menjar Divendres Sant. Com que combinen fantàsticament bé tant amb dolç com amb salat, són una bona opció per menjar mentre mireu el partit, si sou dels que sopeu al sofà mentre patiu per si marquen un gol.
 
La recepta la vaig trobar en aquest blog, però he modificat algunes mesures i ingredients. Espero que us agradin. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 255 ml de llet de soja
  • Mig cub de llevat de forner fresc (uns 13 grams)
  • 45 grams d'oli d'oliva
  • 40 grams de sucre
  • 1 ou mitjà
  • 550 grams de farina de força
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 culleradeta de sal
Per a les creus:
  • 125 grams de farina
  • 100 ml d'aigua
Per al glassejat:
  • 2 cullerades de sucre
  • 4 cullerades de llet de soja
Preparació
 
Escalfem la llet al microones fins que ens quedi tèbia, i afegim el llevat tot remenant fins que es desfaci. Posem la barreja a la cubeta de la panificadora.
 
Tot seguit, afegim a la cubeta l'oli d'oliva, el sucre, l'ou, la farina, la canyella i la sal, en aquest ordre. Posem en marxa la panificadora en el programa que només amassa i dura quinze minuts. El posarem dues vegades, per a que ens quedi ben elàstica la massa. Així doncs, en total serán 30 minuts d'amassat.
 

Un cop finalitzat, posem la massa en un bol untat d'oli d'oliva i la tapem amb paper film. La deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.
 
Acabat el temps de llevat, agafem la massa i li treiem l'aire tot treballant-la un parell de minuts. Fem boles d'uns 40 grams i les anem dipositant a la safata del forn. Les tapem amb un drap i les deixem llevar, una hora més o menys.
 
Passat aquest temps, posem a escalfar el forn a 210º. Agafem la farina i l'aigua per fer les creus i les barregem bé en un bol. Posem la barreja en una bossa per congelar, li tallem la punta i fem una creu a sobre de cada panet. Els enfornem uns 12 minuts aproximadament.
 

Mentre couen els panets al forn, preparem el glassejat. Posem la llet i el sucre en un cassó al foc, i anem remenant. Quan comenci a bullir, deixem reduir una mica i tanquem el foc. Quan treiem els panets del forn, els pintem amb la glassa i els deixem refredar.
 
I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són d'allò més tous i es mengen en un tres i no res.
 
Que tingueu una dolça Setmana Santa!!!

dilluns, 10 de març del 2014

Bizcochón de xocolata i pera


Diu la dita que "las penas, con pan, son menos". Si a més a més són amb xocolata, encara passen molt millor. No sé què és el que tindrà, que es fa indispensable en molts moments...
 
Així doncs, quan trobo un postre, o pa de pessic, o pastís, que m'agrada molt, si no porta xocolata, miro de fer-ne la versió "xocolatejada", a veure què tal. A casa, acostuma a tenir molt més èxit aquesta segona versió amb xocolata que la que no en porta... de fet, hi ha una nina que quan em veu trastejar per la cuina, em pregunta què faig i si porta xocolata. Si la resposta és negativa, em diu directament que no en voldrà... sense tan sols ni haver vist el resultat!!! Sort que de vegades canvia d'opinió i ho acaba tastant...
 
Avui, la recepta del Bizcochón que vam publicar fa poc, versió xocolata. Tan senzilla com la primera i molt més gustosa... Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 1 tassa i mitja de llet
  • 1 ou mitjà
  • 1 tassa i mitja de sucre
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 3 cullerades d'oli de gira-sol
  • Mig sobre de llevat químic
  • 3 tasses de farina
  • 1 tassa de xocolata en pols
  • 1 pera pelada i tallada a dauets
Preparació

La mesura de la tassa que he utilitzat és d'uns 125 ml aproximadament.


Batem enèrgicament l'ou i la llet en un bol fins que quedin ben integrats. Afegim el sucre i la canyella i seguim batent fins que quedi tot ben barrejat i el sucre desfet.
 
Afegim l'oli i seguim batent fins que quedi ben integrat. Finalment, afegirem la farina juntament amb el llevat, la xocolata en pols i la pera a dauets. Continuem batent fins que quedi una massa esponjosa i amb tots els ingredients ben integrats.


Escalfem el forn a 180º, posem la massa en el motllo per enfornar i quan sigui el forn calent coem el pastís uns 30 minuts, o fins que el punxem amb un escuradents i surti sec. Treiem del forn i deixem refredar.
 
I ja el tindrem llest!!! La pera li dóna una textura una mica més humida i un aroma i un gust peculiars, i al portar xocolata es menja en un tres i no res... Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-lo!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!! 

dilluns, 24 de febrer del 2014

Melmelada de maduixes


Que tindran les maduixes que les fan tan irresistibles? Quan comença la temporada, a casa tenen un èxit terrible de qualsevol de les maneres: amb sucre, amb nata, amb xocolata, en pastissos... i sobretot soles, cauen com les pipes!!!
 
Ara bé, l'aroma que desprenen les maduixes quan en fas melmelada, és inigualable. Segur que la pols de les ales de la fada Campanilla quan vola fa la mateixa olor. No m'estranyaria que la Caputxeta Vermella portés dins el seu cistell melmelada de maduixes per la seva àvia. Les teules de la caseta de Hansel i Gretel probablement les van enganxar amb melmelada de maduixes... i segur que el pastís que li va preparar la Blancaneus als set nanets n'estava farcit.
 
Perquè té un gust tan meravellós que et transporta a un conte de fades... tantes fades i personatges de contes com veurem aquests dies de Carnestoltes pels nostres pobles i ciutats!!! Gaudiu molt d'aquests dies de festa tots aquells que us agradi, i animeu-vos a fer aquesta melmelada. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 500 grams de maduixes (netes i sense fulles)
  • 350 grams de sucre
  • 1 llimona petita
  • 1 poma golden petita
Preparació
 
La preparació és la mateixa que vam fer servir per la melmelada d'albercocs i per la de nectarines.
 
 
Posem les maduixes netes i tallades per la meitat en una cassola fonda. Afegim la poma pelada i tallada a trossets, i ruixem bé la fruita amb el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem bé.
 
Posem la cassola al foc mig, i anem remenant de tant en tant. No hem de remenar tota l'estona però no li podem treure l'ull de sobre, doncs escuma molt ràpid i és necessari estar pendent per a que no ens vessi de la cassola. Quan comenci a bullir, la deixem coure uns 30 minuts, tot i que si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc o deu minuts més.
 

Quan acabi la cocció, la triturem amb la batedora de mà i la posem encara calenta en pots de tanca "twist-off", els omplim fins dalt de tot, tapem i els posem boca avall tota la nit. A l'endemà, quan sigui freda, ja els podem girar i guardar en un lloc fosc i sec.
 
Pel que fa als pots, podem aprofitar els que tinguem d'altres conserves que haguem comprat: olives, confitures, verdures, llegums... només els hem de rentar al rentavaixelles i ja quedaran esterilitzats per a fer-los servir, i comprobar que la tapa no tingui cap cop. Així també reciclem...
 
Aquesta melmelada és també la preferida de la Pilar, que fa unes polseres meravelloses a les que li posa tota l'ànima i tot l'entusiasme
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 10 de febrer del 2014

Cors de pa


Diu la història, o més aviat la llegenda, que Sant Valentí casava parelles a l'antiga Roma, desobeint les ordres de l'emperador que només volia homes solters i centrats per fer de soldats... i va acabar malament, és clar, com no podia ser d'altra manera, i quan l'emperador el va atrapar, primer el va posar a la presó i finalment li va tallar el cap. Pobret...
 
El dia de Sant Valentí... Que potser és una festa comercial? Potser sí. Que és una moda importada d'Estats Units? Probablement. Que a Catalunya és més bonic celebrar el dia de l'amor universal per Sant Jordi? Sant Jordi és espectacular, per suposat.
 
Però mai és un mal moment per dir-li a algú que l'estimes. I de vegades, quan no surten les paraules, dibuixar un cor en un paper el dia de Sant Valentí pot dir molt més que qualsevol altra cosa. Així doncs, si normalment no ho fem, aprofitem aquest dia per a recordar-li a algú que l'estimem de tot cor, i per tenir present que l'amor, de qualsevol tipus, és la força que tot ho pot i que tot ho mou.
 
Amb aquests cors de pa participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que en aquesta ocasió ens proposa fer pa, i ben segur que entre tots farem un recull panarra fantàstic. Anem amb la recepta!!!
 
Ingredients (per uns 16 panets)
  • 25 grams de llevat fresc
  • 370 ml d'aigua
  • 300 grams de farina de força
  • 200 grams de farina integral
  • 2 culleradetes de sal
Preparació
 
Desfem el llevat en l'aigua un xic tèbia i ho posem a la cubeta de la panificadora. Afegim la farina de força i la farina integral, i finalment la sal. Posem el programa que només amassa i dura quinze minuts. Un cop finalitzat, posem la massa en un bol i la deixem llevar una hora tapada amb un drap.
 

Passada l'hora, agafem la massa i la dividim en porcions de 50 grams aproximadament. Fem un xurro amb cada porció, li donem forma de cor i els anem dipositant sobre la safata del forn, cuberta amb un paper vegetal. Quan estiguin tots fets, els tapem de nou amb un drap i deixem llevar una hora més.
 
Escalfem el forn a 230º i posem els panets a coure quinze minuts. Els deixem refredar sobre una reixeta i ja estaran llestos per menjar. Aquests dos es van enganxar mentre eren al forn:
 

El que el forn ha unit, que no ho separi la mà de la cuinera...
 
Espero que us hagin agradat i que us animeu a fer-los... són uns cors ben tendres, com no podía ser d'altra manera!!!

Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 3 de febrer del 2014

Bizcochón


Tinc un llibre que fa molts anys li van regalar a la meva mare amb unes ampolles de cava; mireu si fa anys, que l'edició és de l'any 1996... gairebé 20!!! El llibre en qüestió es diu "El libro de la repostería", l'autora Angela Landa.
 
Al ser un llibre que venia d'obsequi, és de mida petita, amb les tapes toves, totes les receptes escrites una darrera de l'altra i sense fotografies. Un llibre que, en un aparador d'una llibreria, probablement no tindria res a fer. Però dintre seu amaga receptes meravelloses, de tot tipus, més clàssiques, més actuals, fàcils, complicades... i m'ha donat moltes i grans satisfaccions culinàries. Tota una sorpresa, vaja.
 
Sempre que l'agafo per fer alguna recepta, penso que és un símil del que ens passa moltes vegades amb les persones: sovint de les que en principi menys ho esperem, ens acaben sorprenent de forma positiva...
 
Pel que fa al títol, no he trobat cap traducció que em fes el pes. Potser la més adequada seria "pa de pessigot"? Així doncs he preferit deixar el títol original, que a més a més em fa molta gràcia. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 1 tassa i mitja de llet
  • 1 ou mitjà
  • 1 tassa i mitja de sucre
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 3 cullerades d'oli de gira-sol
  • Mig sobre de llevat químic
  • 4 tasses de farina
Preparació
 
La tassa que he fet servir és d'uns 125 ml de capacitat aproximadament.
 
Posem en un bol l'ou i la llet i ho batem enèrgicament amb la batedora de barnilles, fins que quedi ben integrat. Afegim el sucre i la canyella, i seguim batent fins que el sucre quedi ben desfet.
 

Afegim l'oli i seguim batent la barreja. Finalment afegim la farina i el llevat, i continuem batent fins que quedi una massa ben integrada i esponjosa.
 
Escalfem el forn a 180º. Posem la barreja en el motllo que més ens agradi, en aquest cas he fet servir un de corona, i ho posem a coure al forn uns 30 minuts, aproximadament, o fins que punxem amb un escuradents i surti sec. Aquesta imatge és per l'altre costat, amb l'aspecte de quan va sortir del forn:
 

Quan es refredi li donem la volta i ja el podrem servir, o menjar, o ambdues coses!!! El resultat és un pa de pessic esponjós i aromàtic, que es conserva bé en un envàs hermètic uns quants dies, però que no crec que us arribi a durar massa, doncs es menja sol... Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-lo.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Pa d'avena i pastanaga


La sensació que tens quan arribes a casa els dies que fa molt fred és fantàstica. Obres la porta i t'envolta una escalforeta agradable, es relaxa la musculatura, les mans entren en reacció... és com entrar en un altre món, en el teu niu de tendresa i comfort. A la república independent de casa teva, que dirien alguns... :)
 
Si a més a més de l'escalfor, t'envolta una màgica oloreta de pa acabat de coure, llavors es multiplica la sensació de felicitat. Això és el que passa si deixem la panificadora en marxa mentre som fora, ella treballa sola i quan arribes t'obsequia amb una de les aromes més gratificants que hi ha... i amb un dels gustos més bons també, el del pa acabat de fer.
 
Aquesta vegada, un pa amb flocs d'avena i pastanaga, que realment va quedar amb un gust molt delicat i amb la humitat que li aporta la pastanaga aguanta forces dies sense assecar-se. Som-hi!!!
 
Ingredients (per un pa d'un quilo aproximadament)
  • 150 ml d'aigua
  • 150 ml de llet
  • Mig cub de llevat fresc (12,5 grams)
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 250 grams de farina de força
  • 250 grams de farina integral
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta de sucre
  • 2 pastanagues ratllades
  • Un grapat de flocs d'avena
Preparació
 
Posem l'aigua i la llet en un got i l'escalfem al microones fins que sigui tèbia. Afegim el llevat fresc i barregem per a que es desfaci bé. Aboquem la barreja al bol de la panificadora.
 

Anem afegint la resta dels ingredients en l'ordre en el que apareixen en la llista: l'oli, la farina, la sal, el sucre, les pastanagues ratllades i els flocs d'avena. Seleccionem el pes (un quilo), el programa que més ens agradi, en el meu cas el núm. 2 "esponjós" i el grau de torrat, i posem en marxa el programa.
 
Ha trigat en fer-se 2 h i 25 minuts. Quan la panificadora xiuli el final del programa, treiem el pa del motllo i el deixem refredar en una reixeta o sobre un drap de cotó.
 
I ja el tindrem llest! Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-lo!!!
 
 
Gràcies per llegir-me i que tingueu una dolça setmana!!! 

dilluns, 25 de novembre del 2013

Flam de torró (fet al microones)


De vegades compres una cosa amb tota la il·lusió del món, pensant que la faràs servir moltíssim, que et serà de gran utilitat, i després, amb el temps, la pobra cosa acaba en un calaix morta d'avorriment tot esperant que algú la rescati...
 
I d'altres vegades passa tot just al contrari, compres una cosa no gaire convençuda de la seva utilitat, i resulta que finalment la fas servir tant i tant que no t'ho pots ni creure, i es converteix en una de les adquisicions més amortitzades que has fet mai!!!
 
Això és el que m'ha passat amb uns potets que vaig comprar ja fa anys, i que tenien com a finalitat principal guardar els menjars triturats dels nadons per a congelar-los, transportar-los, escalfar-los al microones... Aquests pots s'han convertit en un comodí imprescindible! Serveixen per transportar galetes, llaminadures, bastonets de pa, molles pels ocellets... i són fantàstics com a motllos per als flams!!!
 
Així doncs els he fet servir una vegada més, en aquesta ocasió per a participar en la convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens convidava a fer flams. I com que el Nadal es comença a acostar perillosament, n'hem fet uns amb un toc nadalenc... Som-hi!!!

Ingredients (per a quatre flams)
  • Mitja rajola de torró de xixona
  • 250 ml de llet
  • 2 ous
  • 40 grams de sucre
  • Caramel

Preparació

Posem la llet al foc en un cassó. Quan sigui a punt d'arrencar el bull, apaguem el foc i afegim el torró a bocinets, remenem amb una cullera de fusta. Afegim després el sucre, i remenem, i finalment els ous sencers. Acabem de triturar bé el contingut del cassó amb la batedora de mà, per acabar de desfer bé el torró i barrejar els ous.
 
 
Preparem quatre recipients aptes per al microones, tot posant caramel al gust a la base, i distribuïm el flam entre els quatre.
 
Els posem al microones a potència mitja vuit minuts. Passat aquest temps, obrim la porta i comprovem la textura. Si encara són una mica líquids, posem un minut més, i repetim l'operació. Com a molt els deixarem deu minuts en total.
 
Els deixem refredar i els posem a la nevera. I ja estaran llestos!!! Si voleu fer-los al forn, es poden coure al bany maria a 190º uns vint minuts.
 
Vull agrair una vegada més a les noies del "memòries" les seves convocatòries mensuals, doncs són divertides, estimulants, i generen un recull de receptes variat i molt pràctic per a tots els qui estimem la cuina. Això que feu porta molta feina, i teniu molt de mèrit!!! Sou fantàstiques!!!
 
Espero que us hagin agradat els flams, i que us animeu a fer-los. Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 18 de novembre del 2013

Bastonets d'aniversari


Fa uns quants dies que no publico res, vet aquí el motiu... Ha estat l'aniversari d'una de les meves nines, i hem tingut molta feina preparant coses!!! Que si un dinar familiar, que si què farem de postres, que si un pastís d'aniversari...
 
I a banda de la feina de fer-ho, la de pensar-hi, la d'imaginar-ho... Igual que vam estar nou mesos imaginant com seria la vida quan naixés aquell cigronet que tenia a la panxa, que ara ja s'ha fet molt gran i també imagina amb nosaltres, bé, molt més que nosaltres...
 
Ara que hem tornat a una relativa calma, us podré anar explicant tot el que hem fet, començant pel que vam preparar per portar als seus companys de classe.
 
Amb la base de pa de la recepta de la pizza, hem fet aquests bastonets de pa amb xocolata, espero que us agradin. Som-hi!!!
 
Ingredients 
  • 250 ml d'aigua
  • 30 grams de llevat fresc de forner
  • 500 grams de farina
  • 25 ml d'oli d'oliva
  • 10 grams de sal
  • 200 grams de xocolata per a postres
Preparació
 
Seguim els mateixos passos que per la recepta de la pizza. Un cop haguem posat la massa a la nevera, piquem la xocolata ben petita i la posem en un recipient al congelador. 

 
 
En el moment de treballar la massa, hi afegirem la xocolata i la barrejarem amb les mans. Quan estigui ben integrada, l'estirem ben fineta i amb un tallador de pizza marquem els bastonets.
 
Agafem un per un, els hi donem la forma del número desitjat i els anem dipositant a la safata del forn. Els posem a coure 10 minuts a 230º, fins que quedin una mica dauradets.

 

Quan siguin freds del tot, els hi clavem mig pal de broqueta, posem una bossa de cel·lofana i un llacet. I ja tindrem llestes aquestes piruletes de pa amb xocolata, que són molt sanes i semblen una xuxe sense acabar-ho de ser. Crec que entre els nens van volar...
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Aranyes de Halloween


Val a dir d'entrada que sóc més de "castanyada" que de Halloween. Però aquesta celebració és d'aquelles que van filtrant mica en mica, com una gota... vas pel carrer i tot és de Halloween, els aparadors, les botigues, tot és negre i taronja...
 
Vaig decidir buscar el significat de la paraula, doncs no el sabia, i resulta que vol dir "All Hallows' Eve", és a dir, la nit de Tots Sants. El mateix, vaja! Així doncs, sembla que ara me la miro amb uns altres ulls... ulls de colors, com els de les aranyes que se'm va acudir preparar per fer alguna cosa mig terrorífica, tot i que semblen més aviat d'acudit!!!
 
Amb la base de la recepta de les berlines, aquí us deixo la proposta!!!
 
Ingredients
 
Per a les berlines:
  • 150 ml de llet
  • 75 grams de mantega
  • 12 grams de llevat fresc de forner
  • 75 grams de sucre + sucre per cobrir-les
  • 2 ous batuts
  • 500 grams de farina de força
  • Mitja culleradeta de sal
  • Oli de gira-sol per a fregir
Per a la decoració:
  • 200 grams de xocolata negra per a postres
  • Lacasitos petits
  • Palets "Mikado"
Preparació
 
Fem les berlines de la mateixa manera que està explicat en la recepta, els únics passos que no repetirem són els de banyar-les en sucre al finalitzar el fregit ni el del farcit.
 

Quan estiguin fredes, desfem la xocolata en un bol al microones, de 30 segons en 30 segons a la temperatura mínima per a que no es cremi, i banyem les berlines en la xocolata. Les anem dipositant en una safata per a que es refredin, i els enganxem dos lacasitos que seran els ulls. 
 
 
Amb les quantitats indicades, surten unes 20 berlines i dóna per a banyar-ne 10. Així doncs, si les volem banyar les 20, haurem de fondre 400 grams de xocolata.
 
Finalment, quan la xocolata sigui seca, agafem els palets de Mikado i els partim per la meitat, tot clavant quatre palets a cada costat, per simular les potes. 
 
 
Podeu fer servir qualsevol base amb forma rodona, si no teniu massa temps ho podeu fer amb panets o "doowaps" i només decorar-los. Jo no sé si fan massa por, el que sí que és segur és que estan de por!!!
 
Que tingueu un terrorífic Halloween i una dolça castanyada!!!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Festucs garrapinyats


És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).
 
Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...
 
La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.
 
Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
  • 40 grams de sucre
  • 40 grams d'aigua
 
Preparació
 
Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.
 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.
 
Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.
 
L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Cronuts

 
Ja fa tres anys que al mes d'octubre no fallem mai a una cita ineludible, la de la Festa dels Súpers. És un dia esperat amb molta il·lusió, doncs és l'única oportunitat que tenim en tot l'any de veure en persona els personatges que normalment només veiem a la tele...
 
Una vegada més hi hem anat, ens hem carregat de paciència i ens ho hem passat bomba. Hem tornat al Biri Biri a la lluna amb els seus pares i hem marxat a casa esgotats i amb la satisfacció de tenir la feina feta... Per anar a la festa volia preparar moltes coses, però el ritme de la setmana no m'ho va permetre, així doncs, a l'endemà, superesmorzar per recuperar forces!
 
La pasta de moda, el Cronut. Li diuen així perquè és una barreja d'un croissant + un donut. Ha vingut amb molta força d'Estats Units, però resulta que a una pastisseria de Sant Celoni ja fa molts anys que la feien, des de que l'avi fregia les restes de croissants per aprofitar-les... És molt senzilla de preparar a casa. Connectem?
 
Ingredients
  • Una làmina de pasta de full fresca
  • Sucre llustre
  • Oli de gira-sol
Preparació
 
Desenrotllem la làmina de pasta de full, i amb un motllo rodó, o un got, un bol, etc, marquem la forma dels cronuts.
 

Amb un altre motllo o got més petit, marquem el forat interior. Posem a escalfar l'oli de gira-sol en un wok o una paella fonda, i quan sigui ben calent posem els cronuts a dintre. Veurem com es van inflant.
 
Quan estiguin dauradets d'un costat, donem la volta per a que agafin color per l'altre, i quan ja l'hagin agafat, els podem retirar i posar-los sobre un paper de cuina per retirar l'excés d'oli.
 
Posem sucre llustre per sobre, deixem refredar una mica i ja ens els podem menjar!
 
 
Els podeu guarnir com més us agradi, banyats en xocolata, amb crema, amb melmelada... però sols també estan molt bons. Realment és una curiosa barreja entre un croissant i un donut, amb una textura interessant. Ah! I les boletes de massa que treieu per fer el forat, també es poden fregir! El gust és el mateix.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!