Hamburgueses d'avena amb samfaina

Aquest mes, a la proposta del Memòries d'una cuinera, ens conviden a fer hamburgueses. M'ha semblat una idea fantàstica per la tornada a la rutina, doncs segur que entre tots els participants aconseguirem un recull que ens serà molt pràctic per als àpats de la setmana.

 

La meva germana i jo vam nèixer les dues al mes de setembre, tot i que amb uns quants anys i uns quants dies de diferència. Aquest mes sempre ha estat especial, tot i que des de que ha crescut la família no ho celebrem tant com abans... Però fer anys sempre és motiu d'alegria, i reunir-nos amb una xocolata desfeta i una coca de la iaia ha estat el millor que podíem fer aquesta tarda. Així doncs, aquestes hamburgueses vegetals te les dediquem, germaneta, que no sé què faria sense tu!!! Moltes felicitats!!!

 

Ingredients

• 250 ml de flocs d'avena
• 125 ml d'aigua
• 1 pastanaga ratllada
• 2 cullerades de ceba fregida
• 1 raig de salsa de soja
• Pa ratllat

Per a la samfaina:

• Una ceba grossa
• Un pebrot
• Una albergínia

Preparació

 

Posem en un bol els flocs d'avena, la pastanaga ratllada, la ceba fregida i un raig de salsa de soja. Afegim l'aigua i ho remenem bé amb una cullera, fins que quedi una pasta compacta. La deixem reposar uns 30 minuts.

 

Per fer la samfaina, piquem totes les verdures ben petites. Tirem un bon raig d'oli en una cassola, i primer sofregim la ceba. Quan comenci a daurar-se una mica, afegim el pebrot, i quan aquest comenci a ser tou, l'albergínia i la sal. Anem remenant de tant en tant fins que l'albergínia sigui cuita, i llavors ja podem tancar el foc.

 

Per fregir les hamburgueses, agafem una cullerada de massa, la passem per pa ratllat, i les posem a la paella, a la que prèviament li haurem tirat un raig d'oli. Quan siguin dauradetes d'un costat, els donem la volta, es couen molt de pressa.

 

I ja les tindrem fetes!!! El gust us ben asseguro que és sorprenent, jo les vaig trobar fins i tot molt més bones del que em pensava. I els ingredients del farcit els podeu canviar al vostre gust, podeu posar ceba crua, carbassó, fruits secs... el que més us vingui de gust.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Mini quiches de verduretes

De vegades trigues molt a fer una cosa, i un cop l'has fet o una vegada ha passat, penses perquè has trigat tant a fer-la si finalment ha resultat fantàstica.

 

Això és el que ens ha passat amb un grup de pares de l'escola fa pocs dies. Tot l'hivern parlant de que si hem de quedar, hem de fer una calçotada, i al final se'ns ha passat la temporada de calçots i tot, així que finalment vam quedar per fer una paella al camp. I ens ho vam passar la mar de bé. I vam riure molt, i vam desconnectar de tot una bona estona. I tots ens vam preguntar perquè havíem trigat tant en organitzar-nos, i perquè no ho repetíem més sovint...

 

El pica-pica el portàvem entre tots, i jo vaig fer aquestes mini quiches que us presento avui, i amb les que participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que tracta de les tapes.

 

Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una làmina de pasta brisa fresca
• Una ceba
• Una pastanaga
• Un carbassó
• Una albergínia
• Dos ous
• Un got de llet evaporada
• Formatge ratllat

Preparació

 

Piquem la ceba ben petita amb la picadora, i la posem a sofregir en una cassola amb un bon raig d'oli d'oliva. Quan hagi agafat una mica de color, afegim la pastanaga igualment picada amb la picadora, remenem i la deixem coure tres o quatre minuts més.

 

Afegim el carbassó ben picat amb la picadora, remenem i sofregim tot plegat uns cinc minuts més. Finalment, afegim l'albergínia ben picada amb la picadora, un bon polsim de sal, remenem i ho deixem sofregir uns altres cinc minuts. Tanquem el foc.

 

Amb un motllo rodó o bé un got, tallem rodones de la pasta brisa de diàmetre una mica més gran que els motllos a on les vulguem posar. En aquest cas, jo he fet servir motllos de magdalenes i me n'han sortit unes 20.

 

Posem les rodones de pasta brisa en els motllos, i una cullerada del sofregit de verduretes a sobre de cadascuna. Batem en un bol els dos ous amb la llet evaporada i un polsim de sal, i ho repartim pels motllos de forma que cubreixi les verduretes.

 

Finalment, afegim formatge ratllat al nostre gust, i ho introduïm al forn a 210º uns quinze minuts, fins que siguin dauradetes.

 

 

I ja les tindrem llestes!!! Deixem refredar uns cinc minuts i les treiem dels motllos perquè no agafin humitat. Són bones acabades de fer i també a temperatura ambient, que és com les vam prendre al dia següent.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Hot cross buns (panets de Pasqua anglesos)

Fa quatre dies era Nadal, i ja som de cap a Setmana Santa. I sort que aquest any queia tard, que si arriba a caure més aviat no la veiem ni passar!!! Tot i que són uns dies de festa fantàstics, pels qui treballem vé a ser com un pont llarg, són quatre dies que sembla que donaran molt de sí i de seguida passen volant. Però sempre són una bola d'oxígen primaveral per agafar forces fins que arribi l'estiu, així doncs, benvinguts siguin.

 

Avui a més a més hi ha partit de futbol, final de la Copa del Rei, Barça-Madrid. Trobo que una final d'aquestes característiques és molt pròpia de la Setmana Santa, doncs pels aficionats dels dos equips de ben segur esdevindrà un autèntic Via Crucis...

 

Aquests panets que uns porto avui, són típics d'Anglaterra, per menjar Divendres Sant. Com que combinen fantàsticament bé tant amb dolç com amb salat, són una bona opció per menjar mentre mireu el partit, si sou dels que sopeu al sofà mentre patiu per si marquen un gol.

 

La recepta la vaig trobar en aquest blog, però he modificat algunes mesures i ingredients. Espero que us agradin. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 255 ml de llet de soja
• Mig cub de llevat de forner fresc (uns 13 grams)
• 45 grams d'oli d'oliva
• 40 grams de sucre
• 1 ou mitjà
• 550 grams de farina de força
• 1 culleradeta de canyella
• 1 culleradeta de sal

Per a les creus:

• 125 grams de farina
• 100 ml d'aigua

Per al glassejat:

• 2 cullerades de sucre
• 4 cullerades de llet de soja

Preparació

 

Escalfem la llet al microones fins que ens quedi tèbia, i afegim el llevat tot remenant fins que es desfaci. Posem la barreja a la cubeta de la panificadora.

 

Tot seguit, afegim a la cubeta l'oli d'oliva, el sucre, l'ou, la farina, la canyella i la sal, en aquest ordre. Posem en marxa la panificadora en el programa que només amassa i dura quinze minuts. El posarem dues vegades, per a que ens quedi ben elàstica la massa. Així doncs, en total serán 30 minuts d'amassat.

 

Un cop finalitzat, posem la massa en un bol untat d'oli d'oliva i la tapem amb paper film. La deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores aproximadament.

 

Acabat el temps de llevat, agafem la massa i li treiem l'aire tot treballant-la un parell de minuts. Fem boles d'uns 40 grams i les anem dipositant a la safata del forn. Les tapem amb un drap i les deixem llevar, una hora més o menys.

 

Passat aquest temps, posem a escalfar el forn a 210º. Agafem la farina i l'aigua per fer les creus i les barregem bé en un bol. Posem la barreja en una bossa per congelar, li tallem la punta i fem una creu a sobre de cada panet. Els enfornem uns 12 minuts aproximadament.

 

Mentre couen els panets al forn, preparem el glassejat. Posem la llet i el sucre en un cassó al foc, i anem remenant. Quan comenci a bullir, deixem reduir una mica i tanquem el foc. Quan treiem els panets del forn, els pintem amb la glassa i els deixem refredar.

 

I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són d'allò més tous i es mengen en un tres i no res.

 

Que tingueu una dolça Setmana Santa!!!

Croquetes d'arròs

Tota la setmana passada, vam tenir a la policia local a la porta de l'escola, sense deixar-nos estacionar els cotxes ni cinc minutets a les hores d'entrada i sortida de la canalla. Això va crear un grau d'indignació considerable entre els pares, doncs és una zona complicada per aparcar, acompanyat de les queixes de sempre, que si no tenen altra cosa millor a fer, que si no podien ser en un altre lloc, que si on són quan realment els necessites...

 

Fins i tot un matí, quan ens estàvem acomiadant amb una altra mare, van passar els agents i ens van dir "senyores, a veure si anem treient el cotxe..." Mare meva! Quina falta de consideració!!! Mira que dir-nos "senyores"... ;)

 

Entenem que han de fer la seva feina, i que no són allà per gust. Però, com sempre m'ha dit la meva mare, s'aconsegueix més amb una gota de mel que amb una gerra de vinagre. Vaja, que tots els pares haguéssim rondinat molt menys si els agents ens haguessin dit les coses amb un somriure acompanyat d'un bon dia...

 

Com de la meva mare és també la recepta que porto avui, aquestes croquetes d'arròs que són una recepta d'aprofitament fantàstica, i amb les que participo a la convocatòria del Memòries d'una cuinera d'aquest mes. Som-hi!!!

 

Ingredients

• Una resta d'arròs d'un altre dia
• Un ou
• Formatge parmesà
• Pa ratllat
• Oli d'oliva verge extra (per a fregir)

Preparació

 

Les restes d'arròs que farem servir per aquesta recepta poden ser de qualsevol tipus, tot i que sempre és millor que siguin d'un arròs una mica cremós, tipus rissotto o similar, doncs això permetrà pastar millor les croquetes. En el meu cas, eren unes restes d'un arròs fet amb l'olla express que porta pernil salat, pesolets, brou de pollastre i formatge parmesà.

 

Posem l'arròs fred de la nevera en un bol. Afegim l'ou i ho remenem tot plegat amb una cullera, fins que l'ou quedi ben integrat. Tot seguit, afegim una cullerada de pa ratllat i una de formatge parmesà, i seguim barrejant fins que quedi una pasta una mica lligada.

 

Posem el pa ratllat en un plat pla, i l'oli d'oliva en una paella a escalfar. Amb les mans ben netes, agafem una porció d'arròs, la posem al palmell i tanquem la mà, per donar-li forma de croqueta. Tot seguit, la dipositem en el plat del pa ratllat. Així anem fent fins que acabem la massa.

Giravoltem les croquetes per sobre el pa ratllat, i les posem a fregir a la paella amb l'oli ben calent. Quan siguin daurades, les retirem i les posem sobre un paper de cuina per absorbir l'excès d'oli. I ja les tindrem!!!

 

Calentones són molt bones, però a temperatura ambient també. Ideals per portar-les a la carmanyola... Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-les.

 

 Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça setmana!!!

Crestes de tonyina lleugeres

 

Comença un any nou, amb reptes nous i noves perspectives. Un any que alguns diuen que serà el de la recuperació, tot i que de moment pinta com els darrers que hem deixat enrera... En aquests temps que corren, i que malauradament s'estan allargant massa, podem tenir el goig d'haver retrobat les coses petites, si és que algun dia les vam deixar perdre.

 

Encara que sigui un tòpic molt gran, en un temps en que no podem esperar res de tots aquells que mouen els fils, mirem de gaudir plenament de tot allò que ens envolta i no ens costa diners... Gaudiu del sol que surt cada matí, del vent que mou les fulles, del somriure d'un company, de la carícia d'un ésser estimat, de la veu de la mare, dels petons de la mainada... de l'aroma del cafè i les torrades, de la trucada que no t'esperes, del missatge que et fa riure... llevem-nos cada dia com si fos el primer, i aprofitem-lo com si fos el darrer!!!

 

I un cop finalitzada la meva reivindicació particular pel 2014, que em penso repetir com un mantra quan em senti defallir, us explico la recepta d'avui, lleugera, "light", per ajudar a passar el mes de gener, i, com miro de fer sempre, molt senzilla de preparar. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a 16 crestes)

• Un paquet d'oblees per a crestes ("empanadillas")
• Una llauna de tonyina
• Una ceba
• Un pot petit de tomàquet triturat
• Dos ous durs 

Preparació

 

Piquem la ceba petita i la posem a la vaporera Lekué amb un petit rajolí d'oli. La posem al microones cinc minuts a la máxima potència. Treiem i la deixem refredar.

 

En un bol posem la ceba cuita, els dos ous ben picadets, la tonyina esmicolada i ho barregem bé. Si ens agrada, també hi podem afegir olives farcides a trossets. Anem afegint tomàquet triturat tot barrejant-lo amb els ingredients, de forma que quedi integrat amb el farcit però amb compte que no ens quedi massa líquid.

 

Per a farcir-les, agafem una oblea i posem una culleradeta de farcit en el centre, la tanquem i l'apretem tot fent la marca amb una forquilla, per a que no s'obri. Les anem dipositant a la safata del forn, repetint l'operació fins que acabem les oblees (o el farcit!).

 

Escalfem el forn a 210º. Pintem les crestes amb llet o amb ou batut i les posem al forn 10-15 minuts, fins que siguin daurades.

 

Si ens sobra farcit, sobre una llesqueta de pa com un pintxo està boníssim. Si ens sobren oblees i les volem aprofitar amb la mateixa fornada, les podem farcir de pernil dolç i formatge a bocinets.

 

No tenen el mateix gust que les fregides, doncs és impossible, però són molt bones i tenen moltes menys calories... ideals per a un pica-pica o un sopar.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!



Empanada de pollastre

 

Anar a la perruqueria sempre m'ha costat horrors. No perquè no m'agradi, ni molt menys, si no perquè mai trobo el moment. Que si la feina, les nines, la compra, la casa... sempre hi ha alguna prioritat abans que buscar un forat per a què m'arreglin els cabells.

 

Ahir vaig decidir posar-m'hi mascareta. Estava a la dutxa, i sense les ulleres gairebé confonc el pot amb el de la crema anticel·lulítica. Després em vaig preguntar: si m'hagués posat la crema anticel·lulítica al cabell, m'hagués reduït volum? Però aquest ja seria un tema per un altre dia...

 

Ja tinc decidit que de la setmana vinent no passa. Faré un forat i aniré a que em posin ben guapa. El dia que hi vagi, per a que em doni temps de tot, m'emportaré per dinar a la feina aquesta empanada!!!

 

Amb aquesta recepta, participo al bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens proposa fer una recepta per a portar a la carmanyola. Som-hi!!!

 

Ingredients

• 300 grams de farina de força
• 100 ml d'aigua
• 15 grams de llevat fresc
• 100 ml d'oli d'oliva
• Un pessic de sal
• Un rovell d'ou per pintar-la

Pel farcit:

• Una ceba grossa
• 4 tomàquets madurs
• 400 grams de picada de pollastre

 

Preparació

 

Posem la farina en un bol. Escalfem un xic l'aigua fins que quedi tèbia i desfem a dins el llevat. Aboquem la barreja dins el bol amb la farina i barregem amb una cullera de fusta.

 

Afegim l'oli d'oliva i el pessic de sal. Seguim barrejant amb la cullera fins que quedi una mica lligat, i llavors amassem amb les mans uns deu minuts, fins que quedi una bola compacta i flexible. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap humit. És una masa molt fácil de treballar i que no s'enganxa gens a les mans.

 

Per al farcit, piquem la ceba i la posem a sofregir amb un bon raig d'oli, uns quinze minuts. Quan estigui dauradeta, afegim la picada de pollastre i remenem.

 

Pelem i piquem els tomàquets, i quan s'hagi evaporat l'aigua del pollastre els afegim al sofregit i remenem. Ho deixem que es vagi confitant tot plegat fins que els tomàquets hagin deixat anar tota l'aigua i quedi el farcit espesset, uns quinze minuts.

 

Passat el temps de repòs, pesem la massa i la dividim en dues parts iguals. Estirem una part de la massa amb el corró i la posem a la part de sota del motllo. Hi posem el farcit a sobre.

 

Estirem l'altra part de la massa i la tapem. Ajuntem les vores de les dues parts tot apretant-les per a que quedin unides. Fem un foradet enmig per a que surti el vapor i la pintem amb rovell d'ou.

 

La posem al forn a 180º uns 30 minuts, fins que estigui dauradeta.

 

I ja la tindrem feta! Es pot menjar calentona acabada de fer, o a temperatura ambient. Al dia següent, reposada, la massa encara té un gust més bo. Admet totes les variacions que vulgueu: es pot fer amb salsa de tomàquet de pot si voleu anar més ràpid, es pot canviar el tipus de carn, posar-hi tonyina, pebrot, olives, ou dur... tot allò que se us acudeixi.

 

Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!