Amb totes les persones que he parlat que han començat a fer pa a casa, sempre hem arribat a la mateixa conclusió: que un cop comences, no pots parar. Quan descubreixes que és més senzill i gratificant del que t'imaginaves, i que a més a més fa una olor que et transporta als núvols, doncs no pares fins que trobes el moment de tornar-ne a fer.
De fet, si quan vaig comprar la panificadora m'haguessin dit que li arribaria a treure tant de partit, no m'ho hagués cregut pas. La recepta d'avui és la meva lliure adaptació de la que he trobat al bloc
Objetivo cupcake perfecto i la veritat és que m'ha agradat molt el resultat.
Ingredients
300 grams de farina blanca (normal, sense ser de força)
200 grams de farina integral
330 grams d'aigua
10 grams de sal
6 grams de llevat fresc de forner
Llavors al gust (pipes, sèsam, etc.)
Preparació
El procés de preparació d'aquest pa comença el dia abans de coure'l.
Escalfem un xic l'aigua al microones fins que estigui tèbia. Afegim el llevat de forner a bocinets dins l'aigua i remenem fins que es desfaci. A continuació, ho posem a la cubeta de l'amassadora (o panificadora, en el meu cas) i afegim la farina i la sal. Posem el programa que només amassa, dura quinze minuts.
Támbé es pot fer l'amassat a mà, posant en un bol la farina amb la sal i afegint després l'aigua barrejada amb el llevat, tot remenant primer amb una espàtula i finalment amb les mans, fins que quedi la massa lligada. És lleugerament enganxosa.
Quan ja està amassada, la posem en un bol i la deixem reposar cinc minuts. Un cop ha reposat, pessiguem un tros de la massa i l'estirem cap a dalt, tot plegant-la després a sobre d'ella mateixa. Repetim aquest moviment cinc vegades en total, i la deixem reposar quinze minuts.
Passats els quinze minuts, tornem a realitzar el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més. La tapem amb film i la posem a la nevera. La deixarem reposar entre 12 i 24 hores, en el meu cas van ser 24.
A l'endemà, treiem la massa de la nevera i repetim de nou el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més, i la deixem reposar quinze minuts. Passat el temps, tornem a repetir de nou el moviment cinc vegades, i que reposi quinze minuts més.
Ara ja podem treure la massa del bol i donar-li la forma que vulguem. Jo la vaig dividir en dues parts i vaig fer barres.
Per donar aquesta forma a la barra, agafem la massa i retorcem una punta cap a cada costat, com si féssim forma de llaç. Amb el pinzell de silicona lleugerament humitejat amb aigua, pintem la zona de la barra a on vulguem posar les llavors. Les tirem per sobre i amb la humitat de l'aigua queden enganxades.
Deixem reposar les barres entre 30 i 60 minuts, fins que hagin pujat una mica el seu volum, abans d'enfornar-les.
Posem un recipient que sigui apte a la part més baixa del forn, i l'escalfem a 250º. Quan estigui calent, introduïm la safata amb les barres a mitja alçada, i al recipient que teníem dins el forn li tirem mig got d'aigua per crear un núvol de vapor.
Passats els primers 10 minuts, baixem el forn a 210º i les deixem 20 minuts més. Si voleu la crosta més cruixent, les podeu deixar una estona més dins el forn apagat amb la porta entreoberta.
El meu forn cou més aviat fluixet i per això la crosta no està massa daurada, però estava molt cruixent. La molla no es desfà gens, i sucat amb tomàquet és una meravella...
Finalment, volia compartir amb vosaltres la banda sonora que va acompanyar ahir aquest pa. Mentre remenava per la cuina, estava escoltant el Concert per la llibertat... i sense voler-ho, per aquelles coses de l'atzar, va sonar una cançó que ja formava part de la partitura de la meva vida, i es va afegir a l'emoció del resultat de la cocció del pa... un pa fet, com tot el que cuino, amb molt d'amor, en aquest cas un
amor particular.
Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!
