dimarts, 24 de desembre del 2013

Milfulls de xocolata i mousse de torró

 
I una vegada més torna a ser Nadal. Sembla mentida, no pot ser, però sí ho és, ja ha passat un any tan de pressa que gairebé ni l'hem ensumat... i tornem a tenir el tió a casa, l'arbre guarnit, el pessebre muntat i els sentiments a flor de pell.
 
Volia fer un munt de receptes pel bloc aquest Nadal, de fet les tinc totes al cap... però el temps se m'ha menjat (mai millor dit per ser un bloc de cuina) i no n'he pogut publicar gairebé cap. Miraré d'anar-ho fent aquests dies, com que les festes s'allarguen, espero us serveixin per cap d'any o per Reis...
 
Per obrir boca, una molt nadalenca i molt senzilla, amb la que participo a la proposta d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, i que espero que us animeu a fer. No us donarà gens de feina, i es menja sola!!! Som-hi...
 
Ingredients (per a quatre milfulls)
  • Mitja barra de torró de xixona
  • 200 ml de nata per muntar
  • 100 grams de xocolata per a postres
Preparació
 
Posem la nata en un cassó al foc, i quan arrenqui el bull el tanquem i afegim el torró ben picadet. Remenem amb un cullerot per a que es desfaci bé.
 

Quan la barreja sigui freda, la posem a la nevera.

Desfem la xocolata al microones, i l'estenem ben fineta sobre una làmina de silicona, un paper vegetal o un de film. Quan sigui ben estesa, marquem els quadrats del mil fulls amb un palet o un ganivet. Un cop la xocolata sigui freda, separem els quadrats i reservem.
 
Quan sigui el moment d'emplatar, treiem la nata amb el torró de la nevera i la muntem amb la batedora eléctrica.
 
Posem una base de xocolata, una cullerada generosa de la mousse de torró, una altra capa de xocolata, una de mousse... i així anem fent, jo n'he fet tres, però podeu fer les que vulgueu, és clar!
 

Ja només ens quedarà portar-ho a taula i intentar trencar la capa de xocolata amb la cullereta... a veure qui ho aconsegueix abans!!! També n'hi ha que ho agafen directament amb els dits i ho mosseguen com un sandvitx.
 
I per acabar l'entrada d'avui, una de les nadales que més m'agraden, perquè trobo que dóna molt bon rotllo i que ens recorda que, sobretot en aquests temps que corren, el que més importa per Nadal és tenir els que més t'estimes i més t'importen ben a prop. Tot el que vull per Nadal...
 
Que tingueu unes dolces festes!!! 


dilluns, 9 de desembre del 2013

Pastís cremós de xocolata

 

La d'avui serà una entrada una mica amarga, igual que la xocolata de la bona. Aquest cap de setmana ens ha deixat un familiar que tots estimàvem molt, perquè era d'aquelles persones que es feia estimar, i ha quedat un gran buit entre nosaltres.
 
Aquestes festes de Nadal seran més difícils, encendrem una espelma per ell per tenir-lo ben a prop. Però tal i com ell hagués volgut, haurem de mirar d'estar contents, i, sobretot, d'estar units i de fer pinya, que és el que ell sempre ens repetia i pel que s'esforçava constantment.
 
Per a tu, tiet, aquest pastís de xocolata, que segur que t'hagués encantat. Quan mirem al cel i trobem dos estels ben junts, sabrem que ets tu que ja has trobat la tieta, i des de dalt ens protegeixes al seu costat. Et trobarem molt a faltar...
 
Ingredients
 
Per a la base:
  • 12 galetes tipus "Digestive"
  • 100 grams de mantega
Per al cremós:
  • 250 grams de xocolata per a postres
  • 600 ml de nata per muntar
  • 1 sobre de preparat per a flam de 4 racions
  • 50 grams d'avellanes
Preparació
 
La base del pastís la prepararem de la mateixa manera que la del pastís de formatge. Triturem les galetes i afegim la mantega desfeta, ho barregem bé i ho posem a la base d'un motllo, a poder ser desmuntable. Ho posem a la nevera perquè agafi cos.
 

Per al cremós de xocolata, hem agafat la idea de la recepta de la tarta Stradivarius del blog de la Su. Desfem la xocolata al microones, tot remenant cada 30 segons per a que no se'ns cremi. Piquem les avellanes amb la picadora fins que quedin ben esmicolades.
 
Posem en un cassó la nata i el preparat per a flam, i ho posem a foc mig sense parar de remenar. Quan hagi agafat força temperatura, afegim la xocolata desfeta i les avellanes mòltes, i seguim remenant per a que no s'enganxi.
 
Quan comenci a espessir i arrenqui el bull, és el moment d'apagar el foc i posar-ho al motllo per sobre de la base de galeta.
 

En aquest moment, deixem que s'atemperi i el posem a la nevera. La preparació ideal és fent-lo d'un dia per l'altre, però si ho volem fer el mateix dia hauria d'estar un mínim de 4 hores a la nevera. Quan el treguem, el podem guarnir com més ens agradi; en aquest cas vaig posar cacau en pols per sobre i Lacasitos.
 
Quan el va tastar, la família va ser de l'opinió que tenia cert gust de torró. Així doncs, pot ser una bona alternativa de postres per aquestes festes, fins i tot fet en motllos petits en versió individual. La veritat és que va agradar molt més del que jo em pensava...
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 2 de desembre del 2013

Pa d'avena i pastanaga


La sensació que tens quan arribes a casa els dies que fa molt fred és fantàstica. Obres la porta i t'envolta una escalforeta agradable, es relaxa la musculatura, les mans entren en reacció... és com entrar en un altre món, en el teu niu de tendresa i comfort. A la república independent de casa teva, que dirien alguns... :)
 
Si a més a més de l'escalfor, t'envolta una màgica oloreta de pa acabat de coure, llavors es multiplica la sensació de felicitat. Això és el que passa si deixem la panificadora en marxa mentre som fora, ella treballa sola i quan arribes t'obsequia amb una de les aromes més gratificants que hi ha... i amb un dels gustos més bons també, el del pa acabat de fer.
 
Aquesta vegada, un pa amb flocs d'avena i pastanaga, que realment va quedar amb un gust molt delicat i amb la humitat que li aporta la pastanaga aguanta forces dies sense assecar-se. Som-hi!!!
 
Ingredients (per un pa d'un quilo aproximadament)
  • 150 ml d'aigua
  • 150 ml de llet
  • Mig cub de llevat fresc (12,5 grams)
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 250 grams de farina de força
  • 250 grams de farina integral
  • 1 culleradeta de sal
  • 1 culleradeta de sucre
  • 2 pastanagues ratllades
  • Un grapat de flocs d'avena
Preparació
 
Posem l'aigua i la llet en un got i l'escalfem al microones fins que sigui tèbia. Afegim el llevat fresc i barregem per a que es desfaci bé. Aboquem la barreja al bol de la panificadora.
 

Anem afegint la resta dels ingredients en l'ordre en el que apareixen en la llista: l'oli, la farina, la sal, el sucre, les pastanagues ratllades i els flocs d'avena. Seleccionem el pes (un quilo), el programa que més ens agradi, en el meu cas el núm. 2 "esponjós" i el grau de torrat, i posem en marxa el programa.
 
Ha trigat en fer-se 2 h i 25 minuts. Quan la panificadora xiuli el final del programa, treiem el pa del motllo i el deixem refredar en una reixeta o sobre un drap de cotó.
 
I ja el tindrem llest! Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-lo!!!
 
 
Gràcies per llegir-me i que tingueu una dolça setmana!!! 

dilluns, 25 de novembre del 2013

Flam de torró (fet al microones)


De vegades compres una cosa amb tota la il·lusió del món, pensant que la faràs servir moltíssim, que et serà de gran utilitat, i després, amb el temps, la pobra cosa acaba en un calaix morta d'avorriment tot esperant que algú la rescati...
 
I d'altres vegades passa tot just al contrari, compres una cosa no gaire convençuda de la seva utilitat, i resulta que finalment la fas servir tant i tant que no t'ho pots ni creure, i es converteix en una de les adquisicions més amortitzades que has fet mai!!!
 
Això és el que m'ha passat amb uns potets que vaig comprar ja fa anys, i que tenien com a finalitat principal guardar els menjars triturats dels nadons per a congelar-los, transportar-los, escalfar-los al microones... Aquests pots s'han convertit en un comodí imprescindible! Serveixen per transportar galetes, llaminadures, bastonets de pa, molles pels ocellets... i són fantàstics com a motllos per als flams!!!
 
Així doncs els he fet servir una vegada més, en aquesta ocasió per a participar en la convocatòria del bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens convidava a fer flams. I com que el Nadal es comença a acostar perillosament, n'hem fet uns amb un toc nadalenc... Som-hi!!!

Ingredients (per a quatre flams)
  • Mitja rajola de torró de xixona
  • 250 ml de llet
  • 2 ous
  • 40 grams de sucre
  • Caramel

Preparació

Posem la llet al foc en un cassó. Quan sigui a punt d'arrencar el bull, apaguem el foc i afegim el torró a bocinets, remenem amb una cullera de fusta. Afegim després el sucre, i remenem, i finalment els ous sencers. Acabem de triturar bé el contingut del cassó amb la batedora de mà, per acabar de desfer bé el torró i barrejar els ous.
 
 
Preparem quatre recipients aptes per al microones, tot posant caramel al gust a la base, i distribuïm el flam entre els quatre.
 
Els posem al microones a potència mitja vuit minuts. Passat aquest temps, obrim la porta i comprovem la textura. Si encara són una mica líquids, posem un minut més, i repetim l'operació. Com a molt els deixarem deu minuts en total.
 
Els deixem refredar i els posem a la nevera. I ja estaran llestos!!! Si voleu fer-los al forn, es poden coure al bany maria a 190º uns vint minuts.
 
Vull agrair una vegada més a les noies del "memòries" les seves convocatòries mensuals, doncs són divertides, estimulants, i generen un recull de receptes variat i molt pràctic per a tots els qui estimem la cuina. Això que feu porta molta feina, i teniu molt de mèrit!!! Sou fantàstiques!!!
 
Espero que us hagin agradat els flams, i que us animeu a fer-los. Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 18 de novembre del 2013

Bastonets d'aniversari


Fa uns quants dies que no publico res, vet aquí el motiu... Ha estat l'aniversari d'una de les meves nines, i hem tingut molta feina preparant coses!!! Que si un dinar familiar, que si què farem de postres, que si un pastís d'aniversari...
 
I a banda de la feina de fer-ho, la de pensar-hi, la d'imaginar-ho... Igual que vam estar nou mesos imaginant com seria la vida quan naixés aquell cigronet que tenia a la panxa, que ara ja s'ha fet molt gran i també imagina amb nosaltres, bé, molt més que nosaltres...
 
Ara que hem tornat a una relativa calma, us podré anar explicant tot el que hem fet, començant pel que vam preparar per portar als seus companys de classe.
 
Amb la base de pa de la recepta de la pizza, hem fet aquests bastonets de pa amb xocolata, espero que us agradin. Som-hi!!!
 
Ingredients 
  • 250 ml d'aigua
  • 30 grams de llevat fresc de forner
  • 500 grams de farina
  • 25 ml d'oli d'oliva
  • 10 grams de sal
  • 200 grams de xocolata per a postres
Preparació
 
Seguim els mateixos passos que per la recepta de la pizza. Un cop haguem posat la massa a la nevera, piquem la xocolata ben petita i la posem en un recipient al congelador. 

 
 
En el moment de treballar la massa, hi afegirem la xocolata i la barrejarem amb les mans. Quan estigui ben integrada, l'estirem ben fineta i amb un tallador de pizza marquem els bastonets.
 
Agafem un per un, els hi donem la forma del número desitjat i els anem dipositant a la safata del forn. Els posem a coure 10 minuts a 230º, fins que quedin una mica dauradets.

 

Quan siguin freds del tot, els hi clavem mig pal de broqueta, posem una bossa de cel·lofana i un llacet. I ja tindrem llestes aquestes piruletes de pa amb xocolata, que són molt sanes i semblen una xuxe sense acabar-ho de ser. Crec que entre els nens van volar...
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 4 de novembre del 2013

Xips de moniato


És curiós de vegades com canviant la forma de presentar els aliments passen de ser quelcom que ni tastaríem a fer-ho volar del plat. Per exemple,
 
- Un rostit de carn que fa bola a la boca, convertit en croquetes passa de seguida.
- Una verdura que costa moltíssim de menjar, triturada en purè passa sola.
- Una galeta que s'ha posat dura, sucada amb la llet està deliciosa.
- Una hamburguesa que ha quedat seca, amb formatge fos a sobre és irresistible.
 
Us vénen al cap més coses? M'encantaria que les compartíssim!!!
 
Això és el que ha passat amb aquest moniatos. Ara a la tardor estan preciosos, i a casa cuits al forn només me'ls menjo jo... Vam canviar la presentació i va ser qüestió de segons!!! I com es van quedar a casa? Doncs... de pasta de moniato!!! :)
 
Ingredients
  • Moniatos
  • Oli d'oliva verge extra
  • Sal
 
Preparació
 
Pelem els moniatos, els netegem sota l'aigua i els eixuguem bé amb un drap. Els tallem ben finets amb un ganivet, de manera que els talls quedin gairebé transparents.
 
 
Posem a escalfar l'oli en una paella, i quan estigui ben calent hi llencem un grapat de xips de moniato. Quan siguin dauradets i cruixents, els treiem de la paella i els posem en un plat amb paper de cuina, per treure l'excès d'oli. Afegim la sal mentre encara són calents.
 
Anem repetint l'operació fins que acabem amb tots els xips. I ja els tindrem llestos per menjar!!! Són boníssims tant d'aperitiu com d'acompanyament.
 
Espero que us hagin agradat i us animeu a fer-los. Gràcies per visitar-me!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Aranyes de Halloween


Val a dir d'entrada que sóc més de "castanyada" que de Halloween. Però aquesta celebració és d'aquelles que van filtrant mica en mica, com una gota... vas pel carrer i tot és de Halloween, els aparadors, les botigues, tot és negre i taronja...
 
Vaig decidir buscar el significat de la paraula, doncs no el sabia, i resulta que vol dir "All Hallows' Eve", és a dir, la nit de Tots Sants. El mateix, vaja! Així doncs, sembla que ara me la miro amb uns altres ulls... ulls de colors, com els de les aranyes que se'm va acudir preparar per fer alguna cosa mig terrorífica, tot i que semblen més aviat d'acudit!!!
 
Amb la base de la recepta de les berlines, aquí us deixo la proposta!!!
 
Ingredients
 
Per a les berlines:
  • 150 ml de llet
  • 75 grams de mantega
  • 12 grams de llevat fresc de forner
  • 75 grams de sucre + sucre per cobrir-les
  • 2 ous batuts
  • 500 grams de farina de força
  • Mitja culleradeta de sal
  • Oli de gira-sol per a fregir
Per a la decoració:
  • 200 grams de xocolata negra per a postres
  • Lacasitos petits
  • Palets "Mikado"
Preparació
 
Fem les berlines de la mateixa manera que està explicat en la recepta, els únics passos que no repetirem són els de banyar-les en sucre al finalitzar el fregit ni el del farcit.
 

Quan estiguin fredes, desfem la xocolata en un bol al microones, de 30 segons en 30 segons a la temperatura mínima per a que no es cremi, i banyem les berlines en la xocolata. Les anem dipositant en una safata per a que es refredin, i els enganxem dos lacasitos que seran els ulls. 
 
 
Amb les quantitats indicades, surten unes 20 berlines i dóna per a banyar-ne 10. Així doncs, si les volem banyar les 20, haurem de fondre 400 grams de xocolata.
 
Finalment, quan la xocolata sigui seca, agafem els palets de Mikado i els partim per la meitat, tot clavant quatre palets a cada costat, per simular les potes. 
 
 
Podeu fer servir qualsevol base amb forma rodona, si no teniu massa temps ho podeu fer amb panets o "doowaps" i només decorar-los. Jo no sé si fan massa por, el que sí que és segur és que estan de por!!!
 
Que tingueu un terrorífic Halloween i una dolça castanyada!!!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Festucs garrapinyats


És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).
 
Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...
 
La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.
 
Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
  • 40 grams de sucre
  • 40 grams d'aigua
 
Preparació
 
Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.
 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.
 
Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.
 
L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Cronuts

 
Ja fa tres anys que al mes d'octubre no fallem mai a una cita ineludible, la de la Festa dels Súpers. És un dia esperat amb molta il·lusió, doncs és l'única oportunitat que tenim en tot l'any de veure en persona els personatges que normalment només veiem a la tele...
 
Una vegada més hi hem anat, ens hem carregat de paciència i ens ho hem passat bomba. Hem tornat al Biri Biri a la lluna amb els seus pares i hem marxat a casa esgotats i amb la satisfacció de tenir la feina feta... Per anar a la festa volia preparar moltes coses, però el ritme de la setmana no m'ho va permetre, així doncs, a l'endemà, superesmorzar per recuperar forces!
 
La pasta de moda, el Cronut. Li diuen així perquè és una barreja d'un croissant + un donut. Ha vingut amb molta força d'Estats Units, però resulta que a una pastisseria de Sant Celoni ja fa molts anys que la feien, des de que l'avi fregia les restes de croissants per aprofitar-les... És molt senzilla de preparar a casa. Connectem?
 
Ingredients
  • Una làmina de pasta de full fresca
  • Sucre llustre
  • Oli de gira-sol
Preparació
 
Desenrotllem la làmina de pasta de full, i amb un motllo rodó, o un got, un bol, etc, marquem la forma dels cronuts.
 

Amb un altre motllo o got més petit, marquem el forat interior. Posem a escalfar l'oli de gira-sol en un wok o una paella fonda, i quan sigui ben calent posem els cronuts a dintre. Veurem com es van inflant.
 
Quan estiguin dauradets d'un costat, donem la volta per a que agafin color per l'altre, i quan ja l'hagin agafat, els podem retirar i posar-los sobre un paper de cuina per retirar l'excés d'oli.
 
Posem sucre llustre per sobre, deixem refredar una mica i ja ens els podem menjar!
 
 
Els podeu guarnir com més us agradi, banyats en xocolata, amb crema, amb melmelada... però sols també estan molt bons. Realment és una curiosa barreja entre un croissant i un donut, amb una textura interessant. Ah! I les boletes de massa que treieu per fer el forat, també es poden fregir! El gust és el mateix.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

POPNELLETS: cake pops + panellets

 
Per aquesta època, l'esperit de la castanyera inunda tota la casa. La seva cançó i el seu corresponent ball figuren entre el "top ten" de les meves dolces nines, qualsevol moment és bo per cantar i fer la dansa. Sé que algun dia tot això canviarà, de moment, aprofitem i gaudim de la celebració...
 
Així doncs, un any més a fer panellets. En la lluita que mantenen les nostres postres tradicionals amb les que són tendència, en l'era dels cupcakes, els lolicakes, els cake pops... se'm va acudir fusionar les dues coses. Al cap i a la fi, els cake pops no deixen de ser una massa rodona guarnida. Doncs fem panellets, els banyem, els guarnim, i vet aquí, els popnellets!!!
 
La recepta de la massa dels panellets és la que em va ensenyar la meva mare, ja fa molts anys. És molt senzilla de fer i no falla mai. Espero que us agradi i us animeu a fer-los. Som-hi!!!
 
 
Ingredients (per uns quaranta popnellets)
  • 500 grams de farina d'ametlla (ametlla mòlta)
  • 350 grams de sucre blanc
  • Una patata mitjana cuita amb la seva pell
  • Un rovell d'ou per pintar-los
Per al farcit:
  • Nesquick de maduixa
  • Coco ratllat
  • Cacau en pols
  • Ratlladura de llimona
Per a la guarnició:
  • Xocolata negra per a postres
  • Xocolata blanca
  • Fideuets i perletes de colors
  • Bastonets d'ametlla
  • Lacasitos
Preparació
 
Pelem la patata i la ratllem. Posem en un bol la farina d'ametlla, el sucre i la patata ratllada, i ho anem barrejant i amassant tot bé amb les mans fins que tinguem una massa compacta. Un cop feta la massa, podem continuar amb l'elaboració o bé deixar-la a la nevera d'un dia per l'altre.
 
Surt aproximadament un quilo de massa, la dividim en quatre parts. Una la barregem amb Nesquick de maduixa, unes quatre o cinc cullerades, fins que queda ben integrat i la massa de color de rosa.
 
Amb una altra part, afegim coco ratllat al nostre gust, de mica en mica per a que es vagi integrant amb la massa i quedi ben barrejat. Seguim el mateix procediment per a les altres dues parts, afegint a una cacau en pols i a l'altra la ratlladura de llimona.
 

És clar que tots aquests ingredients es poden modificar al vostre gust, com si no hi voleu barrejar res més, queden bons igual. Fem boletes amb la massa i les anem dipositant sobre la safata del forn.
 
Un cop fets, els pintem amb rovell d'ou (al que li haurem afegit unes gotetes d'aigua) i ja els podem enfornar, a 210º uns 10 minuts, el temps just per a que agafin color dauradet i no es posin durs.
 
Per a banyar i guarnir els popnellets haurem d'esperar a que es refredin del tot, fins i tot encara és millor si disposem de temps posar-los una estona a la nevera, doncs així la xocolata quedarà compacta abans.
 
 
Ara ja només ens queda guarnir-los de la manera que més ens agradi. Desfem la xocolata al microones a la temperatura mínima i de 30 segons en 30 segons, fins que quedi desfeta. Punxem un palet a una bola, el banyem amb la xocolata, i posem a sobre els ingredients que ens facin més goig: fideuets de colors, boletes, fruits secs, lacasitos, etc...
 
Els anem posant en un got o recipient alt per a que es refredi la xocolata i quedin ben adherits la resta d'ingredients.

 
I ja estaran llestos!!! Una altra cosa bona que tenen és que, com que s'aguanten pel palet a l'hora de menjar-los, doncs no ens embrutem les mans amb la xocolata... però si ens agrada més llepar-nos els dits, doncs llavors podem treure el palet sense problema i menjar-los de la manera tradicional.
 
Que tingueu una dolça resta de setmana!!!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Pastís de formatge "express"


 
El formatge m'encanta, en totes les seves versions, de totes les maneres. És curiós de vegades el que fa la genètica, la meva germana no el pot veure ni en pintura. Diu la llegenda que quan èrem petites, els formatgets que ella no volia me'ls acabava jo... tot té un origen, està clar!!!
 
De la mateixa manera, doncs, els pastissos de formatge m'agraden molt, tot i que no en faig tan sovint com m'agradaria. Moltes receptes de pastís de formatge, tot i que no són complicades, tenen una llarga cocció al forn. Aquesta d'avui la vaig descubrir gràcies a les noies de la botiga Culinarium de Granollers. La recepta original és a la web dels productes Lékué. Es molt rápida de fer i el resultat és boníssim, espero que us agradi. Som-hi!
 
Ingredients
  • 6 galetes tipus "Digestive"
  • 50 grams de mantega
  • 200 grams de formatge tipus "Philadelphia"
  • 1 ou
  • 6 cullerades de sucre
  • 1 culleradeta de sucre vainillat
  • 1 cullerada de farina de blat de moro "Maizena"
  • 50 grams de xocolata per a postres
A més a més, necessitarem una vaporera-estoig de vapor Lékué:
 
 
Preparació
 
Piquem les galetes amb la picadora, o bé les posem en una bossa de plàstic i els hi donem cops amb el corró fins que ja no quedi ni un xic d'energia negativa al nostre cos. Les posem en un bol.
 
Desfem la mantega al microones a temperatura mínima, i l'afegim a les galetes esmicolades. Ho barregem bé amb una cullera i ho posem ben apretat al fons de la vaporera per a que ens faci de base.
 
En un bol posem el formatge i l'ou, i ho barregem bé amb una espàtula. Afegim el sucre i el sucre vainillat, i seguim barrejant. Finalment, afegim la farina i barregem de nou. Aboquem la barreja dins la vaporera, a sobre de la base de galetes. La tanquem i la posem al microones 9 minuts a máxima potència.
 

Un cop finalitzada la cocció, la treiem del microones i obrim la vaporera per a que no faci baf a dintre. Quan s'hagi refredat, la posem a la nevera.
 
Abans de servir-la, desfem la xocolata al microones a la temperatura més baixa, amb un minut serà suficient perquè és poca quantitat, i la posem per sobre el pastís.
 

També el podeu prendre sol o bé amb una melmelada de fruites per sobre, però el contrast amb la xocolata li dóna un gust realment bo.
 
És molt ràpida i senzilla de fer, amb ingredients que gairebé sempre tenim per casa, i el resultat val la pena!!! Ideal per un dia que tingueu ganes de fer un postre especial i no disposeu de massa temps.
 
Que tingueu una dolça setmana!!! 

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Melmelada de nectarines


És curiós de vegades com passen les coses. Fa temps que no veus algú, penses en aquella persona i llavors a l'endemà te la trobes. O penses en trucar a una amiga amb la que fa temps que no parles i et truca ella. O penses en una cançó que t'agrada i llavors sona a la ràdio...

Amb aquesta melmelada em va passar alguna cosa similar. Anava pensant que s'acabava la temporada de fruita d'estiu i vaig passar per una botiga que tenia unes nectarines espectaculars. I no me'n vaig poder estar, cap a casa i a fer melmelada.

Per cert, la febre de la melmelada s'escampa i això m'encanta!!! La meva mare en fa de meló (ideal pels pastissos), de carbassa (finíssima), de taronja i poma (genial amb el iogurt), d'albergínia... l'Olga n'ha fet de prunes, la primera que fa i li ha quedat fantàstica, dolça i gustosa...

I aquesta de nectarines ha quedat espessa... veieu on és la cullera? Doncs allà s'aguanta, ella sola!

Ingredients
  • Un quilo de nectarines sense pell ni pinyols
  • 750 grams de sucre
  • Una poma
  • Una llimona
  • 4 pots amb tanca "twist-off" de 250 grams de capacitat

Preparació

La forma de fer-la és la mateixa que vam seguir amb la melmelada d'albercocs.
Posem en una cassola les nectarines pelades i a trossets, la poma de la mateixa manera, el suc de la llimona i el sucre. Posem la cassola a foc mig i anem remenant.


Quan comenci a fer escuma, baixem una mica el foc i comptem mitja hora, aproximadament. Hem d'anar remenant la fruita tot sovint, doncs al principi escuma molt i si no vigilem pot sortir de la cassola.

Passada la mitja hora, mirem el punt d'espessor i si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc minuts més. Apaguem el foc i la triturem amb la batedora de mà.

Omplim els pots fins dalt amb la melmelada calenta, tapem i els posem cap per avall fins a l'endemà. Llavors ja els podem tornar a girar i guardar-los en un armari sense llum. La poma i la llimona són conservants naturals que fan que aguanti força temps.


Així és com la vam prendre per esmorzar... Espero que us hagi agradat i que us deixeu encomanar vosatres també per la febre "melmeladora". Que tingueu unes dolces confitures!!!

diumenge, 29 de setembre del 2013

Pa de pita


Aquesta setmana, l'home de la casa em va portar el llibre de pans de l'Aldi. Mare meva!!! Em penso que no pararé fins que hagi fet totes les receptes!!! És interessant perquè n'hi ha per fer molts tipus de pa, explica trucs i consells, i també n'hi ha per fer amb la panificadora.
 
He començat per fer aquesta recepta de pa de pita, doncs teníem un picnic familiar on cadascú havia de portar una cosa i vaig pensar que aniria bé. A part, en una carmanyola, vaig fer una barreja d'enciam, tomàquets cherry i pit de pollastre a la planxa. En el moment de dinar, ho vam barrejar amb maionesa i vam farcir el pa de pita. Va tenir força èxit!!! Anem amb la recepta.
 
Ingredients
  • 10 grams de llevat fresc de forner
  • 250 ml d'aigua
  • 350 grams de farina de força
  • 2 cullerades d'oli d'oliva
  • 1 culleradeta de sal
Preparació
 
Escalfem un xic l'aigua fins que estigui tèbia. En 50 ml desfem el llevat, que deixarem reposar cinc minutets, i els 200 ml restants els posem al bol de la panificadora.
 
Quan hagin passat els cinc minuts, afegim el llevat al bol, i després la resta d'ingredients en l'ordre indicat: la farina, l'oli i finalment la sal. Posem el programa que només amassa i dura 15 minuts.
 
Un cop feta la massa, la treiem i la posem en un bol tapada amb un drap de cotó, fins que dobli el seu volum, aproximadament una hora.
 

Un cop hagi llevat, la dividim en cinc parts i li donem forma allargada i aplanada. Posem els pans a la safata del forn, i els deixem llevar mitja hora més.

Escalfem el forn a 220º, posem els pans 10 minuts, i passat aquest temps pugem la temperatura a 250º i els deixem cinc minuts més.

El resultat, uns panets molt tous i molt fàcils de menjar, que aguanten molt bé un parell de dies, i que podeu farcir d'allò que més us agradi.


Malauradament, aquesta setmana no només ha portat coses dolces, també n'ha portat algunes d'amargues... És així la vida, tres persones que estimo profundament han tingut un ensurt amb la seva salut. Des d'aquí, aquesta recepta va per elles i per ell, amb tot el meu amor, i amb aquesta cançó.
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!

dimecres, 25 de setembre del 2013

Gotets de crema de xocolata i nata

 
Hi ha dies que tens ganes de fer un postre una mica especial, però no tens temps. O no tens massa ingredients a casa. O potser no tens ganes d'encendre el forn. Però et fa il·lusió fer alguna cosa diferent, per variar una mica, per canviar, per donar una sorpresa a les persones que estimes...
 
Això em va passar l'altre dia. Vaig obrir la nevera per veure si agafava una mica d'inspiració, vaig veure un pot de nata que tenia els dies comptats... un cop descartada la idea de muntar la nata amb el sucre i menjar-nos-la a cullerades, se'm va ocórrer fer aquets gotets. Es fan molt ràpid, i el resultat val la pena.
 
Ingredients (per a quatre gotets)
 
Per la crema de xocolata:
  • 200 ml de llet
  • 1 ou mitjà
  • 10 grams de farina de blat de moro ("maizena")
  • 30 grams de sucre
  • 1 cullerada de xocolata en pols
Per guarnir:
  • 200 ml de nata per muntar
  • 4 cullerades de sucre
  • Virutes de xocolata
  • Neules
Preparació
 
Seguim els mateixos passos que per preparar la crema que vam fer pels xuixos, és a dir, posem la llet, l'ou, la farina, el sucre i la xocolata en un bol i ho batem bé fins que quedi ben integrat.
 
Posem la barreja en un cassó a foc mig sense parar de remenar, i en dos o tres minuts començarà a espessir, llavors ja la podem tancar. La repartim a parts iguals en quatre gotets.
 
 
Muntem la nata amb el batedor de barnilles a velocitat mitja, quan estigui gairebé muntada afegim el sucre i seguim muntant fins que quedi ben ferma. Quan la crema de xocolata sigui freda, li posem la nata a sobre. Posem els gotets a la nevera.
 
En el moment d'anar a servir-los, tirem per sobre les virutes de xocolata i li posem una neula partida per la meitat. Ho podeu guarnir de la manera que més us agradi, amb fruits secs, fideuets de colors, nous, fruita fresca (maduixes, plàtan...) i posar qualsevol altre tipus de galeta, o no posar-li, és clar!
 
 
Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-la. Si em voleu explicar com us ha quedat, o enviar-me fotos, estaré encantada. Que tingueu uns dolços postres!!!

diumenge, 22 de setembre del 2013

Tornada a l'escola: Galetes d'avena, avellanes i xocolata blanca

 
La sinceritat dels nens petits és fantàstica. Que et diguin exactament el que senten, sense prejudicis ni pors, tal com els hi passa pel cap...
 
Feia temps que tenia ganes de fer galetes amb avena. El primer dia que les vaig portar per berenar, a la meva nina petita no li van agradar, només en va menjar mitja. "Però, per què no t'agraden? Perquè no." I ja està, no en va menjar més. Que consti que a la resta de persones que les vam tastar ens van agradar molt, si no aquesta entrada no tindria massa sentit... 
 
La segona vegada els hi vaig posar per esmorzar a l'escola. Quan la vaig anar a recollir, em va dir la mestra que va estar fent teatre i tot per no menjar-se-les, que si tinc tos, que si no tinc gana... però al final se les va acabar. Què hi farem! La meva petita és amb les galetes d'avena com la Mafalda amb la sopa.
 
Per acabar amb la seva dosi de sinceritat d'aquesta setmana, avui quan m'he rentat el cabell i han marxat les restes que quedaven de la perruqueria, m'ha dit que ja no estava guapa. De totes maneres, sóc molt afortunada, perquè diu que encara que no estigui guapa, que no em preocupi que m'estima igual... :) Som-hi amb la recepta!
 
Ingredients (per unes 24 galetes)
  • 100 grams de mantega
  • 200 grams de sucre morè
  • 1 ou batut
  • 1 cullerada de mel
  • 125 grams de farina
  • Mig sobre de llevat
  • 125 grams de flocs d'avena
  • 1 pessic de sal
  • 100 grams d'avellanes
  • 100 grams de xocolata blanca
Preparació
 
Deixem la mantega una estona fora de la nevera, o bé l'escalfem un xic amb el microones, fins que tingui textura "pomada", que estigui toveta però no desfeta. La barregem bé amb el sucre fins que quedi ben integrat.
 
Afegim l'ou batut i la cullerada de mel, seguim barrejant fins que sigui homogeni.
 
En un altre bol, barregem la farina, el llevat, els flocs d'avena i la sal. Afegim aquesta barreja a la que havíem fet amb la mantega, i ho anem integrant tot plegat.
 

Piquem les avellanes i la xocolata blanca, fins que quedin a bocinets petits, i ho afegim a la barreja anterior. Si veiem que està massa seca, se li pot afegir una mica de llet.
 
Posem un full de paper vegetal a la safata del forn, o una làmina de silicona, o un paper de plata, per a dipositar les galetes a sobre.
 
Amb una cullera agafem una mica de massa, de la mida d'una nou, aproximadament, i amb l'ajuda d'una altra cullera la posem a la safata i l'aplanem una mica. Deixem espai entre les galetes perquè creixen al fornejar-les.
 
Les posem al forn a 190º uns 10 o 15 minuts, depenent si ens agraden més o menys daurades. Quan estiguin cuites, abans de treure-les de la safata del forn les hem de deixar refredar per a que no es trenquin.
 

I ja les tindrem! Són ideals per esmorzar o per berenar, soles o amb una infusió, amb el cafè amb llet... l'avena ajuda a regular el colesterol i el trànsit intestinal, i es digereix molt bé. Es conserven guardades en una capsa ben bé una setmana.
 
Per acabar, us deixo amb una tira de la Mafalda, per encarar la tardor que comença amb un somriure. Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!
 
  

diumenge, 15 de setembre del 2013

Empanada de pollastre

 
Anar a la perruqueria sempre m'ha costat horrors. No perquè no m'agradi, ni molt menys, si no perquè mai trobo el moment. Que si la feina, les nines, la compra, la casa... sempre hi ha alguna prioritat abans que buscar un forat per a què m'arreglin els cabells.
 
Ahir vaig decidir posar-m'hi mascareta. Estava a la dutxa, i sense les ulleres gairebé confonc el pot amb el de la crema anticel·lulítica. Després em vaig preguntar: si m'hagués posat la crema anticel·lulítica al cabell, m'hagués reduït volum? Però aquest ja seria un tema per un altre dia...
 
Ja tinc decidit que de la setmana vinent no passa. Faré un forat i aniré a que em posin ben guapa. El dia que hi vagi, per a que em doni temps de tot, m'emportaré per dinar a la feina aquesta empanada!!!
 
Amb aquesta recepta, participo al bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens proposa fer una recepta per a portar a la carmanyola. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 300 grams de farina de força
  • 100 ml d'aigua
  • 15 grams de llevat fresc
  • 100 ml d'oli d'oliva
  • Un pessic de sal
  • Un rovell d'ou per pintar-la
Pel farcit:
  • Una ceba grossa
  • 4 tomàquets madurs
  • 400 grams de picada de pollastre
 
Preparació
 
Posem la farina en un bol. Escalfem un xic l'aigua fins que quedi tèbia i desfem a dins el llevat. Aboquem la barreja dins el bol amb la farina i barregem amb una cullera de fusta.
 
Afegim l'oli d'oliva i el pessic de sal. Seguim barrejant amb la cullera fins que quedi una mica lligat, i llavors amassem amb les mans uns deu minuts, fins que quedi una bola compacta i flexible. La deixem reposar mitja hora tapada amb un drap humit. És una masa molt fácil de treballar i que no s'enganxa gens a les mans.
 
Per al farcit, piquem la ceba i la posem a sofregir amb un bon raig d'oli, uns quinze minuts. Quan estigui dauradeta, afegim la picada de pollastre i remenem.
 
Pelem i piquem els tomàquets, i quan s'hagi evaporat l'aigua del pollastre els afegim al sofregit i remenem. Ho deixem que es vagi confitant tot plegat fins que els tomàquets hagin deixat anar tota l'aigua i quedi el farcit espesset, uns quinze minuts.
 

Passat el temps de repòs, pesem la massa i la dividim en dues parts iguals. Estirem una part de la massa amb el corró i la posem a la part de sota del motllo. Hi posem el farcit a sobre.
 
Estirem l'altra part de la massa i la tapem. Ajuntem les vores de les dues parts tot apretant-les per a que quedin unides. Fem un foradet enmig per a que surti el vapor i la pintem amb rovell d'ou.
 
La posem al forn a 180º uns 30 minuts, fins que estigui dauradeta.
 

I ja la tindrem feta! Es pot menjar calentona acabada de fer, o a temperatura ambient. Al dia següent, reposada, la massa encara té un gust més bo. Admet totes les variacions que vulgueu: es pot fer amb salsa de tomàquet de pot si voleu anar més ràpid, es pot canviar el tipus de carn, posar-hi tonyina, pebrot, olives, ou dur... tot allò que se us acudeixi.
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!