dimarts, 29 d’octubre del 2013

Aranyes de Halloween


Val a dir d'entrada que sóc més de "castanyada" que de Halloween. Però aquesta celebració és d'aquelles que van filtrant mica en mica, com una gota... vas pel carrer i tot és de Halloween, els aparadors, les botigues, tot és negre i taronja...
 
Vaig decidir buscar el significat de la paraula, doncs no el sabia, i resulta que vol dir "All Hallows' Eve", és a dir, la nit de Tots Sants. El mateix, vaja! Així doncs, sembla que ara me la miro amb uns altres ulls... ulls de colors, com els de les aranyes que se'm va acudir preparar per fer alguna cosa mig terrorífica, tot i que semblen més aviat d'acudit!!!
 
Amb la base de la recepta de les berlines, aquí us deixo la proposta!!!
 
Ingredients
 
Per a les berlines:
  • 150 ml de llet
  • 75 grams de mantega
  • 12 grams de llevat fresc de forner
  • 75 grams de sucre + sucre per cobrir-les
  • 2 ous batuts
  • 500 grams de farina de força
  • Mitja culleradeta de sal
  • Oli de gira-sol per a fregir
Per a la decoració:
  • 200 grams de xocolata negra per a postres
  • Lacasitos petits
  • Palets "Mikado"
Preparació
 
Fem les berlines de la mateixa manera que està explicat en la recepta, els únics passos que no repetirem són els de banyar-les en sucre al finalitzar el fregit ni el del farcit.
 

Quan estiguin fredes, desfem la xocolata en un bol al microones, de 30 segons en 30 segons a la temperatura mínima per a que no es cremi, i banyem les berlines en la xocolata. Les anem dipositant en una safata per a que es refredin, i els enganxem dos lacasitos que seran els ulls. 
 
 
Amb les quantitats indicades, surten unes 20 berlines i dóna per a banyar-ne 10. Així doncs, si les volem banyar les 20, haurem de fondre 400 grams de xocolata.
 
Finalment, quan la xocolata sigui seca, agafem els palets de Mikado i els partim per la meitat, tot clavant quatre palets a cada costat, per simular les potes. 
 
 
Podeu fer servir qualsevol base amb forma rodona, si no teniu massa temps ho podeu fer amb panets o "doowaps" i només decorar-los. Jo no sé si fan massa por, el que sí que és segur és que estan de por!!!
 
Que tingueu un terrorífic Halloween i una dolça castanyada!!!

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Festucs garrapinyats


És curiós com canviem de manera de pensar al llarg del pas dels anys; com evolucionem i acabem fent (o dient) coses que probablement, uns anys abans, no pensàvem que acabaríem fent (o dient!).
 
Per exemple, doncs pensar quan era joveneta que mai marxaria de la ciutat on vaig nèixer, i ja fa gairebé dotze anys que no visc allà. O fer comentaris del tipus "doncs si no t'ho vols acabar per dinar, ho tindràs per berenar", que mai m'hagués imaginat que acabarien sortint de la meva boca...
 
La recepta d'avui és una d'aquelles que pensava que potser no faria mai. Però gràcies a les noies de Memòries d'una cuinera, i la seva convocatòria mensual, m'he animat a fer-la i realment no me'n penedeixo.
 
Val a dir que la primera intentona va ser un fracàs: caramel cremat, fum a la cuina, els festucs tots enganxats... bufff. Però vaig deixar passar uns dies i la segona va ser molt millor!!! Aquí us explico com ho vaig fer. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 40 grams de festucs salats pelats (amb la closca són uns 80 grams)
  • 40 grams de sucre
  • 40 grams d'aigua
 
Preparació
 
Posem en una paella els festucs, l'aigua i el sucre. La posem al foc força alt, i anem remenant constantment, fins que veiem que s'evapora l'aigua i el sucre comença a espessir.
 

Llavors baixem el foc al mínim i seguim remenant tota l'estona, veurem que poc a poc el sucre va fent petits grumolls terrossos i es va enganxant als festucs. Remenem una estona més i ja ho podem treure del foc.
 
Aboquem sobre un paper vegetal i separem amb una espàtula o forquilla per a que no quedin tots enganxats. I ja ho tindrem!!! La combinació dels festucs salats amb el garrapinyat queda molt bona, recorda lleugerament als cacauets amb mel, tot i no ser iguals.
 
L'he fet amb poca quantitat per por a un segon fracàs, però podeu multiplicar els ingredients sempre i quan mantingueu la proporcíó. Espero que us hagi agradat!!!
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 21 d’octubre del 2013

Cronuts

 
Ja fa tres anys que al mes d'octubre no fallem mai a una cita ineludible, la de la Festa dels Súpers. És un dia esperat amb molta il·lusió, doncs és l'única oportunitat que tenim en tot l'any de veure en persona els personatges que normalment només veiem a la tele...
 
Una vegada més hi hem anat, ens hem carregat de paciència i ens ho hem passat bomba. Hem tornat al Biri Biri a la lluna amb els seus pares i hem marxat a casa esgotats i amb la satisfacció de tenir la feina feta... Per anar a la festa volia preparar moltes coses, però el ritme de la setmana no m'ho va permetre, així doncs, a l'endemà, superesmorzar per recuperar forces!
 
La pasta de moda, el Cronut. Li diuen així perquè és una barreja d'un croissant + un donut. Ha vingut amb molta força d'Estats Units, però resulta que a una pastisseria de Sant Celoni ja fa molts anys que la feien, des de que l'avi fregia les restes de croissants per aprofitar-les... És molt senzilla de preparar a casa. Connectem?
 
Ingredients
  • Una làmina de pasta de full fresca
  • Sucre llustre
  • Oli de gira-sol
Preparació
 
Desenrotllem la làmina de pasta de full, i amb un motllo rodó, o un got, un bol, etc, marquem la forma dels cronuts.
 

Amb un altre motllo o got més petit, marquem el forat interior. Posem a escalfar l'oli de gira-sol en un wok o una paella fonda, i quan sigui ben calent posem els cronuts a dintre. Veurem com es van inflant.
 
Quan estiguin dauradets d'un costat, donem la volta per a que agafin color per l'altre, i quan ja l'hagin agafat, els podem retirar i posar-los sobre un paper de cuina per retirar l'excés d'oli.
 
Posem sucre llustre per sobre, deixem refredar una mica i ja ens els podem menjar!
 
 
Els podeu guarnir com més us agradi, banyats en xocolata, amb crema, amb melmelada... però sols també estan molt bons. Realment és una curiosa barreja entre un croissant i un donut, amb una textura interessant. Ah! I les boletes de massa que treieu per fer el forat, també es poden fregir! El gust és el mateix.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dimecres, 16 d’octubre del 2013

POPNELLETS: cake pops + panellets

 
Per aquesta època, l'esperit de la castanyera inunda tota la casa. La seva cançó i el seu corresponent ball figuren entre el "top ten" de les meves dolces nines, qualsevol moment és bo per cantar i fer la dansa. Sé que algun dia tot això canviarà, de moment, aprofitem i gaudim de la celebració...
 
Així doncs, un any més a fer panellets. En la lluita que mantenen les nostres postres tradicionals amb les que són tendència, en l'era dels cupcakes, els lolicakes, els cake pops... se'm va acudir fusionar les dues coses. Al cap i a la fi, els cake pops no deixen de ser una massa rodona guarnida. Doncs fem panellets, els banyem, els guarnim, i vet aquí, els popnellets!!!
 
La recepta de la massa dels panellets és la que em va ensenyar la meva mare, ja fa molts anys. És molt senzilla de fer i no falla mai. Espero que us agradi i us animeu a fer-los. Som-hi!!!
 
 
Ingredients (per uns quaranta popnellets)
  • 500 grams de farina d'ametlla (ametlla mòlta)
  • 350 grams de sucre blanc
  • Una patata mitjana cuita amb la seva pell
  • Un rovell d'ou per pintar-los
Per al farcit:
  • Nesquick de maduixa
  • Coco ratllat
  • Cacau en pols
  • Ratlladura de llimona
Per a la guarnició:
  • Xocolata negra per a postres
  • Xocolata blanca
  • Fideuets i perletes de colors
  • Bastonets d'ametlla
  • Lacasitos
Preparació
 
Pelem la patata i la ratllem. Posem en un bol la farina d'ametlla, el sucre i la patata ratllada, i ho anem barrejant i amassant tot bé amb les mans fins que tinguem una massa compacta. Un cop feta la massa, podem continuar amb l'elaboració o bé deixar-la a la nevera d'un dia per l'altre.
 
Surt aproximadament un quilo de massa, la dividim en quatre parts. Una la barregem amb Nesquick de maduixa, unes quatre o cinc cullerades, fins que queda ben integrat i la massa de color de rosa.
 
Amb una altra part, afegim coco ratllat al nostre gust, de mica en mica per a que es vagi integrant amb la massa i quedi ben barrejat. Seguim el mateix procediment per a les altres dues parts, afegint a una cacau en pols i a l'altra la ratlladura de llimona.
 

És clar que tots aquests ingredients es poden modificar al vostre gust, com si no hi voleu barrejar res més, queden bons igual. Fem boletes amb la massa i les anem dipositant sobre la safata del forn.
 
Un cop fets, els pintem amb rovell d'ou (al que li haurem afegit unes gotetes d'aigua) i ja els podem enfornar, a 210º uns 10 minuts, el temps just per a que agafin color dauradet i no es posin durs.
 
Per a banyar i guarnir els popnellets haurem d'esperar a que es refredin del tot, fins i tot encara és millor si disposem de temps posar-los una estona a la nevera, doncs així la xocolata quedarà compacta abans.
 
 
Ara ja només ens queda guarnir-los de la manera que més ens agradi. Desfem la xocolata al microones a la temperatura mínima i de 30 segons en 30 segons, fins que quedi desfeta. Punxem un palet a una bola, el banyem amb la xocolata, i posem a sobre els ingredients que ens facin més goig: fideuets de colors, boletes, fruits secs, lacasitos, etc...
 
Els anem posant en un got o recipient alt per a que es refredi la xocolata i quedin ben adherits la resta d'ingredients.

 
I ja estaran llestos!!! Una altra cosa bona que tenen és que, com que s'aguanten pel palet a l'hora de menjar-los, doncs no ens embrutem les mans amb la xocolata... però si ens agrada més llepar-nos els dits, doncs llavors podem treure el palet sense problema i menjar-los de la manera tradicional.
 
Que tingueu una dolça resta de setmana!!!

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Pastís de formatge "express"


 
El formatge m'encanta, en totes les seves versions, de totes les maneres. És curiós de vegades el que fa la genètica, la meva germana no el pot veure ni en pintura. Diu la llegenda que quan èrem petites, els formatgets que ella no volia me'ls acabava jo... tot té un origen, està clar!!!
 
De la mateixa manera, doncs, els pastissos de formatge m'agraden molt, tot i que no en faig tan sovint com m'agradaria. Moltes receptes de pastís de formatge, tot i que no són complicades, tenen una llarga cocció al forn. Aquesta d'avui la vaig descubrir gràcies a les noies de la botiga Culinarium de Granollers. La recepta original és a la web dels productes Lékué. Es molt rápida de fer i el resultat és boníssim, espero que us agradi. Som-hi!
 
Ingredients
  • 6 galetes tipus "Digestive"
  • 50 grams de mantega
  • 200 grams de formatge tipus "Philadelphia"
  • 1 ou
  • 6 cullerades de sucre
  • 1 culleradeta de sucre vainillat
  • 1 cullerada de farina de blat de moro "Maizena"
  • 50 grams de xocolata per a postres
A més a més, necessitarem una vaporera-estoig de vapor Lékué:
 
 
Preparació
 
Piquem les galetes amb la picadora, o bé les posem en una bossa de plàstic i els hi donem cops amb el corró fins que ja no quedi ni un xic d'energia negativa al nostre cos. Les posem en un bol.
 
Desfem la mantega al microones a temperatura mínima, i l'afegim a les galetes esmicolades. Ho barregem bé amb una cullera i ho posem ben apretat al fons de la vaporera per a que ens faci de base.
 
En un bol posem el formatge i l'ou, i ho barregem bé amb una espàtula. Afegim el sucre i el sucre vainillat, i seguim barrejant. Finalment, afegim la farina i barregem de nou. Aboquem la barreja dins la vaporera, a sobre de la base de galetes. La tanquem i la posem al microones 9 minuts a máxima potència.
 

Un cop finalitzada la cocció, la treiem del microones i obrim la vaporera per a que no faci baf a dintre. Quan s'hagi refredat, la posem a la nevera.
 
Abans de servir-la, desfem la xocolata al microones a la temperatura més baixa, amb un minut serà suficient perquè és poca quantitat, i la posem per sobre el pastís.
 

També el podeu prendre sol o bé amb una melmelada de fruites per sobre, però el contrast amb la xocolata li dóna un gust realment bo.
 
És molt ràpida i senzilla de fer, amb ingredients que gairebé sempre tenim per casa, i el resultat val la pena!!! Ideal per un dia que tingueu ganes de fer un postre especial i no disposeu de massa temps.
 
Que tingueu una dolça setmana!!! 

dimecres, 2 d’octubre del 2013

Melmelada de nectarines


És curiós de vegades com passen les coses. Fa temps que no veus algú, penses en aquella persona i llavors a l'endemà te la trobes. O penses en trucar a una amiga amb la que fa temps que no parles i et truca ella. O penses en una cançó que t'agrada i llavors sona a la ràdio...

Amb aquesta melmelada em va passar alguna cosa similar. Anava pensant que s'acabava la temporada de fruita d'estiu i vaig passar per una botiga que tenia unes nectarines espectaculars. I no me'n vaig poder estar, cap a casa i a fer melmelada.

Per cert, la febre de la melmelada s'escampa i això m'encanta!!! La meva mare en fa de meló (ideal pels pastissos), de carbassa (finíssima), de taronja i poma (genial amb el iogurt), d'albergínia... l'Olga n'ha fet de prunes, la primera que fa i li ha quedat fantàstica, dolça i gustosa...

I aquesta de nectarines ha quedat espessa... veieu on és la cullera? Doncs allà s'aguanta, ella sola!

Ingredients
  • Un quilo de nectarines sense pell ni pinyols
  • 750 grams de sucre
  • Una poma
  • Una llimona
  • 4 pots amb tanca "twist-off" de 250 grams de capacitat

Preparació

La forma de fer-la és la mateixa que vam seguir amb la melmelada d'albercocs.
Posem en una cassola les nectarines pelades i a trossets, la poma de la mateixa manera, el suc de la llimona i el sucre. Posem la cassola a foc mig i anem remenant.


Quan comenci a fer escuma, baixem una mica el foc i comptem mitja hora, aproximadament. Hem d'anar remenant la fruita tot sovint, doncs al principi escuma molt i si no vigilem pot sortir de la cassola.

Passada la mitja hora, mirem el punt d'espessor i si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc minuts més. Apaguem el foc i la triturem amb la batedora de mà.

Omplim els pots fins dalt amb la melmelada calenta, tapem i els posem cap per avall fins a l'endemà. Llavors ja els podem tornar a girar i guardar-los en un armari sense llum. La poma i la llimona són conservants naturals que fan que aguanti força temps.


Així és com la vam prendre per esmorzar... Espero que us hagi agradat i que us deixeu encomanar vosatres també per la febre "melmeladora". Que tingueu unes dolces confitures!!!