dimarts, 30 de juliol del 2013

Magdalenes mini de formatge blau i nous

 
Juliol de 2013, festa de final de curs de l'Escola Bressol. Han estat molts anys portant-hi les meves dolces nines, tanquem una etapa i hi ha una barreja de sentiments, veure com es fan grans tan ràpid em dóna alegria i tristesa alhora...
 
Cada any l'estructura de la festa és similar, hi ha cançons, jocs, videos, abraçades, llàgrimes... i concurs de tapes!!! La meva aportació d'aquest any és la que avui us presento, aquestes magdalenes "mini", inspirades en la recepta d'en Xavier Barriga, del seu llibre "Magdalenas".
 
Ingredients
  • 125 grams d'ou (dos ous grans)
  • 100 grams de sucre
  • 60 ml de llet
  • 220 ml d'oli de gira-sol
  • 210 grams de farina
  • 7 grams de llevat químic
  • 5 grams de sal
  • Formatge blau
  • Nous
  • Motllos petits de paper
Preparació
 
Posem els ous i el sucre en un bol, i els batem a gran velocitat fins que hagin augmentat el seu volum i estiguin escumosos. En el meu cas, ho faig amb l'accessori de barilles de la batedora de mà.
 
Baixem la velocitat de batut, afegim la llet als ous amb el sucre, i un cop incorporada afegim l'oli a la mateixa velocitat.
 
 
Barregem la farina amb el llevat i la sal, i l'anem afegint al bol poc a poc, fins que quedi integrada a la massa. Un cop arribat aquest punt, augmentem la velocitat de la batedora i la batem dos minuts més.
 
Tapem el bol amb un drap, i el posem a la nevera. Hem de deixar reposar la massa com a mínim una hora, tot i que es pot deixar fins i tot d'un dia per l'altre.
 
Un cop ha passat el temps de repòs, treiem el bol de la nevera i amb una espàtula o cullerot remenem enèrgicament la massa, i llavors ja passem a omplir els motllos. Ho podem fer amb una mànega pastissera, una cullera, un biberó... el que millor us vagi.
 
Posem una mica de massa en el fons dels motllos, llavors un bocinet de formatge blau, posem més massa fins omplir tres quartes parts del motllo, i a sobre posem les nous a trossets. Amb aquestes quantitats me'n van sortir quaranta de petites i sis de grans.
 
 
Les posem al forn quinze minuts a 210º, les deixem refredar i ja estaran llestes per menjar!!! El contrast de dolç i salat queda molt bo, i són fantàstiques per un sopar informal o un aperitiu complet.
 
Espero que us hagi agradat, i si em voleu deixar un comentari, m'encantarà llegar-lo!!!
 
Que tingueu unes dolces vacances, tots aquells que en feu!!!

diumenge, 21 de juliol del 2013

Pizza (segons recepta de Fabián Martín)

 

Una de les meves dolces nines, va portar del casal d'estiu un enciam plantat en una torreta. Des dels primers dies ha tingut molts visitants, vam començar per una colònia de mosca blanca, seguida d'una família de pulgons. Finalment, va arribar un bitxo més gran, que per la meva sorpresa va resultar ser una marieta groga, preciosa, que s'està menjant els pulgons i les mosques blanques.
 
Així doncs, gràcies a la marieta estem recuperant l'enciam, que de tants visitants s'estava quedant tot pansit. Ara bé, com que la marieta s'està "posant les botes", està agafant unes proporcions considerables... si segueix amb aquest ritme, en un parell de dies li haurem de començar a dir senyora maria!!!
 
Quan l'enciam hagi crescut més, ens servirà per fer una gran amanida, que serà l'acompanyament perfecte per aquesta pizza que us presento avui, extreta del llibre "Las mejores pizzas del mundo", de Fabián Martín.
 
Ingredients
  • 250 ml d'aigua
  • 30 grams de llevat fresc de forner
  • 500 grams de farina
  • 25 ml d'oli d'oliva
  • 10 grams de sal
Preparació
 
La preparació d'aquesta massa comença el dia abans.
 
Escalfem un xic l'aigua fins que estigui tèbia i llavors desfem dintre el llevat de forner. Aboquem la barreja al bol de l'amassadora, o panificadora en el meu cas. Seguidament afegim la farina i posem el programa que només amassa, en el meu cas el número 7, que té una durada de 15 minuts.
 
Quan porti uns set minuts de programa aproximadament, afegim la sal i deixem que segueixi amassant fins al final. Quan hagi acabat el programa, afegim l'oli i el tornem a posar. Quan porti uns 10 minuts d'amassat, toquem la massa i si ja està ben llisa i lligada, el podem parar i treure-la del bol. Si encara li falta, podem deixar el programa fins al final.
 
 
Tot aquest procés d'amassat també es pot fer a mà, tot posant la farina en forma de volcà i afegint l'aigua barrejada amb el llevat, quan estigui lligada afegir la sal i finalment l'oli.
 
Posem la massa en un bol i la tapem amb paper film o bé amb un drap, i la deixem a la nevera fins al dia següent. Quan anem a fer la pizza, la treiem una hora abans de la nevera per a que recuperi la temperatura.
 
Estirem la massa amb un corró. Si la fem molt fina, queda cruixent i torradeta, si la deixem una mica més gruixuda, queda esponjosa com les americanes. Amb aquestes quantitats en van sortir dues, una de motllo rodó i l'altra que ocupava tota la safata del forn.
 
Un cop estirada la massa i feta la forma, li posem salsa de tomàquet i els ingredients al gust. La posem al forn durant 20 minuts a 230º i ja la tindrem a punt.
 
En aquesta ocasió, la rodona era la infantil i porta: salsa de tomàquet, salsitxes de Frankfurt, orenga, alfàbrega i formatge ratllat (mozzarella i emmental).
 

La de la safata del forn era la dels adults, i porta: salsa de tomàquet, albergínies laminades ben primes, orenga, alfàbrega, formatge ratllat (mozzarella i emmental) i formatge de cabra. Aquest últim, el vaig afegir els darrers cinc minuts de cocció per a que quedés desfet però sense gratinar-se massa.
 

Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-la. La preparació de la massa és molt senzilla i el resultat és extraordinari, realment el gust recorda al de les autèntiques pizzes italianes...
 
Gràcies per llegir-me i que tingueu una dolça entrada de setmana!!! 


dissabte, 13 de juliol del 2013

Xuixos - chuchos - xuts de crema


De vegades, quan comença a arribar el bon temps, m'assalta una pregunta: l'operació biquini, quan comença? És a dir, sé aproximadament quan comença la primavera, l'estiu, les vacances, el curs, però i l'operació biquini?
 
Podríem suposar que per Setmana Santa. Però vaja, no ho crec, entre els bunyols de quaresma i les mones de Pasqua és pràcticament impossible... Podria ser quan comencen els anuncis de biquinis per la tele? O millor, quan comença l'anunci de la cervesa Estrella? Que tot sigui dit, tampoc no he entès mai com pot ser que els que surten a l'anunci, amb la quantitat de cervesa que arriben a prendre no tinguin gens de panxa...
 
Vaja, que un any més torno a fer tard. Som a ple estiu i el més semblant que he fet a l'operació biquini és comprar una crema reductora i refermant que va en un pot molt gran, que miro de posar-me cada dia... quan me'n recordo... Així doncs, com que poca cosa podré arreglar, m'he animat a fer aquests xuixos que ja fa temps vaig veure en un llibre de cuina del Gironès, i que són un dolç típic de la ciutat de Girona.
 
Ingredients
  • 190 ml de llet
  • 15 grams de llevat fresc de forner
  • 1 ou mitjà
  • 15 grams de sucre
  • 400 grams de farina de força
  • 25 grams de mantega
  • Oli de gira-sol per a fregir
Per a la crema:
  • 125 ml de llet
  • 1 ou mitjà
  • 30 grams de sucre
  • 10 grams de farina de blat de moro ("maizena")
Preparació
 
Comencem preparant la crema. Aquesta recepta la vaig veure al blog de la Su i em va encantar, és molt senzilla i ràpida de preparar.
 
Posem en un bol la llet, l'ou, el sucre i la farina de blat de moro, i ho barregem tot bé amb un batedor de barnilles. Ho aboquem en un cassó i ho posem a foc mig sense parar de remenar. Quan comenci a espessir tanquem el foc, en dos o tres minuts ja està feta. La passem a un bol per a que es refredi, tot posant un paper film tocant la crema per a que no faci crosta.
 
Per a la massa dels xuixos, escalfem un xic la llet fins que quedi tèbia i desfem el llevat amb la llet. Introduim aquesta barreja al bol de la nostra amassadora o panificadora, en el meu cas. Tot seguit afegim l'ou, el sucre, la farina i finalment la mantega tallada a quadrets petits. Posem el programa que només amassa i dura quinze minuts.
 
També es pot pastar a mà, posant la farina en un bol en forma de volcà i afegint la resta d'ingredients, acabant amb la llet barrejada amb el llevat. Es va pastant tot primer amb una espàtula i finalment amb les mans fins que quedi una massa elàstica i brillant.
 
Un cop acabat el programa, posem la massa en un bol i la deixem reposar deu minuts per a que perdi el nervi. Passat aquest temps, pesem boletes de 50 grams de massa, amb aquestes quantitats me n'han sortit tretze.
 
Les estirem amb el corró donant forma de rectangle, i quan les tenim totes estirades ja hi podem posar la crema.

 
Enrotllem els rectangles tot tancant una mica les puntes cap a dintre, per a que no surti la crema. Els anem deixant sobre una safata untada amb oli, o bé sobre una làmina de silicona, per a que no s'enganxin. Els tapem amb un drap i els deixem en un racó sense corrents d'aire fins que doblin el seu volum, amb la calor que fa amb una hora estaven llestos.
 
Posem a escalfar l'oli de gira-sol en una paella fonda o wok, quan estigui ben calent posem els xuixos. Els fregim fins que estiguin dauradets, amb cura doncs van molt ràpid, i els posem a secar sobre paper absorbent de cuina.
 

Quan s'hagin refredat una mica els passem per un plat amb sucre i els deixem que s'acabin de refredar del tot. Si no els mengem d'una tirada, és millor conservar-los a la nevera, més que res per a que no es faci malbé la crema.
 

Espero que us hagin agradat! Per acabar us deixo amb l'enllaç de la cançó de l'anunci del que parlava abans... que fa estiu, ballaruca i cap de setmana!!! Segur que, quan l'haguem ballat un parell de vegades, ja haurem cremat tota l'energia que ens dona el xuixo!!! 
 
Que tingueu un dolç cap de setmana!!!

diumenge, 7 de juliol del 2013

Melmelada d'albercocs


La primera vegada que vaig preparar melmelada, no pensava que arribaria a agradar-me tant fer-ne. És realment curiós veure el procés de transformació de les fruites, com van canviant la seva textura, amarant-se amb el sucre, fins que es converteixen en una simfonia de dolçor que envolta tota la cuina...
 
A la primavera i l'estiu hi ha infinitat de fruites amb les que podem preparar melmelades, i que a més a més es troben en el seu punt de maduració ideal. Les meves dolces nines, des de que veuen que en preparo, mogudes per la curiositat, sempre em donen noves idees: "Mama, i si fas melmelada de macarrons?" Qualsevol dia d'aquests, m'hi poso!!!
 
La recepta de la melmelada me la va dir la meva mare, així, d'una tirada... i és apta per a tot tipus de fruites i de verdures. Jo l'he preparada amb diferents combinacions, i sempre m'ha donat bon resultat.
 
Aquesta d'albercocs, a part de menjar-la amb torrades, amb iogurt, amb gelat... és perfecta per farcir pa de pessic o pintar pastissos de fruites.
 
Ingredients
  • Un quilo d'albercocs, pesats ja sense els pinyols.
  • 750 grams de sucre
  • Una poma golden
  • Una llimona mitjana
A més a més, necessitarem pots de vidre amb tanca "twist-off", amb aquestes quantitats surten quatre pots de 250 grams plens i una mica més.
 
Preparació
 
Netegem bé els albercocs, treiem els pinyols i els tallem en quatre trossos, sense pelar-los. El pes del quilo de fruita és ja sense els pinyols, així doncs correspon aproximadament a un quilo tres-cents grams.
 
Treiem la pell i el cor de la poma i l'afegim als albercocs, tallada també a trossos petits. Ho posem tot en una cassola fonda i li tirem el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem amb una cullera de fusta.
 
 
Ho posem a foc mig i ho anem remenant de tant en tant. En el moment en que comenci a fer bombolles, baixem una mica el foc i comencem a comptar el temps, en aquest cas amb trenta minuts n'hi haurà prou.
 
No cal que estiguem tota l'estona remenant, però tampoc la podem deixar sola. Quan comença a fer bombolles, els primers deu minuts escuma moltíssim, i és una estona que hem de remenar força si no volem que vessi de la cassola.
 
Quan hagin passat els trenta minuts, tanquem el foc i triturem la melmelada amb la batidora. Si ens agrada trobar-hi trossos de fruita doncs la triturarem poc, si ens agrada fina, més estona. 
 
Els pots de vidre és convenient que estiguin esterilitzats, jo els rento prèviament al rentavaixelles i aconsegueixo el mateix efecte. Omplim els pots de vidre amb la melmelada calenta fins a dalt de tot, posem la tapa i girem el pot cap per avall.
 
Com que acostumo a cuinar de nit, les deixo tota la nit amb aquesta posició, i a l'endemà torno a donar la volta als pots. Posem la data de preparació i els guardem en un armari allunyats de la llum i la humitat.
 
Aguanten tranquil·lament uns mesos, jo he arribat a obrir-los sis mesos més tard i estaven com el primer dia. Espero que us animeu a intentar-ho!
 
Gràcies per llegir-me, i que tingueu una dolça entrada de setmana!!!