dilluns, 24 de febrer del 2014

Melmelada de maduixes


Que tindran les maduixes que les fan tan irresistibles? Quan comença la temporada, a casa tenen un èxit terrible de qualsevol de les maneres: amb sucre, amb nata, amb xocolata, en pastissos... i sobretot soles, cauen com les pipes!!!
 
Ara bé, l'aroma que desprenen les maduixes quan en fas melmelada, és inigualable. Segur que la pols de les ales de la fada Campanilla quan vola fa la mateixa olor. No m'estranyaria que la Caputxeta Vermella portés dins el seu cistell melmelada de maduixes per la seva àvia. Les teules de la caseta de Hansel i Gretel probablement les van enganxar amb melmelada de maduixes... i segur que el pastís que li va preparar la Blancaneus als set nanets n'estava farcit.
 
Perquè té un gust tan meravellós que et transporta a un conte de fades... tantes fades i personatges de contes com veurem aquests dies de Carnestoltes pels nostres pobles i ciutats!!! Gaudiu molt d'aquests dies de festa tots aquells que us agradi, i animeu-vos a fer aquesta melmelada. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 500 grams de maduixes (netes i sense fulles)
  • 350 grams de sucre
  • 1 llimona petita
  • 1 poma golden petita
Preparació
 
La preparació és la mateixa que vam fer servir per la melmelada d'albercocs i per la de nectarines.
 
 
Posem les maduixes netes i tallades per la meitat en una cassola fonda. Afegim la poma pelada i tallada a trossets, i ruixem bé la fruita amb el suc de la llimona. Afegim el sucre i ho remenem bé.
 
Posem la cassola al foc mig, i anem remenant de tant en tant. No hem de remenar tota l'estona però no li podem treure l'ull de sobre, doncs escuma molt ràpid i és necessari estar pendent per a que no ens vessi de la cassola. Quan comenci a bullir, la deixem coure uns 30 minuts, tot i que si la volem una mica més espessa la podem deixar cinc o deu minuts més.
 

Quan acabi la cocció, la triturem amb la batedora de mà i la posem encara calenta en pots de tanca "twist-off", els omplim fins dalt de tot, tapem i els posem boca avall tota la nit. A l'endemà, quan sigui freda, ja els podem girar i guardar en un lloc fosc i sec.
 
Pel que fa als pots, podem aprofitar els que tinguem d'altres conserves que haguem comprat: olives, confitures, verdures, llegums... només els hem de rentar al rentavaixelles i ja quedaran esterilitzats per a fer-los servir, i comprobar que la tapa no tingui cap cop. Així també reciclem...
 
Aquesta melmelada és també la preferida de la Pilar, que fa unes polseres meravelloses a les que li posa tota l'ànima i tot l'entusiasme
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 17 de febrer del 2014

Quiche d'albergínia i formatge de cabra

 
Hi ha alguns aliments que mai està de més tenir al rebost, per si un dia estàs apurada i no saps què preparar per sopar. Els ous són un gran clàssic, pobrets, i dels més agraïts que hi ha, per fer una truita, ous ferrats, passats per aigua, remenats, un ou dur...
 
Una de les coses que a mí també m'agrada tenir sempre que hi penso és una làmina de pasta de full refrigerada. Fins que jo no la sàpiga fer com cal, no ocupa espai a la nevera i sempre és a punt per a qualsevol cosa que us passi pel cap, tant dolça com salada. Així doncs, la pasta de full + els ous tenien un destí força clar...
 
La quiche té el seu origen a França, com no podia ser d'altra manera, concretament a la regió de Lorena, per això se la coneix com a "quiche lorraine". L'original és amb pasta brisa, ous, nata i bacon, però no cal dir que admet absolutament totes les variants que se us puguin acudir, com en aquesta ocasió... Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 1 làmina de pasta de full refrigerada
  • 1 albergínia
  • 1 formatge petit de "rulo" de cabra
  • 1 got de llet
  • 2 ous mitjans
Preparació
 
Posem a escalfar el forn a 210º.
 
Desenrotllem la làmina de pasta de full i la posem sobre un motllo rodó. Si la làmina és rectangular, retallem les puntes que sobrin. Posem a sobre l'albergínia i el formatge de cabra tallats a dauets ben petits.
 
 
En un bol batem el got de llet amb els dos ous, i l'afegim per sobre de l'albergínia i el formatge. Tirem un polsim de sal i enfornem uns 20 minuts. I ja estarà llesta!!!
 
És bona calenta, però també tèbia, i soluciona un sopar ràpid, o un d'informal, es pot posar de pica-pica... una joia, vaja!!! Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-la.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 10 de febrer del 2014

Cors de pa


Diu la història, o més aviat la llegenda, que Sant Valentí casava parelles a l'antiga Roma, desobeint les ordres de l'emperador que només volia homes solters i centrats per fer de soldats... i va acabar malament, és clar, com no podia ser d'altra manera, i quan l'emperador el va atrapar, primer el va posar a la presó i finalment li va tallar el cap. Pobret...
 
El dia de Sant Valentí... Que potser és una festa comercial? Potser sí. Que és una moda importada d'Estats Units? Probablement. Que a Catalunya és més bonic celebrar el dia de l'amor universal per Sant Jordi? Sant Jordi és espectacular, per suposat.
 
Però mai és un mal moment per dir-li a algú que l'estimes. I de vegades, quan no surten les paraules, dibuixar un cor en un paper el dia de Sant Valentí pot dir molt més que qualsevol altra cosa. Així doncs, si normalment no ho fem, aprofitem aquest dia per a recordar-li a algú que l'estimem de tot cor, i per tenir present que l'amor, de qualsevol tipus, és la força que tot ho pot i que tot ho mou.
 
Amb aquests cors de pa participo a la convocatòria d'aquest mes del Memòries d'una cuinera, que en aquesta ocasió ens proposa fer pa, i ben segur que entre tots farem un recull panarra fantàstic. Anem amb la recepta!!!
 
Ingredients (per uns 16 panets)
  • 25 grams de llevat fresc
  • 370 ml d'aigua
  • 300 grams de farina de força
  • 200 grams de farina integral
  • 2 culleradetes de sal
Preparació
 
Desfem el llevat en l'aigua un xic tèbia i ho posem a la cubeta de la panificadora. Afegim la farina de força i la farina integral, i finalment la sal. Posem el programa que només amassa i dura quinze minuts. Un cop finalitzat, posem la massa en un bol i la deixem llevar una hora tapada amb un drap.
 

Passada l'hora, agafem la massa i la dividim en porcions de 50 grams aproximadament. Fem un xurro amb cada porció, li donem forma de cor i els anem dipositant sobre la safata del forn, cuberta amb un paper vegetal. Quan estiguin tots fets, els tapem de nou amb un drap i deixem llevar una hora més.
 
Escalfem el forn a 230º i posem els panets a coure quinze minuts. Els deixem refredar sobre una reixeta i ja estaran llestos per menjar. Aquests dos es van enganxar mentre eren al forn:
 

El que el forn ha unit, que no ho separi la mà de la cuinera...
 
Espero que us hagin agradat i que us animeu a fer-los... són uns cors ben tendres, com no podía ser d'altra manera!!!

Que tingueu una dolça setmana!!!

dilluns, 3 de febrer del 2014

Bizcochón


Tinc un llibre que fa molts anys li van regalar a la meva mare amb unes ampolles de cava; mireu si fa anys, que l'edició és de l'any 1996... gairebé 20!!! El llibre en qüestió es diu "El libro de la repostería", l'autora Angela Landa.
 
Al ser un llibre que venia d'obsequi, és de mida petita, amb les tapes toves, totes les receptes escrites una darrera de l'altra i sense fotografies. Un llibre que, en un aparador d'una llibreria, probablement no tindria res a fer. Però dintre seu amaga receptes meravelloses, de tot tipus, més clàssiques, més actuals, fàcils, complicades... i m'ha donat moltes i grans satisfaccions culinàries. Tota una sorpresa, vaja.
 
Sempre que l'agafo per fer alguna recepta, penso que és un símil del que ens passa moltes vegades amb les persones: sovint de les que en principi menys ho esperem, ens acaben sorprenent de forma positiva...
 
Pel que fa al títol, no he trobat cap traducció que em fes el pes. Potser la més adequada seria "pa de pessigot"? Així doncs he preferit deixar el títol original, que a més a més em fa molta gràcia. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 1 tassa i mitja de llet
  • 1 ou mitjà
  • 1 tassa i mitja de sucre
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 3 cullerades d'oli de gira-sol
  • Mig sobre de llevat químic
  • 4 tasses de farina
Preparació
 
La tassa que he fet servir és d'uns 125 ml de capacitat aproximadament.
 
Posem en un bol l'ou i la llet i ho batem enèrgicament amb la batedora de barnilles, fins que quedi ben integrat. Afegim el sucre i la canyella, i seguim batent fins que el sucre quedi ben desfet.
 

Afegim l'oli i seguim batent la barreja. Finalment afegim la farina i el llevat, i continuem batent fins que quedi una massa ben integrada i esponjosa.
 
Escalfem el forn a 180º. Posem la barreja en el motllo que més ens agradi, en aquest cas he fet servir un de corona, i ho posem a coure al forn uns 30 minuts, aproximadament, o fins que punxem amb un escuradents i surti sec. Aquesta imatge és per l'altre costat, amb l'aspecte de quan va sortir del forn:
 

Quan es refredi li donem la volta i ja el podrem servir, o menjar, o ambdues coses!!! El resultat és un pa de pessic esponjós i aromàtic, que es conserva bé en un envàs hermètic uns quants dies, però que no crec que us arribi a durar massa, doncs es menja sol... Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-lo.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!