diumenge, 30 de juny del 2013

Pa rústic amb llavors

 
 
Amb totes les persones que he parlat que han començat a fer pa a casa, sempre hem arribat a la mateixa conclusió: que un cop comences, no pots parar. Quan descubreixes que és més senzill i gratificant  del que t'imaginaves, i que a més a més fa una olor que et transporta als núvols, doncs no pares fins que trobes el moment de tornar-ne a fer.
 
De fet, si quan vaig comprar la panificadora m'haguessin dit que li arribaria a treure tant de partit, no m'ho hagués cregut pas. La recepta d'avui és la meva lliure adaptació de la que he trobat al bloc Objetivo cupcake perfecto i la veritat és que m'ha agradat molt el resultat.    
 
Ingredients 
  • 300 grams de farina blanca (normal, sense ser de força)
  • 200 grams de farina integral
  • 330 grams d'aigua
  • 10 grams de sal
  • 6 grams de llevat fresc de forner
  • Llavors al gust (pipes, sèsam, etc.)
Preparació
 
El procés de preparació d'aquest pa comença el dia abans de coure'l.
 
Escalfem un xic l'aigua al microones fins que estigui tèbia. Afegim el llevat de forner a bocinets dins l'aigua i remenem fins que es desfaci. A continuació, ho posem a la cubeta de l'amassadora (o panificadora, en el meu cas) i afegim la farina i la sal. Posem el programa que només amassa, dura quinze minuts.
 
Támbé es pot fer l'amassat a mà, posant en un bol la farina amb la sal i afegint després l'aigua barrejada amb el llevat, tot remenant primer amb una espàtula i finalment amb les mans, fins que quedi la massa lligada. És lleugerament enganxosa.
 
Quan ja està amassada, la posem en un bol i la deixem reposar cinc minuts. Un cop ha reposat, pessiguem un tros de la massa i l'estirem cap a dalt, tot plegant-la després a sobre d'ella mateixa. Repetim aquest moviment cinc vegades en total, i la deixem reposar quinze minuts.
 
Passats els quinze minuts, tornem a realitzar el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més. La tapem amb film i la posem a la nevera. La deixarem reposar entre 12 i 24 hores, en el meu cas van ser 24.
 
A l'endemà, treiem la massa de la nevera i repetim de nou el moviment de pessigar i doblegar cinc vegades més, i la deixem reposar quinze minuts. Passat el temps, tornem a repetir de nou el moviment cinc vegades, i que reposi quinze minuts més.
 
Ara ja podem treure la massa del bol i donar-li la forma que vulguem. Jo la vaig dividir en dues parts i vaig fer barres.
 
 
Per donar aquesta forma a la barra, agafem la massa i retorcem una punta cap a cada costat, com si féssim forma de llaç. Amb el pinzell de silicona lleugerament humitejat amb aigua, pintem la zona de la barra a on vulguem posar les llavors. Les tirem per sobre i amb la humitat de l'aigua queden enganxades.
 
Deixem reposar les barres entre 30 i 60 minuts, fins que hagin pujat una mica el seu volum, abans d'enfornar-les.
 
Posem un recipient que sigui apte a la part més baixa del forn, i l'escalfem a 250º. Quan estigui calent, introduïm la safata amb les barres a mitja alçada, i al recipient que teníem dins el forn li tirem mig got d'aigua per crear un núvol de vapor.
 
Passats els primers 10 minuts, baixem el forn a 210º i les deixem 20 minuts més. Si voleu la crosta més cruixent, les podeu deixar una estona més dins el forn apagat amb la porta entreoberta.
 
 
El meu forn cou més aviat fluixet i per això la crosta no està massa daurada, però estava molt cruixent. La molla no es desfà gens, i sucat amb tomàquet és una meravella...
 
Finalment, volia compartir amb vosaltres la banda sonora que va acompanyar ahir aquest pa. Mentre remenava per la cuina, estava escoltant el Concert per la llibertat... i sense voler-ho, per aquelles coses de l'atzar, va sonar una cançó que ja formava part de la partitura de la meva vida, i es va afegir a l'emoció del resultat de la cocció del pa... un pa fet, com tot el que cuino, amb molt d'amor, en aquest cas un amor particular.
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!
 
 

dimecres, 26 de juny del 2013

Sandvitx enrotllat de xocolata i fruits secs

Quan èrem petites, la nostra mare no ens comprava mai brioxeria industrial. El dia que tocava berenar dolç, ens premiava amb un tros d'un pa de pessic casolà boníssim, amb una pastilleta de xocolata "Dolca" que havíem d'administrar per a tot el pa de pessic. És ara amb el pas dels anys quan he après a valorar què fantàstiques eren aquelles coques, i com trobo a faltar aquells berenars.
 
Ara que em trobo en la seva situació, no podria dir que a les meves dolces nines no els he comprat mai brioxeria industrial, tot i que ho he fet comptades vegades. S'ha de reconèixer que aquests pastissets són pura enginyeria del màrqueting: uns embolcalls lluents i preciosos, amb imatges dels dibuixos animats més de moda, i per acabar-ho d'adobar pegatines o cromos de regal... tota una temptació pels petits de la casa!!!
 
Quan la meva dolça nina gran va començar a preguntar perquè no els hi comprava, un dia se'm va acudir dir-li que "eren una porqueria molt grossa". Es va conformar, però a la següent visita al supermercat, va agafar un pastisset industrial amb la mà, me'l va portar i amb un to de veu suficient com per que la sentissin des dels núvols, em va dir: "mamaaaaa, això no m'ho compres perquè és una porqueria molt groooossa, oiiii????" Podeu imaginar la cara que li va quedar a les respectables iaiones que estaven al meu voltant, a la caixera del supermercat... va ser un moment insuperable.
 
La recepta d'avui és un sandvitx amb una forma diferent, per a que recordi més a un pastisset que a un entrepà. A les dolces nines les ha tornat boges de contentes... Amb aquesta recepta participo al bloc Memòries d'una cuinera, que aquest mes proposa fer un sandvitx. Som-hi!
 
 
 
Ingredients
 
Per a quatre sandvitxos enrotllats:
 
  • Quatre llesques de pa de motllo (del que vulgueu, en el meu cas integral)
  • 75 grams de xocolata negra per a postres
  • 25 grams de mantega
  • Granet d'ametlla
  • Sal
 
Preparació
 
Posem en un bol la xocolata i la mantega a trossets. Ho posem 30 segons al microones a la potència més baixa, el treiem, remenem i ho tornem a posar 30 segons més. Per aquesta quantitat, amb un minut n'hi ha suficient per a que es desfaci.
 
Passem el corró per sobre de les llesques de pa de motllo, de forma que quedin més finetes, doncs seran més fàcils de manipular.
 
Posem la xocolata desfeta a sobre de cada llesca, procurant que quedi una vora sense xocolata per a que no se'ns surti quan l'enrotllem. Tirem un polsim de sal a sobre de la xocolata, i després el granet d'ametlla.
 
Enrotllem la llesca de pa, i ja ho tenim llest!!!
 
Admet totes les variants que vulgueu, doncs ho podeu fer amb qualsevol tipus de pa, amb una altra xocolata, amb festucs, coco...
 
 
 
Bon profit i dolços berenars!!!
 
 

dimarts, 18 de juny del 2013

Coques per Sant Joan: Coca de crema cuita

Una altra coca per a la revetlla, o per quan vosaltres vulgueu!!! Aquest tipus de coques de brioix també són fantàstiques per a un berenar, un esmorzar... Fins i tot si han passat un parell de dies i no us l'heu acabada (tasca difícil, per cert, doncs són més que addictives...) veureu que es posa una mica seca. Doncs amb una xocolata desfeta, sucant-hi la coca seca.... us en llepareu els dits!!!
 
La d'avui està pensada per als qui no us agradi massa la fruita confitada. Som-hi!
 
Ingredients
  • Un sobre de preparat per a flam "Potax"
  • 330 ml de llet
  • Granet d'ametlla o pinyons
  • Sucre
Preparació
 
Preparem la massa de brioix de la mateixa manera que a la recepta dels Cargolets. Un cop hagi reposat 10 minuts per perdre el nervi, l'estirem amb el corró fins que quedi amb un dit de gruix aproximadament.
 
Preparem la safata del forn, coberta amb una làmina de silicona o bé amb paper vegetal per coure al forn, i posem a sobre la coca. La tapem amb un drap de cotó i la deixem en un racó sense corrents d'aire, fins que hagi doblat el seu volum.
 
Mentre la coca reposa, preparem la crema "Potax". Evidentment, també es pot fer amb crema feta a casa, però aquesta alternativa és ràpida i també resulta força bé.
 
Agafem el sobre de preparat "Potax" i el posem en una tassa. Dels 330 ml de llet, posem a la tassa la que sigui necessària fins a cobrir el preparat, i la resta la posem al foc en un cassó amb 3 cullerades colmades de sucre.
 
Desfem el preparat amb la llet, i quan arrenqui a bullir la que tenim en el cassó afegim el preparat, i remenem amb una cullera constantment fins que torni a arrencar el bull. En aquest moment, ja podem apagar el foc.
 
Quan la coca hagi llevat, la pintem amb ou batut. Encenem el forn per a que es vagi escalfant a 190-200º.
 
Seguidament, posem la crema en una màniga pastissera. Si no en tenim, la podem posar en una bossa de congelar aliments i tallar-li una punteta. Dibuixem ratlles amb la crema sobre la coca, primer en un sentit i després en el contrari, de forma que quedi un dibuix de rombes.
 
Finalment, posem el granet d'ametlla o els pinyons i escampem sucre per sobre.
 
L'enfornem entre 10-12 minuts, de forma que quedi dauradeta i vigilant que no se'ns cremi.
La deixem refredar i ja estarà llesta per menjar-la. Si voleu, podeu posar també cireres confitades enmig dels rombes de crema, just abans de posar-li l'ametlla, i així tindreu una coca de fruita i crema.
 
Espero que us hagi agradat, i bon profit!!!

diumenge, 16 de juny del 2013

Coques per Sant Joan: Coca de fruites

Sembla que finalment ha arribat el bon temps. Ja fa sol, caloreta, l'estiu sura a l'aire... i cada cop falta menys per Sant Joan!!! Segueixo amb la publicació d'idees de coca per a la màgica nit, o també per la revetlla de Sant Pere, que tot i que gairebé ja no la celebrem, mai està de més trobar una excusa per prendre un bocinet de coca... Avui, la més clàssica de totes, la coca de fruita confitada.
 
 
Ingredients
 
  • Fruita confitada (cireres, taronja, meló, mandarina...)
  • Granet d'ametlla o pinyons
  • Sucre
  • Anís
Preparació
 
Preparem la massa de brioix de la mateixa manera que la vam fer amb la recepta dels cargolets.
 
Un cop hagi reposat la massa 10 minuts per perdre el nervi, agafem un corró i l'estirem fins que quedi d'un dit de gruix aproximadament.
 
Preparem la safata del forn, coberta amb una làmina de silicona o bé amb paper vegetal per coure al forn, i posem a sobre la coca. Posem per sobre de la coca la fruita confitada, tot apretant-la una miqueta per a que no caigui quan faci el llevat.
 
Deixem reposar en un racó sense corrents d'aire, tapada amb un drap de cotó, entre tres i quatre hores, fins que veiem que ha doblat el seu volum. Si fa molta calor, és possible que trigui menys estona a llevar.
 
Quan ja estigui llevada, encenem el forn a 190-200º. Pintem la coca amb ou batut, procurant no pintar la fruita. Posem per sobre l'ametlla en granet o els pinyons, una bona quantitat de sucre, i l'enfornem fins que quedi dauradeta, aproximadament 10 o 12 minuts, vigilant que no se'ns cremi.
 
 
Una vegada fora del forn, agafem l'ampolla d'anís, tapem el forat de l'ampolla amb dos dits i l'escampem amb delicadesa per sobre la coca, per a que faci una crosteta brillant amb el sucre calent. També es pot aplicar amb un pulveritzador.
 
Deixem refredar la coca i ja la tindrem llesta per menjar. L'olor de brioix que us farà tota la cuina és impressionant, i queda amb una molla esponjosa i aromàtica que fa que costi molt deixar de menjar-ne...
 
 
Espero que us animeu a fer-la!!! Si us ha agradat la recepta, m'encantaria llegir els vostres comentaris.
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!!!

diumenge, 9 de juny del 2013

Coques per Sant Joan: Coca de llardons i xocolata

Ja falta poquet per a la revetlla de Sant Joan. És una nit màgica, la del solstici d'estiu, que ens recorda que ja arriba el bon temps, la calor, el canvi de ritmes...
 
Sempre me'n recordo d'un company de feina que vaig tenir ja fa anys, que quan arribava la revetlla em deia "Ve con cuidado esta noche, niña, que hay mucho petardo suelto..." amb el temps li vaig acabar donant la raó!!! :)
 
Ara penso que hi ha molts petards, i també moltes coques!!! Intentaré publicar-ne de diferents aquests dies. Per començar, aquesta coca de llardons amb xocolata, que espero que us agradi molt.



Ingredients

  • Una làmina de pasta de full fresca
  • 70 grams de llardons
  • 2 cullerades de sucre
  • 50 grams de xocolata per a postres
  • 25 grams de mantega
  • Granets d'ametlla o pinyons
  • Sucre per a cobrir la coca
Preparació

Piquem molt ben picats els llardons, amb la picadora, amb un ganivet, unes tisores... fins que quedin com una farina. Quant més picats, més ben integrats quedaran a la massa.
 
Agafem la làmina de pasta de full i, encara que ja vingui estirada, l'estirem una mica més amb el corró.
 
Dividim imaginàriament la làmina en tres parts, i a la part central posem els llardons ben escampats. A sobre els llardons, posem les dues cullerades de sucre ben repartides.
 
Dobleguem un costat de la pasta de full a sobre de la barreja de llardons i sucre, i passem el corró per sobre per a que s'integrin els llardons amb la massa.
 
Posem la xocolata trossejada amb la mantega en un bol apte per al microones. La posem 30 segons a temperatura mínima, la treiem del microones, remenem bé, la tornem a posar 30 segons, tornem a remenar... per aquesta quantitat, amb un minut ha estat suficient.
 
Escampem la xocolata desfeta a sobre de la làmina que hem doblegat abans, anant amb compte de no arribar a les vores per a que no surti la xocolata de la coca.
 
Dobleguem l'altre costat de la pasta de full a sobre de la xocolata. Amb una forquilla, marquem les vores per a que quedin ben segellades. Escalfem el forn a 210º, escalfor per sobre i per sota, sense ventilació.
 
Ara posem el granet d'ametlla per sobre la coca, i escampem més sucre per sobre, al nostre gust. Ja la tindrem llesta per enfornar.
 
 
 
La posem al forn 15 minuts, fins que estigui ben dauradeta per la part de sobre, vigilant que no se'ns cremi.
 
La deixem refredar i ja ens la podem menjar. Té una textura cruixent, de la pasta de full amb els llardons, combinada amb la xocolata cremosa que li dóna un toc especial.
 
Espero que us agradi i que us animeu a fer-la, doncs no té massa dificultat i el resultat és boníssim.
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!
 
 


diumenge, 2 de juny del 2013

Cargolets de brioix

Aquesta primavera ha plogut moltíssim... Hem tingut molts dies de pluja, de núvols, de fred... I ahir, a la fi, després de tants dies, va sortir el sol. I ja sabeu què passa quan para de ploure, que llavors surten els cargols... en aquest cas, cargolets de brioix!!!
 
 
 
Brioix
 
  • 85 ml de llet
  • 16 grams de llevat de forner fresc
  • Un ou gran (50 grams aproximadament)
  • 65 grams de sucre
  • Ratlladura de llimona
  • 330 grams de farina de força
  • 3 grams de sal
  • 30 grams de mantega
  • Un ou per pintar els cargolets abans d'enfornar

Preparació
 
Escalfem una mica la llet fins que estigui tèbia, i desfem el llevat de forner dins la llet. Posem aquesta barreja al bol de la nostra amassadora, o panificadora en el meu cas.
 
En un altre bol, posem el sucre, l'ou i la ratlladura de llimona, i ho barregem amb la batedora de mà. Un cop barrejat, ho afegim a la llet amb el llevat.
 
Afegim la farina barrejada amb la sal, i finalment, la mantega tallada a quadrets petits.
 
Seleccionem el programa d'amassat, en el meu cas, el núm. 7 que dura 15 minuts i només amassa. Passats els quinze minuts, toco la massa i si intento agafar-ne un tros, es trenca amb facilitat. La torno a amassar quinze minuts més, i llavors ja té el punt d'elasticitat que necessitem.
 
La treiem del bol i la treballem una mica sobre el marbre amb les mans, donem forma de bola i la deixem reposar 10 minuts que perdi el nervi.
 
Pesem porcions de 40 grams de massa. Amb cada porció, fem una boleta que després estirem tot fent un xurro, que sigui prou llarg com per fer-li un nus.
 
Agafem el xurro sense por i fem un nus que quedi més o menys centrat, per a que surti una mica de cueta per un costat i el cap per l'altre. La massa és molt elàstica i es treballa fàcilment.
 
Anem col·locant tots els cargolets a la safata del forn, a sobre de paper vegetal o d'una làmina de silicona, per a que no se'ns enganxin. Llavors els deixem reposar fins a que doblin el seu volum, entre 2 i 3 hores, en un racó sense corrents d'aire.
 
Quan han doblat el volum, encenem el forn a 190-200º, i pintem els cargolets amb ou batut.
 
Un cop el forn hagi agafat la temperatura, els posem a coure fins que estiguin ben dauradets, amb 4-5 minuts serà suficient.
 
Els deixem refredar i ja estaran llestos per menjar... si no els hem de menjar tots en 2 o 3 dies, és millor congelar-los un cop cuits per a que no es ressequin.
 
 
 
Són boníssims tant amb dolç com amb salat, els hem esmorzat aquest matí amb mantega i melmelada... un esmorzar de diumenge fantàstic!!!
 
Que tingueu una dolça entrada de setmana!