dilluns, 3 de febrer de 2014

Bizcochón


Tinc un llibre que fa molts anys li van regalar a la meva mare amb unes ampolles de cava; mireu si fa anys, que l'edició és de l'any 1996... gairebé 20!!! El llibre en qüestió es diu "El libro de la repostería", l'autora Angela Landa.
 
Al ser un llibre que venia d'obsequi, és de mida petita, amb les tapes toves, totes les receptes escrites una darrera de l'altra i sense fotografies. Un llibre que, en un aparador d'una llibreria, probablement no tindria res a fer. Però dintre seu amaga receptes meravelloses, de tot tipus, més clàssiques, més actuals, fàcils, complicades... i m'ha donat moltes i grans satisfaccions culinàries. Tota una sorpresa, vaja.
 
Sempre que l'agafo per fer alguna recepta, penso que és un símil del que ens passa moltes vegades amb les persones: sovint de les que en principi menys ho esperem, ens acaben sorprenent de forma positiva...
 
Pel que fa al títol, no he trobat cap traducció que em fes el pes. Potser la més adequada seria "pa de pessigot"? Així doncs he preferit deixar el títol original, que a més a més em fa molta gràcia. Som-hi!!!
 
Ingredients
  • 1 tassa i mitja de llet
  • 1 ou mitjà
  • 1 tassa i mitja de sucre
  • 1 culleradeta de canyella en pols
  • 3 cullerades d'oli de gira-sol
  • Mig sobre de llevat químic
  • 4 tasses de farina
Preparació
 
La tassa que he fet servir és d'uns 125 ml de capacitat aproximadament.
 
Posem en un bol l'ou i la llet i ho batem enèrgicament amb la batedora de barnilles, fins que quedi ben integrat. Afegim el sucre i la canyella, i seguim batent fins que el sucre quedi ben desfet.
 

Afegim l'oli i seguim batent la barreja. Finalment afegim la farina i el llevat, i continuem batent fins que quedi una massa ben integrada i esponjosa.
 
Escalfem el forn a 180º. Posem la barreja en el motllo que més ens agradi, en aquest cas he fet servir un de corona, i ho posem a coure al forn uns 30 minuts, aproximadament, o fins que punxem amb un escuradents i surti sec. Aquesta imatge és per l'altre costat, amb l'aspecte de quan va sortir del forn:
 

Quan es refredi li donem la volta i ja el podrem servir, o menjar, o ambdues coses!!! El resultat és un pa de pessic esponjós i aromàtic, que es conserva bé en un envàs hermètic uns quants dies, però que no crec que us arribi a durar massa, doncs es menja sol... Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-lo.
 
Que tingueu una dolça setmana!!!

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta llegir els teus comentaris. Gràcies per visitar-me, i fins aviat!!!