Tàrtar de maduixes amb salsa de xocolata

Jo crec que aquest any 2015 hi ha hagut alguna alteració horària que fa que el temps passi més de pressa. Segur que deurien dir alguna cosa i jo no me n'he enterat. Potser els dies de la setmana porten entrenant secretament uns quants anys per aconseguir anar més ràpid?? Hi ha una conspiració interplanetària per a que tots els rellotges avancin més lleugerament?? La terra ha fet un curset de balls de saló i ara és més àgil girant??

 

Des de la darrera entrada ha passat dijous gras, Carnestoltes, Sant Valentí, dimecres de cendra... i com aquell qui diu ja som a les portes de la primavera!! De veritat que no ho entenc... Sort de les fabuloses noies del Memòries d'una cuinera, que em retornen a la realitat temporal... Aquest mes ens proposen fer un tàrtar, com sempre tenen unes idees magnifiques!! Us deixo la meva proposta. Som-hi!!

 

Ingredients

• Mig quilo de maduixes
• El suc de mitja llimona
• Dues cullerades de sucre morè

Per a la salsa de xocolata

• 200 ml d'aigua
• 100 grams de cacau pur
• 250 grams de sucre
• 1 culleradeta de sucre vainillat
• 1 pessic de sal

Preparació

 

Netegem les maduixes, les piquem ben petites i les posem en un bol amb el suc de llimona i el sucre. Barregem bé i ho posem mitja hora a la nevera. Hem d'anar amb compte amb el temps que estinguin macerant les maduixes, per a que no es posin toves. Millor no deixar-les més d'una hora per a que siguin cruixents.

 

Per fer la salsa de xocolata, o sirope de xocolata, he seguit la recepta del meravellós bloc Pastissets, jo no us ho explicaria pas millor que ella. És molt senzilla de fer, i com que en surt molta quantitat es pot guardar a la nevera en un pot tancat. Soluciona molts postres, i a més a més, és boníssima!!!

 

Agafem un aro d'emplatar, posem les maduixes a dintre perquè prenguin forma, i decorem amb la salsa de xocolata. I ja el tenim, un tàrtar dolç i refrescant per les postres!!!

 

Que tingueu un dolç cap de semana!!!

Mandonguilles de tofu i pastanaga

 

Avui és l'aniversari de la principal inspiradora i responsable de la meva afició per la cuina: la meva mare. Fa setanta-set anys com a setanta-set sols. Ella rondina perquè diu que és vella, jo em sento feliç de poder tenir-la a prop i de veure-la fer anys.

 

Encara recordo com si fos ahir les estones que em feia passar asseguda en una banqueta, aguantant el botó del forn de gas, mentre pujava el pa de pessic... Segur que en aquells moments, sense jo saber-ho, s'anava coent també dins meu la curiositat culinària.

 

De fet, l'entrada d'avui li va com anell al dit, doncs és la reina de les mandonguilles... i dels canelons, dels macarrons, de la carn arrebossada, de les coques... com gairebé totes les àvies, que són reines indiscutibles de les cuines de la seva família. Si no, que ho preguntin als seus respectius néts, a veure qui guanya!!! Tots els néts del món són els fans número 1 de la cuina de les àvies!!! 

 

A casa la mare, per mi, fins i tot l'amanida té més bon gust. Ella diu que és perquè me la serveixen... jo dic que és perquè la fa ella.

 

En fi, la recepta d'avui, de la mà de la convocatòria del Memòries d'una cuinera, va dedicada a ella. Perquè, com diría en Lluís Llach, "ara vull agrair-te el temps que fa que t'estimo..." Som-hi!!!

 

Ingredients

• 200 grams de tofu
• Una pastanaga
• Dues cullerades de ceba fregida
• Dues cullerades de pa ratllat
• Un ou
• Farina
• Oli d'oliva per fregir

Preparació

 

Piquem el tofu i la pastanaga amb la picadora, ho posem en un bol. Afegim la ceba fregida, el pa ratllat i l'ou, i ho remenem tot bé amb una cullera.

 

Agafem porcions de la massa i les apretem bé amb la mà, per treure la mica d'aigua que pugui deixar anar el tofu. Les passem per un plat amb farina i les posem a fregir, quan siguin dauradetes les treiem del foc.

I ja les tindrem!! Si les volem en versió tapa, tirem un raig de salsa de soja per sobre i servim. En la versió infantil, he afegit salsa de tomàquet i boníssimes també. Espero que us animeu a fer-les.

 

Que tingueu una dolça setmana!!!

Tortell de Reis (amb farina d'espelta i sense caseïna)

 

Crec que tots els records que tinc del dia de Reis són bons. És un dia màgic, el dia de Reis i la nit anterior, independentment de l'edat que tinguis. És un dia que ens recorda que en el fons tots som com nens, i que mai hem de perdre la il·lusió ni la fe en la màgia...

 

El meu Rei, des de ben petita, sempre ha estat el ros. No sé perquè el vaig triar, però era el que més m'agradava. I això que no té els ulls blaus...;)  El que és més curiós és que de tant en tant he compartit instants màgics amb aquest Rei, com l'any en que tirava caramels i me'n va caure un a la mà!! O l'any en que em va mirar i em va somriure...

 

Sigui com sigui, ja ha passat el dia i us deixo una proposta de tortell que hem fet aquest any, i que m'ha sorprés moltíssim de bona que era. La recepta és una adaptació del tortell de Webos Fritos, canviant alguns ingredients i una mica al meu aire... Som-hi!!!

 

Ingredients (per a un tortell de mig quilo)

 

Per a l'esponja:

• 35 grams de llet de soja
• 5 grams de llevat fresc de forner
• Una culleradeta de sucre
• 65 grams de farina d'espelta

Per a la massa:

• 30 grams de llet de soja
• 10 grams de llevat fresc de forner
• 1 ou mitjà
• 14 grams d'anís sec
• 250 grams de farina d'espelta
• 60 grams de sucre
• Ratlladura de llimona i de mandarina
• 35 grams de margarina

Per decorar:

• Un ou batut
• Fruita confitada
• Sucre

Preparació

 

Comencem a preparar la massa la nit abans. Per fer l'esponja, barregem el llevat amb la llet tèbia fins que es desfaci, afegim el sucre i la farina i treballem fins fer una bola. La posem en un bol ple d'aigua tèbia i quan suri ja la podrem fer servir (uns deu minuts).

 

Per a preparar la massa, desfem el llevat en la llet tèbia i ho posem al bol de la panificadora. A continuación, anirem posant la resta d'ingredients en l'ordre indicat a la llista, i finalment afegim l'esponja. Posem el programa que només amassa i dura 15 minuts, dues vegades. En total, 30 minuts d'amassat.

 

Quan hagi acabat, posem la massa en un bol, tapem amb film i la deixem a la nevera tota la nit.

 

A l'endemà, treiem el bol i deixem la massa que recuperi temperatura, unes dues hores. Passat aquest temps, agafem la bola i treiem bé el gas, amassant-la amb les mans. Llavors fem un forat al centre amb els dits i li anem donant forma de tortell, mirant que quedi més o menys regular per tot arreu.

 

La dipositem a la safata del forn sobre un paper vegetal i la deixem llevar fins que dobli el seu volum, unes dues hores més aproximadament.

 

Passat aquest temps, encenem el forn a 190º, pintem el tortell amb ou batut i el decorem com més ens agradi, amb fruita confitada, sucre mullat amb unes gotes d'aigua, fruita seca... El posem al forn i en uns quinze minuts ja serà cuit.

 

La farina d'espelta que he fet servir no era de força i ha tingut un comportament fantàstic, tant al llevar com al resultat final.

 

Espero que us hagi agradat i que tingueu un dolç retorn (encara que difícil!) a la rutina després de les festes nadalenques!!!

Trufes de torró de xocolata cruixent

I ja som Nadal de nou, i ja l'hem passat, i ja queda enrera... Ja hem cagat el Tió, hem vist la família, hem menjat sopa i hem cantat nadales... I el que encara ens queda per davant!!! Cap d'any, Any Nou, els Reis... si és que les festes de Nadal donen molt de sí!!!

 

Voldria haver publicat abans, però no ha pogut ser.  Aquest tema comença a ser recurrent en les meves entrades i no m'agrada... m'agradaria publicar més i lamentar-me menys. Haurà de ser un propòsit per al nou any, sense falta!!!

 

Una vegada més, l'empenta definitiva per publicar me la donen les noies del Memòries d'una cuinera, que aquest mes ens conviden a fer trufes. Us deixo aquí la meva proposta, molt adient a les èpoques nadalenques i que us pot servir per a reciclar algun torró d'aquells que no s'acaben. Som-hi!!!

 

Ingredients (per a unes dotze trufes)

• 100 grams de torró de xocolata negra cruixent
• 50 grams de "Soja Cocina Alpro"
• Cacau pur en pols

Preparació

 

Amb el meu tema de la intolerància a la caseïna, el torró és de la marca de l'Aldi i no porta llet de vaca ni derivats, i la "Soja Cocina" és una nata de soja que he descobert fa poc, que no serveix per a muntar però sí per cuinar. És el primer cop que l'utilitzo amb unes trufes i he quedat ben contenta del resultat.

 

 

Posem en un bol apte per a microones el torró a trossets i la "Soja Cocina". Escalfem a temperatura mínima de 30 segons en 30 segons, i l'anem remenant fins que es desfaci el torró i quedi ben integrat. Amb un minut i mig n'he tingut prou. Posem el bol una hora a la nevera perquè la barreja agafi cos.

 

Passat aquest temps, amb dues culleretes anem fent boles i les passem per cacau en pols. I ja les tindrem fetes!!! Si hem de trigar molt a menjar-les, millor les guardem a la nevera.

 

Us desitjo que tingueu unes Bones Festes, i que l'any nou 2015 sigui ben dolç per a tots vosaltres!!!

Hummus d'albergínia

 

Què és això que veig? És un ocell? És un avió?? Noooo, és una nova entrada al bloc de les dolcesnines!!!!!!! No em puc creure que faci dos mesos que no publico res. Mare meva!!! Dos mesos?? Sí, sí, increíble però cert.

 

Dos mesos en els que he cuinat i he fet fotos del que cuinava, eh?, no us penseu... però no ho sembla, oi? Ni tan sols he penjat els panellets d'aquest any... Quin desastre.

 

En fi, a on no podia faltar de cap de les maneres era a la convocatòria del Memòries d'una cuinera, això sí que no, ni parlar-ne!!! Aquest mes la proposta era l'escalivada, i se m'ha acudit fer aquest hummus amb uns cigrons que tenia cuits tot afegint-li albergínia escalivada... Molt senzill, i tan bo i suau que es pot menjar fins i tot a cullerades... Som-hi!!!

 

Ingredients



• Una albergínia
• 200 grams de cigrons cuits
• El suc de mitja llimona
• 2 cullerades de sèsam torrat
• Oli d'oliva
• Sal

Preparació

 

Escalivem l'albergínia. La manera més rápida és fer-ho al microones, així doncs la netejarem i la punxarem bé per tot arreu. La posem a màxima potència 3 minuts, la girem i 3 minuts més, i si encara és dura anem girant i afegint de minut en minut fins que sigui tova. Jo vaig trigar vuit minuts. Un cop cuita i freda, la pelem i reservem.

 

Posem en el got de la batedora de mà els cigrons, l'albergínia, el suc de mitja llimona, el sèsam, un bon raig d'oli i un pessic de sal. Triturem fins que quedi tot ben integrat, i rectifiquem d'oli o de sal si és necessari.

 

Ho posem en un bol, tirem un raig d'oli per sobre i una mica de pebre vermell dolç. Ho podem acompanyar del que vulguem, jo he posat unes branques d'api però es pot posar també pastanaga, palets de pa, "nachos"... les possibilitats són infinites.

 

Que tingueu un dolç cap de setmana!!!